BComú no vol construir el segon túnel a les Glòries

El govern municipal busca alternatives per evitar l'obra que ha de perllongar el soterrament de la Gran Via fins al Poblenou

La reforma de les Glòries sembla condemnada a no tancar mai la polèmica. Si en l’anterior mandat es va materialitzar  l’enderroc de l’anella viària i es va començar a construir el primer dels dos túnels previstos per soterrar la Gran Via al seu pas per la plaça, el nou govern municipal podria tornar a introduir canvis en aquest esquema. Contrari a les obres faraòniques en l’actual context de crisi econòmica, el govern d’ Ada Colau no veu amb bons ulls la prolongació del túnel fins a la rambla del Poblenou i, de fet, com ha pogut saber aquest diari, estudia alternatives per descartar-ne la construcció.

En aquests moments està en marxa la construcció del primer dels dos túnels previstos, el que enllaça els carrers Badajoz i Castillejos (508 metres), que implica un pressupost de més de 60 milions d’euros, i la previsió és que aquestes obres s’allarguin fins al 2017. Després es plantejarà començar a construir la prolongació del túnel fins a la rambla del Poblenou tal com es va acordar en el Compromís per Glòries del 2007. La previsió és que cadascun dels túnels impliqui dos anys d'obres i que el projecte estigui enllestit el 2019.

El primer tinent d’alcalde , Gerardo Pisarello, ja va posar en dubte aquesta infraestructura quan, durant la presentació del projecte de pressupost per al 2016, va admetre que el projecte “està en discussió”, tot i que va garantir que no es deixaria a mitges. Ara fonts municipals concreten que el govern respecta el que es va consensuar en el Compromís per Glòries, però que creu que cal centrar els esforços pressupostaris a desenvolupar els equipaments compromesos a la zona. La línia de treball és la d’intentar reduir el volum de trànsit a la plaça i l’entorn i “millorar amb aquestes actuacions la qualitat de vida dels veïns de manera immediata”. Les associacions de veïns de la zona defensen que “ho volen tot” i que el túnel no respon només a una millora de trànsit sinó també urbanística per pacificar la zona i cosir els diferents barris.

En nom de l'associació de Veïns de Clot-Camp de l'Arpa -una de les quatre implicades en la reforma-, Miquel Catasús defensa que els veïns tenen clar que, a l'hora de prioritzar les inversions el primer són els equipaments. Però remarca que no estan disposats a triar i que el túnel acordat, el que ara es discuteix, no soluciona només un problema de mobilitat que es pugui solucionar reduint el volum de trànsit, sinó que també implica una millora urbanística. "El túnel permet pacificar la zona i cosir barris històricament separats", apunta.

El primer dels túnels, el que ja està en marxa, és logísticament més complicat, perquè s'ha d'excavar a 25 metres sota la rasant de la plaça per passar per sota dels túnels ferroviaris. La perllongació fins a la rambla del Poblenou (449 metres), en canvi, seria un tram rectilini que es podria excavar a només deu metres de profunditat. El gener del 2014, la comissió d'Hàbitat Urbà va aprovar el projecte dels túnels de les Glòries per un import que ronda els 170 milions d'euros. Ara, el govern d'Ada Colau critica que els seus predecessors van dedicar poca inversió a la zona i vol abordar la situació amb els veïns.

Més continguts de