Ni Fernando Alonso ni Valentino Rossi. Ni guepards ni el Geococcyx californianus (en què s'inspira sense gaire rigor el Correcamins). Els amants de la velocitat tenen uns nous ídols: els arqueus. Segons científics de la Universitat de Ratisbona, aquests microorganismes que no arriben a 0,0001 mil·límetres són els més veloços de la natura.
En termes absoluts, algú podria al·legar que només circulen a uns 0,0002 quilòmetres per hora enfront dels més de 100 quilòmetres per hora dels guepards. Però una anàlisi més acurada et deixa sense alè quan descobreixes la vertiginosa velocitat relativa: són capaços de recórrer 500 vegades la grandària del seu organisme en un segon. Un guepard hauria de desplaçar-se a més de 3.000 quilòmetres per hora per fer una cosa semblant.
Això sí, com el correcamins, els arqueus més ràpids, els que es troben en les fumeroles oceàniques, corren per una qüestió de supervivència: han de lluitar contra els corrents extremament forts del lloc que habiten i ho fan en una ziga-zaga constant i tan intensa que no la podria imaginar ni Josep Guardiola. De la mateixa manera, avui el casc de Valentino Rossi llueix el seu pseudònim, The Doctor, per la seva tasca amb infants amb el VIH a l'Àfrica. Qui sap si en un futur no gaire llunyà algun corredor portarà en lletres lluents: The Archaea.
