ARQUES MUNICIPALS

Badalona no reduirà deute amb el seu superàvit

Els municipis augmenten la pressió contra la política d’austeritat que fixa l’Estat i desafien la llei Montoro

L’Ajuntament de Badalona ha decidit desobeir davant les polítiques d’austeritat. Sota aquesta premissa, destinarà la major part dels 21 milions de superàvit del 2016 a inversions socials i sostenibles en lloc d’amortitzar deute bancari, tal com estableix la llei de racionalització i sostenibilitat de les administracions locals (LRSAL), popularment coneguda com a llei Montoro. No és una declaració d’intencions. “No avançarem ni un euro del deute, la nostra posició és ferma i innegociable”. Així es manifesta José Téllez, tercer tinent d’alcalde, que deixa clar que arribaran fins al final en el seu desafiament a la llei. Encara que el ministeri d’Hisenda tombi les inversions, el consistori les executarà: “Els diners són nostres”, subratlla el regidor.

Els criteris d’austeritat imposats per Europa i executats pel ministeri des del 2012 dictaminen que el superàvit municipal s’ha de destinar, en primer lloc, a les obligacions amb els creditors pendents d’aplicar a tancament d’exercici. Unes obligacions que pugen a tres milions que Badalona no discuteix perquè són factures a proveïdors. El problema ve amb l’import restant del superàvit, que Hisenda obliga a utilitzar per amortitzar deute. Només si en sobra una part, els consistoris poden demanar permís al ministeri per fer inversions financerament sostenibles (IFS) que no comportin despesa afegida per al seu manteniment. Badalona no vol passar per l’adreçador i planteja invertir l’ordre de les prioritats. Cap ajuntament ha tensat així la corda.

La ‘trampa’ de Barcelona

Barcelona ha sobrepassat els dos últims anys el sostre de despesa amb una modificació pressupostària per mitjà del pla econòmic i financer (PEF). Com assenyalen des de la gerència de l’Ajuntament de Barcelona, “aquest és l’instrument previst per la llei per autoritzar increments de la despesa dels ajuntaments per cobrir necessitats ciutadanes”. Aquest any no presenta un PEF i ho incorpora directament al pressupost, que “supera en més de 170 milions la norma de despesa imposada per Montoro i que incorpora inversions de més de 180 milions”. Incomplir el pressupost és una pràctica comuna que Barcelona pot justificar al·legant que preveu un superàvit. Sigui com sigui, la capital catalana paga les inversions saltant-se el sostre de despesa amb el pressupost ordinari. La principal diferència amb Badalona és que la tercera ciutat de Catalunya planteja pagar les inversions directament amb el superàvit, és a dir, fa explícitament el que la llei impedeix i fa pública la seva desobediència. “Per primer cop pagarem les inversions amb diners propis”, diu Téllez.

Badalona presumeix de múscul financer. L’any passat va reduir el deute un 9% fins als 81,9 milions d’euros, que representen un 50% dels ingressos ordinaris, per sota del límit del 75% que fixa la llei d’hisendes locals. Si la mitjana de deute per habitant dels ajuntaments catalans és de 600 euros, a Badalona és de 380. Guanyem s’aferra a aquestes xifres i a la voluntat d’impulsar una alternativa a l’austeritat per plantar cara a l’Estat. El xoc de trens està servit, ja que el ministre Cristóbal Montoro està pressionant els ajuntaments perquè compleixin amb el sostre de despesa. El consistori badaloní no vacil·la. “Si arribat el cas ho hem de portar als tribunals com ha fet Madrid utilitzarem les eines que tenim per defensar els interessos dels veïns”, avisa Téllez.

Mesura de pressió

Badalona està definint un paquet d’inversions socials sostenibles pendents de concretar que inclou habitatges, serveis socials i un nou equipament cultural. El consistori treballa amb l’objectiu que el ministeri no veti la proposta per motius tècnics sinó polítics: “Haurà de ser un no polític perquè tècnicament i per sentit comú estem legitimitats per capgirar la llei; l’endeutament que tenim ho permet, no estem en risc”. El regidor no amaga que és una mesura de pressió: “Hem tirat pel dret per pressionar el govern espanyol i l’oposició perquè és un tema que està sobre la taula al Congrés i hi pot haver canvis”.

El Congrés va rebutjar al febrer una moció de Podem per derogar la llei Montoro amb els vots en contra de PP i Cs i l’abstenció del PSOE. Al pols que estan fent Barcelona i, sobretot, Badalona, cal afegir-hi les entitats municipalistes catalanes, ACM i FMC, que acaben de consensuar una moció en què demanen a l’executiu central i als grups parlamentaris “que adoptin iniciatives perquè els ens locals puguin destinar el seu superàvit a millorar els serveis i equipaments que considerin més importants per a la ciutadania”. Un text que s’ha fet arribar a tots els ajuntaments perquè el puguin aprovar als plens. “El ministeri ha de baixar del burro i donar oxigen als ajuntaments, perquè estan coartant l’autonomia local. Tot i tenir més ingressos i un pressupost més elevat tenim un sostre de despesa que ens impedeix invertir”, denuncia Téllez, que recorda que consistoris de tots els colors ho estan reclamant.

El paper que han jugat els ajuntaments en la reducció del dèficit espanyol amb un estalvi de 7.000 milions l’any passat amb què no comptava Hisenda i que han afavorit que l’Estat complís les directrius europees avalen, segons Badalona, el seu posicionament. Téllez no es mossega la llengua: “L’Estat maquilla els comptes sense que hagi fet retallades a l’exèrcit o la casa reial”.

Més continguts de