Bagergue, el primer poble català inclòs a la llista dels pobles més bonics d’Espanya

Teresa Cunillera participa en l'acte de proclamació i subratlla el prestigi del reconeixement

Bagergue (Vall d’Aran) és el primer poble de Catalunya que ha entrat a la xarxa d'Els Pobles Més Bonics d’Espanya, creada per l’associació homònima i que engloba 79 municipis de menys de 15.000 habitants. L’acte de proclamació celebrat aquest dissabte en què s’ha destapat el cartell que donarà la benvinguda al poble amb el nom del reconeixement ha comptat amb la participació de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Luis Crespin, i l’alcalde de Bagergue, Marc Tarrau.

L’Associació Els Pobles Més Bonics d’Espanya va crear aquesta xarxa per promocionar municipis petits, preferentment rurals, agrupats sota una mateixa marxa de qualitat a través de l’organització  d’esdeveniments i actes. Els escollits han de tenir menys de 15.000 habitants i un patrimoni arquitectònic o natural certificat, a més de passar un procés de selecció en què s’avaluen aspectes com ara la neteja, la conservació de les façanes i la circulació de vehicles.

Cunillera ha subratllat el prestigi de l’associació i ha posat sobre la taula la importància de treure a la llum els pobles petits que es mantenen gràcies a la feina de generacions de veïns. El president de l’associació, Francisco Mestre, ha animat els municipis de Catalunya a presentar les seves candidatures per integrar-se a la llista. De fet, ha dit que “és un orgull” per a l’associació, que va néixer a Catalunya, poder destapar el cartell que proclama Bagergue com un dels pobles més bonics d’Espanya. 

L’alcalde ha volgut posar en relleu el canvi que ha viscut el municipi des que va rebre oficialment el reconeixement al gener d’aquest any. “Bagergue ja ha vist en aquests pocs mesos com ha augmentat el turisme, com es trenca l’estacionalitat que tant ens marca i com som cada dia més coneguts dins i fora d’Espanya", ha dit.

Bagergue és el poble habitat més alt de la Vall d’Aran, situat a 1.490 metres d’altitud. En un dels edificis històrics de la població hi ha el museu Eth Corrau, que allotja més de 2.500 mostres històriques de la vida quotidiana i l’artesania aranesa. Entre el seu patrimoni també destaca l’església de Sant Fèlix, del segle XIII però modificada al segle XVI.

És un dels onze pobles que s’han incorporat a la xarxa aquest any. També han passat a formar-ne part Bonilla de la Sierra (Àvila), Carmona (Cantàbria) , Níjar (Almeria), Potes (Cantàbria), Roda de Isábena (Osca), San Martín de Trevejo (Càceres), Setenil de las Bodegas (Cadis), Tazones (Astúries), Viniegra de Abajo (la Rioja) i Viniegra de Arriba (la Rioja).

Més continguts de