SOLIDARITAT

El Banc dels Aliments busca la solidaritat dels turistes

El Gran Recapte suma 27.500 voluntaris i s’estrena en versió online

A les portes de la Boqueria, els compradors més matiners que hi entren per la Rambla es troben amb l’Edith i l’Úrsula, que custodien dues grans caixes de cartró que, de mica en mica, es van omplint de paquets d’arròs i pasta o ampolles d’oli. Elles s’acosten a veïns i turistes per mirar de “pescar” la seva solidaritat. En català, en anglès o fins i tot en xinès els transmeten el missatge del Gran Recapte, la campanya organitzada pel Banc dels Aliments de recollida de menjar per als més desafavorits.

Quan el Moritz, un turista alemany, arriba al mercat, l’Edith l’obsequia amb una bossa de tela i li indica on podrà trobar els productes idonis per al recapte, és a dir, els que es puguin conservar al rebost de les entitats socials durant més temps. Quinze minuts després de submergir-se entre les paradetes, el Moritz torna sorprès pel brogit autòcton del mercat i amb la bossa plena de queviures. “Tant a Alemanya com aquí, les distàncies entre rics i pobres s’han ampliat”, explica.

Així, els aliments acumulats ahir i avui a les banyeres -el terme amb què els voluntaris es refereixen a les caixes- arribaran a prop de 200.000 persones en situació de vulnerabilitat ateses pel Banc dels Aliments, registrades als serveis socials municipals.

Es tracta de la desena edició de la campanya, que en els nou anys anteriors ha aconseguit recaptar fins a 26 milions de quilos d’aliments. “El Gran Recapte és més vell que el Black Friday”, ironitza la presidenta del Banc dels Aliments, Roser Brutau. La campanya permet “vehicular l’esperit de solidaritat de la gent del carrer, que sovint no sabia com fer arribar ajuda als més necessitats”, afegeix Brutau, que insisteix a atorgar el mèrit del recapte als ciutadans. Enguany, el Banc dels Aliments aspira a superar el rècord de 4.656.000 quilos d’aliments recollits l’any passat.

L’èxit de la recollida maratoniana resideix en el personal desplegat durant els dos dies. En total, l’ONG ha aconseguit mobilitzar prop de 27.500 voluntaris, distingibles per les armilles blaves, als mercats i supermercats de tot Catalunya. Són molts els que repeteixen. A Barcelona s’han ofert fins a 6.983 voluntaris, com el Pedro, un advocat de Sant Cugat que ha baixat al Mercat de Sant Antoni per col·laborar-hi. Mentre reparteix bosses, explica que sap que és “un privilegiat” i per això hi vol posar el seu granet de sorra: “Per tornar a la societat allò que ens ha donat i donar suport a aquells que tenen menys”.

A més, l’edició d’enguany presenta com a novetat un portal web a través del qual es poden fer donacions de lots d’aliments per valor de 5, 10 o 25 euros i que estarà obert fins al 15 de desembre.

Més enllà del flux de solidaritat, l’objectiu del Banc dels Aliments és minimitzar el malbaratament d’aliments en molts supermercats. “Amb accions com el Gran Recapte aconseguim arrodonir la dieta alimentària de moltes persones”, destaca la presidenta del banc. “A través de la reconducció dels excedents”, assenyala Brutau, es poden atenuar les “males dietes dels més necessitats”, que solen ser “pobres en proteïnes i amb excessos de glúcids”, i els seus “efectes directament nocius sobre la salut”.

Ajuda de proximitat

Un cop plenes les banyeres, queda el repte logístic de classificar els aliments per distribuir-los a partir de dilluns, depenent de la seva data de caducitat, entre una xarxa de 700 entitats socials catalanes.

És el cas de la plataforma De Veí a Veí, al barri de Sant Antoni, dedicada a canalitzar la solidaritat de “veïns, botiguers o escoles” cap als més pobres, explica la seva presidenta, Gemma Rodríguez. Cada dues setmanes, l’entitat ofereix a les famílies més necessitades una adjudicació de tonets, la moneda virtual interna amb què es poden adquirir aliments bàsics i productes de neteja i d’higiene al seu local. Es tracta d’un servei “tristament” necessari en un barri on la pobresa alimentària se suma al fenomen de la gentrificació creixent, que “obliga a marxar-ne veïns de tota la vida”, lamenta Rodríguez.

Més continguts de