Barcelona, Nova York i Lisboa demanen poder limitar el preu de l'habitatge

Responsables municipals de les ciutats de Barcelona, Nova York i Lisboa demanen poder limitar el preu de l'habitatge en un article conjunt, en el que reclamen "més capacitat legislativa" per fer front a la "creixent pressió especulativa, assetjament i expulsió" dels veïns. "La ciutat és la nostra llar, i no obstant això, avui és també on el dret a l'habitatge, un dels drets més bàsics però menys protegits, es troba més amenaçat", escriuen el regidor de Nova York responsable d'Habitatge assequible, Brad Lander; la regidora d'Habitatge de Lisboa, Paula Marcas, i la tinent d'alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz.

Els tres regidors posen de manifest que és "essencial" una regulació del preu del lloguer que permeti a les ciutats establir índexs de referència i poder prohibir als propietaris que augmentin el nous preus per sobre d'aquests límits. Els límits, en la pràctica, ja són una realitat a Nova York, París i Berlín, però no a Barcelona, que encara que ha reiterat moltes vegades la seva voluntat perquè s'estableixin aquests increments màxims de preu encara no ha rebut una resposta afirmativa per part de la Generalitat i de l'Estat, les dues administracions competents per iniciar la tramitació dels canvis legislatius necessaris.

L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat sí que estan treballant, en el marc de l'Observatori d'Habitatge de Barcelona, a elaborar una guia de preus orientatius, encara que sense la previsió de fer que aquests increments màxims siguin de compliment obligat.

L'article conjunt de Barcelona, Nova York i Lisboa, que porta per títol "Pel dret a l'habitatge: poder local, política global", assumeix que l'èxit i atractiu de les seves ciutats posa "en risc" els seus residents estables i les famílies, perquè la pressió turística impulsa a l'alça els preus i fa que cada vegada més pisos s'ofereixin per a lloguer turístic i per a estades de curta durada no turística en lloc de ser residències permanents. "La proliferació de corporacions dedicades al lloguer per períodes curts com Airbnb és un problema compartit entre les ciutats que signem aquest article", asseguren.

De fet, precisen que la conseqüència de tot això és l'augment de les modalitats d'exclusió residencial, des de famílies desplaçades cap a la perifèria urbana fins als casos més extrems de sensellarisme. "Les nostres ciutats no són una mercaderia. Són una comunitat de persones molt diversa que volen viure i prosperar juntes, en comú (...). On es garanteixi el dret a la ciutat, el dret a l'habitatge", finalitza l'article.

Precisament aquesta setmana, en el marc del Congrés Mundial Smart Cities Expo (SCEWC) que s'ha celebrat a Barcelona, un grup de treball d'habitatge de la xarxa Eurocities, representants de les ciutats de Viena, Amsterdam, París i de l'Àrea Metropolitana de Londres han compartit les seves experiències i han expressat també que la qüestió de l'habitatge està convertint en una "emergència" en la majoria de grans ciutats europees.