Salut

Neix a Barcelona el primer hospital per investigar i tractar la migranya

Aquesta malaltia hereditària afecta 900.000 persones a Catalunya, especialment les dones

Només la foscor i el silenci de casa alleugereixen les punxades intenses al cap i les nàusees que provoca un atac de migranya. Però l'aïllament del món fins que remet aquest mal, que pot allargar-se durant dies, roba als afectats per aquesta malaltia neurològica, genètica i hereditària, molts anys de vida. Per exemple, una persona de 50 anys que comença a tenir els brots als 15 i pateix aquest dolor paralitzant de forma recurrent –dues vegades a la setmana– perd, aproximadament, 10 anys de vida: la migranya dificulta ser actiu socialment, passar temps amb la família o prosperar laboralment.

El Migraine Adaptive Brain Center, el primer espai de recerca i assistència de la migranya de l'Estat, va néixer a mitjans d'any per revertir aquesta situació, tot i que fins aquest dijous no s'ha inaugurat oficialment. La instal·lació pionera a Barcelona és fruit de la col·laboració entre l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i la Fundació Bancària La Caixa  –que hi ha destinat 660.000 euros–. "Podrem entendre molt millor el funcionament cerebral quan hi ha migranya i posar en marxa estudis per trobar noves eines terapèutiques", ha assegurat la neuròloga Patricia Pozo-Rosich, cap de la unitat de Cefalea del Vall d'Hebron.

"L'entorn més pròxim sap i entén que hi ha parèntesis temporals en què desapareixes, literalment, a causa de la migranya. És molt difícil fer vida normal i pràcticament impossible assumir compromisos perquè és una incògnita com et sentiràs les properes hores", ha explicat a l'ARA l'Eva Farrés, que pateix migranya des que tenia 12 anys. Ara, que en té 56 i més de mitja vida l'ha passat suportant els símptomes de la malaltia, ha après a conviure-hi. Reconeix, però, que no és fàcil mantenir el dolor a a ratlla: els atacs no li donen treva. "És com si el cervell estigués en una cadira de rodes", ha il·lustrat Pozo-Rosich.

Com l'Eva, uns 900.000 catalans pateixen migranya a Catalunya, i la xifra es dispara a 4 milions i mig a l'Estat. L'Organització Mundial de la Salut inclou la migranya entre les 10 malalties més discapacitants del món per la pèrdua d'oportunitats i de productivitat que provoca i l'enorme patiment que infringeix. Encara que la seva prevalença entre la població és superior a les de l'asma, l'epilèpsia i la diabetis juntes, és una de les patologies més desconegudes i invisibilitzades. "I cal posar-hi remei. Tenir cura del cor allarga la vida, però no podem oblidar que el cervell garanteix la qualitat d'aquesta", ha remarcat la neuròloga.

Experiència als laboratoris

Un dels majors reptes de la neurologia especialitzada en cefalàlgia –les patologies del sistema nerviós que afecten el cap– és poder prevenir el dolor, i l'equip que lidera Pozo-Rosich vol treballar per anticipar-se i controlar els atacs de migranya. D'aquí que el nou centre sigui, a part d'un espai assistencial amb consultes per fer revisió i atendre els pacients, un banc de recerca. El Migraine Adaptive Brain Center, de fet, aplega en el mateix espai les consultes –que estan totalment aïllades acústicament i sensorialment– i els laboratoris. Una organització que facilita "el flux de treball i comunicació" entre els investigadors i els clínics.

A l'entrada, hi ha instal·lades tres tauletes tàctils. Els afectats poden fer una petita ressenya de com es troben i valorar els atacs de migranya més recents –la freqüència, la intensitat o què feien durant el brot–, convertint-se en microexperts. Amb les dades que aporten i la seva participació en diferents assajos, ells mateixos col·laboren en la investigació de l'impacte cerebral de la migranya i en la cerca de teràpies per augmentar la qualitat de vida. A més, també compten amb dispositius per estudiar el cervell dels pacients mentre fan tasques quotidianes i s'ha habilitat un hospital de dia amb capacitat per a cinc malalts. 

El centre també inclou entre els seus serveis un programa educacional i pedagògic. "Els pacients han d'entendre que estan malalts  i que han de saber conviure amb la migranya", ha assenyalat la neuròloga, que ha subratllat que el més important és acompanyar-los i ajudar-los a tenir unes rutines estables per evitar canvis bruscs. El nou recurs públic té la intenció d'arribar a 8.000 persones mitjançant la derivació del propi hospital i dels neuròlegs dels centres d'atenció primària. I no només els barcelonins se'n podran beneficiar: els ambulatoris de diferents centres del territori també podran derivar pacients, com és el cas de l'Eva Farrés, que és de Tàrrega (Urgell). 

Molt més que un mal de cap

Invisibilitzada i infradiagnosticada, la migranya és molt més que un mal de cap: és una condició que s'hereta, el dolor és intens i periòdic, i que afecta especialment les dones (representen més del 75% dels pacients). Durant els brots s'inflamen les meninges –els teixits que protegeixen  l'encèfal de lesions– i es desencadena un patiment insistent. Aquesta afecció sumada a una hipersensibilitat a la llum, al soroll o als moviments, impedeix al malalt fer activitats quotidianes i li provoca una sensació de derrota constant.

Però, com es produeix aquest malson? "L'objectiu del cervell és sobreviure i, per això, interacciona amb el seu entorn –explica la doctora Pozo-Rosich– i interpreta els estímuls que rep a través de processos complexos similars als d'un algoritme". Davant d'una llum cegadora, els ulls d'una persona sense migranya centellegen els primers instants i, a poc a poc, s'hi acostumen i hi tornen a veure clar. Hi ha persones, però, que són incapaces d'habituar-se i el mal no desapareix: el cervell d'una persona amb migranya no pot adaptar-se a aquests estímuls canviants. El que és una molèstia per a la majoria de la població pot convertir-se en un patiment insuportable per als afectats de migranya.