Barcelona abraça el pinso anticonceptiu per a coloms

L’estampa de gent alimentant coloms a la plaça Catalunya de Barcelona cada cop és més anecdòtica perquè ja queden molt poques parades que venguin veces. Donar-los menjar fàcil és permetre que es continuïn reproduint. De fet, els senglars no són els únics animals considerats com una plaga que s’ha de limitar, com demostren els successius concursos públics convocats per capturar i eliminar coloms.

Barcelona i altres municipis han gastat centenars de milers d’euros durant anys per reduir el nombre d’aus, però, més enllà de reduccions puntuals, a la capital s’estima que encara hi viuen més de 85.000 coloms -segons dades de l’Ajuntament-, que continuen ocasionant problemes puntuals de brutícia.

Control ètic

Ara l’Ajuntament s’ha compromès a fer un “control ètic” d’aquestes superpoblacions, i per això recorrerà a grans de blat de moro recoberts amb nicarbazina, un agent químic capaç d’impedir la formació d’ous viables. Ja ho va fer l’any passat en una prova pilot, però aquest cop l’estudi serà molt més extens.

Segons ha explicat el consistori, la prova arrencarà a la primavera. L’Agència de Salut Pública de la ciutat i el Museu de Ciències Naturals supervisaran la instal·lació de tres dispensadors del pinso durant un any i mig en punts dels districtes de Gràcia, l’Eixample i Sant Martí. Mentre duri l’estudi, en aquests punts no es faran captures, per veure si el pinso és capaç de reduir per si sol la presència de coloms. En última instància, la intenció és limitar “progressivament” les captures al conjunt de la ciutat.

A diferència de la primera prova pilot, el nou estudi serà supervisat pel Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals i comprèn un “seguiment exhaustiu” en diferents àrees, amb la intenció que els resultats tinguin validesa científica. Per aconseguir-ho també es faran censos i es marcaran algunes aus per estudiar la seva capacitat de moviment a la ciutat.

Darrere la mesura hi ha també la pressió creixent de grups animalistes en contra de les matances, tot i que a Barcelona ja fa anys que es posen en pràctica altres mètodes pal·liatius, com és la reintroducció dels falcons i la presència d’informadors als carrers per evitar l’alimentació d’aquestes aus. Al capdavall, és la disponibilitat de menjar i la fidelització el que més fa créixer les poblacions de coloms, i en ciutats com Barcelona hi ha desenes de persones que es dediquen a alimentar coloms de manera sistemàtica.

Tendència a l’alça

“La nicarbazina no deixa que es formi el rovell de l’ou i és innòcua per als coloms”, assegura Josep Costa, biòleg d’Ovistop Ibérica. Aquesta empresa comercialitza des de fa quatre anys el famós pinso, que es produeix a Itàlia i des d’allà s’exporta al món.

Costa assegura que el sistema automatitzat de distribució fa que es consumeixi ràpid, sense provocar impactes en altres espècies. També lloa que no sigui un tractament hormonal, i que la infertilitat és “reversible” perquè l’efecte es prolonga 3 setmanes com a màxim. A més, subratlla que el producte ha superat tots els requisits legals a Europa.

La reducció de coloms és d’un 30% el primer any, diu, però s’acosta al 80% si es prolonga 5 anys. El preu de cada dispensador de pinso oscil·la entre 5.000 i 20.000 euros a l’any, segons la densitat de coloms. “Surt una mica més car que la captura, però si tenim en compte que les captures serveixen de molt poc a llarg termini, és econòmic”, rebla. De moment ho han implantat 14 municipis a Catalunya, i també Alacant, però la inclusió de Barcelona fa pensar a Costa que el seu pinso s’utilitzarà cada cop més.

Més continguts de