MEDI AMBIENT

El Zoo de Barcelona es mou cap al model 'segle XXI'

Les entitats celebren l'adéu al delfinari i avisen que queda feina

L'Ajuntament de Barcelona va formalitzar la setmana passada la decisió de traslladar els dofins del Zoo. També va ratificar que no construirà el nou delfinari que havia projectat l’anterior govern i que havia de costar 10 milions d’euros. Els animals afectats són sis -dos ja són a l’Oceanogràfic de València- i el consistori els ha de trobar una casa nova abans del 2019, d’acord amb les exigències de l’Associació Europea de Mamífers Aquàtics. El trasllat dels dofins, inclosos els dos cedits provisionalment a València, es portarà a terme “una vegada es trobi un espai que asseguri un retir amb el màxim benestar possible”, i a més “prioritzant un espai que assimili al màxim la vida en un entorn natural”, segons va dir el consistori.

Les entitats animalistes van rebre la notícia amb alegria, alhora que van recordar que encara hi ha molta feina per fer. El portaveu de la campanya internacional Zoo XXI, Leonardo Anselmi -que proposa un model basat en la recuperació de la fauna autòctona, en detriment dels animals exòtics-, explica a l’ARA que en aquests moments l’Ajuntament té “un semàfor verd i un de groc”. “El semàfor verd és pel tancament del delfinari, una molt bona decisió i una mostra de cap a quina banda sembla que es vol conduir el Zoo”, va assenyalar. El semàfor groc és pels canvis que encara s’han de fer per avançar cap a un model que proposa un tipus de parc zoològic que fugi de la lògica “mercantilista i cosificadora dels animals”, que vagi cap a un model basat en la recuperació de la fauna autòctona i que doni prioritat als plans de conservació de les espècies en perill d’extinció. En definitiva, un zoo per a la cura dels animals i no exclusivament per a l’entreteniment dels humans.

Segons va anunciar dijous el consistori, la decisió sobre el delfinari -acordada amb els grups municipals d’ERC i la CUP- implica també repensar tot el zoo, amb una aposta “cap a un model que basi el seu treball en la conservació d’espècies que estiguin amenaçades o en perill d’extinció i siguin de la mateixa franja climàtica”, així com en “l’impuls d’una recerca que millori la seva situació i la intensificació de la funció educativa”. “Sembla que la retòrica s’aproxima al model de zoo del segle XXI que defensem. És un semàfor groc perquè va en la bona direcció, però hem de veure com s’acaba aplicant”, afegeix Anselmi, un dels principals impulsors de la plataforma Prou!, que va aconseguir l’abolició de les corrides de toros a Catalunya. Entitats animalistes com Faada o Depana també han celebrat aquests dies la notícia del tancament del delfinari. Segons aquestes associacions, els dofins són animals molt sensibles que s’haurien vist enormement perjudicats pel so de les obres d’un nou delfinari i que ja patien pel soroll de la ciutat i la gent.

Els dofins, "persones" a l’Índia

Des de Depana celebren que finalment Barcelona s’afegeixi a altres ciutats on fa temps que regulen contra la captivitat de cetacis. “Al Regne Unit no tenen cap dofí en captivitat des del 1993. A Noruega i a Polònia passa el mateix, i no tenen delfinaris. A Islàndia i Àustria han denegat tots els permisos de construcció per a aquests espais”, expliquen. Els delfinaris estan prohibits també a Costa Rica, Xile, l’Uruguai i l’Índia -país on, literalment, es considera els dofins “persones no humanes”-, així com en estats d’Austràlia i els EUA.

No obstant això, Depana afirma que continua reivindicant la “millora urgent” de les condicions de captivitat de la resta d’animals del Zoo de Barcelona que, denuncien, “no han millorat” malgrat les denúncies constants per la suposada falta de compliment de la llei del 2003 de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics.