Barcelona: el misteri de les 13.000 persianes abaixades

BarcelonaDiuen que a Barcelona hi ha un bar a cada cantonada. I la frase, que és falsa, no es deu allunyar gaire de la realitat. Bars, restaurants i hotels són la tipologia d'establiment més habitual a la ciutat. El cens comercial, realitzat el 2016, i que l'Ajuntament de Barcelona ha presentat avui, xifra en 60.265 els locals comercials actius (el 77,2%) en plantes baixes de la ciutat i més de la meitat (el 53%) estan dedicats a serveis, mentre que una tercera part (38%) son establiments de comerç al detall. Fins a 10.339 són locals destinats a la restauració o hotels, que és l'activitat que més es repeteix, seguida del comerç quotidià alimentari, amb 8.534 locals, i de l'equipament personal, que compta amb 5.175 botigues. El cens, però, no ha pogut aclarir quin ús tenen 13.023 locals de la ciutat, que representen el 16,7% del total.

Dels 78.033 locals en planta baixa que hi ha a la ciutat –sense comptar la zona del Port (només el Maremàgnum), ni la Zona Franca–, 60.265 estan en actiu, cosa que suposa el 77,2% del total. De la resta, en 4.745 casos les persones que han elaborat el cens tenen clar que son espais que podrien tenir ús a curt termini perquè estan en lloguer, venda i traspàs. Dels 13.023 restants no es disposa d'informació exacta, tot i que l'encreuament d'algunes dades ha permès saber que 3.106 estan acollint usos residencials: alguns funcionen, directament, com a habitatges -la PAH ha denunciat que, amb la pujada de preus del lloguer, hi ha famílies que han convertit locals comercials en domicilis i que, si les desnonen, no poden accedir a la mesa d'emergència. I de 3.270 més es dedueix que, en algun moment, van tenir un activitat comercial. El misteri creix en els 6.647 restants. Encara no s'ha pogut identificar què hi ha darrere d'aquestes persianes.

El regidor de Comerç, Agustí Colom, defensa que les últimes dades evidencien que la ciutat manté l'equitat entre els usos comercials i residencials. La proporció de locals per cada 100 habitants és és de 3,7. "Tenim una ciutat amb un sector comercial viu", celebra el regidor, que diu que el nivell d'aprovisionament és elevat a tots els barris. Colom també considera que el nombre de comerços alimentaris "cobreix la demanda del dia a dia" i està "ben distribuït". Aquest inventari de locals comercials revela, a més, que la majoria de nous establiments que obren a la ciutat s'enfoquen a cobrir noves demandes, perquè els serveis bàsics, com l'alimentació, ja estan coberts.

Barcelona, ciutat de bars

Bars, restaurants i hotels, que son l'activitat més habitual, son especialment nombrosos a Ciutat Vella i l'Eixample, ja que aquestes zones, com remarquen els reposables del cens, tenen un gruix d'activitat comercial que no s'enfoca només als veïns, sinó que també atén ciutadans del conjunt de Barcelona i molts turistes. Ciutat Vella és la zona que en concentra més en percentatge (55,29%) i l'Eixample, que és el districte més dens en locals, la que en té més en xifres absolutes: 2.791. De fet, aquests dos districtes també encapçalen el rànquing de zones de la ciutat amb més comerç al detall.

Quatre barris –la Vila de Gràcia, la Dreta de l'Eixample, el Raval i l'Antiga Esquerra de l'Eixample– concentren prop d'una cinquena part (19,14%) de tots els locals comercials de Barcelona. A l'altre plat de la balança hi ha zones com el Baró de Viver, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Can Peguera, Vallbona, Torre Baró o la Clota, que tenen menys de cent establiments i que els que tenen estan enfocats, sobretot, a atendre les necessitats dels veïns.

La crisi de les galeries comercials

L'inventari, a diferència del que va passar amb el que va fer el 2014, ha inclòs els mercats, els centres comercials i les galeries i evidencia el diferències clares: mentre que dels 903 establiments que hi ha en els deu centres comercials de la ciutat, el 98,6% estan oberts, dels 382 que hi ha en alguna de les 16 galeries comercials, el percentatge de persianes abaixades és del 33,5%. Als mercats, el percentatge d'establiments actius és del 88,1%.

El cens, que ja s'ha presentat a les entitats comercials, s'ha posat a disposició de la ciutadania al web 'www.barcelona.cat/comerc'. L'inventari ha de servir de base per fer un sistema integral d'informació de les activitats econòmiques i els espais a la ciutat. Per elaborar aquest llistat de comerços, fins a 5 persones han recorregut cada local entre les 9 del matí i les 7 de la tarda per constatar si hi havia o no activitat.