Barcelona detecta problemes d'accessibilitat al 9% de la xarxa ferroviària de la ciutat
L'Ajuntament es marca el repte de tenir totes les estacions adaptades el 2026
BarcelonaBarcelona ha acabat el seu diagnòstic sobre el nivell d'adaptació del seu transport públic a persones amb discapacitat. La primera conclusió és que el 91% de la xarxa ferroviària de la ciutat és accessible, un percentatge força satisfactori si es compara amb el d'altres ciutats europees, però que evidencia, al mateix temps, que queda molta feina per fer per assolir l'objectiu d'arribar al 100% el 2026 que es marca el consistori. El repte, a més, també inclou la xarxa d'autobús, on s'han detectat problemes com ara que en el 46% de les parades analitzades hi hagi obstacles pròxims a la segona porta (sobretot, escocells) que dificulten la baixada dels passatgers.
El diagnòstic, que s'ha fet amb la col·laboració dels diferents operadors de transport públic, mostra que la xarxa ferroviària més adaptada és la de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (95%), seguida de la de Tram (92%), la de metro (91%) i la de Renfe (89%). I recull les 45 recomanacions que ha fet l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per assolir el repte del 100% d'adaptabilitat el 2026 que queda recollit en el pla d'accessibilitat universal del consistori i que, com ha defensat avui la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, és una mesura enfocada al conjunt de la població perquè tothom pot necessitar itineraris adaptats en algun moment i que, a més, les persones amb diversitat funcional representen el 10% de la població de la ciutat.
Pel que fa a la xarxa de metro, l'estudi ha detectat que el 91% d'estacions són accessibles, tot i que algunes de les més transitades, com ara Urquinaona, encara no ho són. Entre les millores a fer hi ha la de completar la senyalització exterior dels itineraris adaptats, implantar encaminaments que orientin les persones amb discapacitat visual o posar torns accessibles a les cinc estacions que no en tenen.
Als FGC, el 95% de les estacions són accessibles. I les qüestions que es considera que cal millorar –a banda d'arribar al 100%– són les mides dels ascensors, el paviment i el disseny dels bancs, a més de millorar la senyalització. El 89% de les estacions de Renfe a la ciutat estan adaptades i s'han detectat deficiències en les millores en mostradors i màquines expenedores. També s'aconsella millorar la senyalització i els encaminaments.
Al Tram, on el 92% de les estacions estan adaptades, es demana reduir el pendent en algunes de les andanes, instal·lar passamans als dos costats de les rampes o col·locar pantalles amb informació visual i acústica per anunciar les arribades.
Treure obstacles de les portes de l'autobús
En matèria d'autobusos, la situació es complica, perquè les parades es troben al mig del carrer. Se n'han analitzat 2.451 i s'ha determinat que la majoria tenen bones condicions d'accessibilitat, però que hi ha marge de millora. Sobretot, pel que fa als obstacles que queden davant de la porta del darrere quan els passatgers baixen del bus, una situació que es dona en gairebé la meitat de les parades analitzades, mentre que en el 10% hi ha obstacles que dificulten l'accés per la primera porta.
El 62% de les parades compleixen les condicions òptimes d'alçària de les voreres per poder desplegar la rampa, i el 84% tenen bones condicions d'amplada i espai lliure per poder-la desplegar. En el cas de l'autobús, el que s'aconsella és respectar el pas lliure d'1,80 metres a la vorera, millorar les vuit parades en què la plataforma de cautxú està travessada pel carril bici o avaluar la reubicació d'elements com ara papereres o senyals de trànsit que puguin ser un obstacle.
El pla d'accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 també analitzarà l'accessibilitat de tots els serveis que es presten a la ciutat, incloent públics i privats, per després proposar solucions per aconseguir l'accessibilitat universal en 2026. S'estudiaran, per exemple, teatres, museus, sales de cinema, edificis universitaris, centres adscrits al Consorci d'Educació de Barcelona, establiments comercials, hotelers o esportius.
