Barcelona envia els seus dofins a un zoo d'Atenes en un dia "agredolç"

La ciutat havia d'haver quedat lliure de cetacis en captivitat abans del 2019

Se'ls va treure del Zoo diumenge, sense avisar ni convocar cap acte de comiat. Segurament, per evitar la polèmica que acompanya des de fa anys els dofins en captivitat de Barcelona, que han sigut objecte de disputes animalistes i polítiques. Amb el Nuik, el Tumay i el Blaut –els tres dofins que encara hi havia al Zoo– instal·lats ja en una piscina d'aclimatació a l'Attica Zoological Park d'Atenes, l'Ajuntament va informar el mateix diumenge a la nit que, finalment, havia acomplert el mandat del plenari de convertir Barcelona en una ciutat lliure de cetacis en captivitat. Va ser, això sí, completament fora de termini, ja que Barcelona havia d'haver assolit aquesta fita abans del 2019, que és quan vencia el termini fixat per l'Associació Europea de Mamífers Aquàtics al Zoo per ampliar les instal·lacions o renunciar als dofins. El consistori va escollir el 2016 la segona opció i va renunciar al projecte per ampliar el delfinari. I el 2018 va refermar l'objectiu de buscar un destí per als dofins. 

"Diumenge va ser un dia complicat", ha admès avui el director del Zoo, Sito Alarcón, que no ha volgut amagar que va plorar i que tenen un sentiment "agredolç" per haver donat compliment al compromís polític de treure els dofins de Barcelona. Ell ja sabia quan va assumir el càrrec –com ha detallat– que hauria d'afrontar la sortida dels dofins i la implantació del nou model al Zoo. Si es va fer sense avís previ va ser, segons Alarcón, perquè tot el procés ha sigut molt complicat –amb incerteses com el covid i algun problema de salut dels animals– i no estava clar si podrien aprofitar el "forat" lliure d'aquest cap de setmana per fer el trasllat. 

El Zoo de Barcelona ja no té dofins

El mateix any 2016, quan es va decidir no ampliar el delfinari, el Zoo ja va enviar dos dels seus dofins, la Leia i el Kuni, a l'Oceanogràfic de València, però seguia tenint-ne quatre –la matriarca del grup, l'Anak, va morir a finals de l'any passat– i la idea era trobar-los un destí millor que les obsoletes instal·lacions del Zoo. En aquell moment, des d’entitats animalistes com FAAADA es va posar sobre la taula l'opció d'un santuari marí a l’illa grega de Lesbos. Però ni aquesta ni cap altra via d’aquestes característiques no és una realitat encara. "No existeixen avui", ha resumit Alarcón, que ha defensat que la d'Atenes és la millor opció que tenien i que abans ja n'havien rebutjat alguna al considerar que no garantien el benestar dels animals. 

A Atenes tindran unes instal·lacions millors, però en aquest zoo sí que s'hi fan les exhibicions que Barcelona va deixar de fer ja el 2017.  Tant els dofins traslladats a València com els que ara han anat a Atenes continuen sent propietat de l'Ajuntament, que en fa un seguiment veterinari. A les instal·lacions gregues ara només hi ha mascles i, per tant, a priori es descarta que els tres dofins es puguin reproduir, que era una de les preocupacions dels animalistes.

"Aparences i atacs demagògics"

El mateix equip que s'ocupa dels mamífers marins al Zoo lamentava avui en un escrit que a l'hora de decidir el futur d'aquests animals han entrat massa en joc "la política, els vots, les aparences i certs atacs demagògics per part d'alguns grups animalistes poc realistes". Remarquen que els santuaris són una opció inexistent i sense garantia d'èxit i que des del primer moment se sabia que no eren una possibilitat "real". Es reconeixen "profundament decebuts" per la feina de l'equip de Colau, que diuen que no els ha escoltat en cap moment i que s'ha "tret els dofins de sobre per la porta del darrere" i portant-los, en el fons, a un altre delfinari.

Barcelona traslladarà els dofins del zoo i no construirà un nou delfinari

Al Zoo ja s'ha decidit quin ús es donarà a les instal·lacions dels dofins ara que ja no hi ha. L'Aquarama,que és on s'estaven fins diumenge, es convertirà en una reserva de maneig (un espai d’estada provisional per tenir cura de diferents animals del Zoo), sobretot ara que s'hauran de fer canvis d'instal·lacions. I del delfinari se'n conservarà la part inferior, el vas soterrat, que servirà de dipòsit per a aigua freàtica per al seu ús en reg i neteja.

Els tres últims dofins van marxar diumenge en un avió condicionat i va ser la mateixa empresa que el 1994 va portar l'orca Ulisses a San Diego la que es va fer càrrec del trasllat. Aquest cop, però, no hi va haver ni comiats ni homenatges. Cap pantalla gegant per veure'ls per última vegada, com va passar amb l'orca més estimada de la ciutat.

"Tard i malament"

"S'ha fet tard i malament", lamenta Leonardo Anselmi, de Zoo XXI , la plataforma que va impulsar la iniciativa ciutadana pel canvi de model al Zoo, que fixa criteris per reproduir en captivitat només les espècies que es puguin reintroduir després en el seu hàbitat. "No creiem que l'objectiu sigui anar traslladant animals perquè sí, cal un canvi de model i que moltes espècies es derivin a un lloc on estaran millor", lamenta i assenyala l'EAZA, com a responsable d'haver "sabotejat" qualsevol destí que hagués representat un "precedent perillós" per a la mateixa associació. Des de FAADA també lamenten la decisió i insisteixen que la millor sortida era un santuari. Acusen, de fet, el govern municipal de no haver-hi apostat i de poder esperar que algun fos una realitat. Des de Depana lamenten que la solució hagi trigat tant en arribar i apunten que la solució dels santuaris no és una realitat actualment.

El parc tanca preventivament i demana autorització al Govern

El Zoo de Barcelona és un dels espais que l''Ajuntament ha decidit tancar de forma preventiva davant les noves mesures de restricció fixades pel Govern. El director de l'espai, Sito Alarcón, però, remarca que es compleixen totes les mesures de seguretat perquè sigui un "espai segur" i que confien que el Govern, a qui ja han adreçat una sol·licitud, els permetrà reprendre l'activitat. Remarquen que tenen la certificació Global Safe Site Excellence i el segell Safe Tourism Certified, que certifica la màxima garantia de les mesures de protecció individual i col·lectiva en matèria de seguretat, prevenció i higiene. I confien que el Procicat els autoritzi a obrir.