Barcelona actuarà contra les empreses que es dediquen a fer fora okupes o llogaters

Barcelona"Qualsevol dia us trenco les cames". Aquest és un dels missatges que l’Ajuntament ha inclòs a l’expedient pel desallotjament extrajudicial que va tenir lloc a Can Dimoni, al barri de Gràcia, el 14 d’abril. El consistori l’ha entregat a la Fiscalia perquè investigui si hi va haver un delicte de coaccions. L’equip d’Ada Colau ha decidit traslladar al ministeri públic tres casos més, similars als de Can Dimoni, perquè qui va fer fora els okupes en tots quatre casos no va ser un jutge, sinó una empresa privada –anomenada Desokupa– contractada per la propietat per expulsar els inquilins o ocupants.

El consistori sospita que aquesta empresa ha vulnerat la llei i ha recorregut a coaccions i amenaces per tal d’expulsar els okupes o llogaters d’un habitatge, segons ha anunciat aquest dimecres en roda de premsa el tinent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens. "Els treballadors d’aquestes empreses es presenten com a mediadors, però la seva actitud és de coacció", ha dit el tinent, que ha afegit: "L’únic que pot decidir si cal dur a terme un desnonament és un jutge, les altres vies no es poden tolerar".

L’Ajuntament té el coneixement que hi ha més empreses i més casos de desallotjaments extrajudicials arreu de la ciutat, i vol posar-hi remei. "Es tracta d’un fenomen en auge que ens preocupa molt", ha assegurat Asens. Per això, a banda del trasllat dels quatre casos a la Fiscalia, l’Ajuntament demana que es designi un fiscal especialitzat en delictes d’assetjament immobiliari, de la mateixa manera que n’hi ha d'especialitzats en violència de contra les dones, odi o corrupció. També vol signar un conveni amb el ministeri públic per posar en marxa una comissió de seguiment que posi el focus en aquests casos. Un conveni similar, segons ha recordat el regidor, va estar vigent durant el mandat de l’alcalde Jordi Hereu, però no es va renovar durant el de Xavier Trias. "Són accions amb efecte preventiu perquè aquestes empreses deixin d’actuar fora del marc legal vigent", ha especificat.

Una unitat especial al carrer

Dins les mesures per abordar aquest "nou fenomen" de mòbing, l’Ajuntament ha posat en marxa un protocol intern especial. Així, tan bon punt es tingui constància que hi ha una actuació d’alguna d’aquestes empreses s’enviarà un tècnic del districte i, si es dóna el cas, es denunciaran els fets immediatament als Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana. Es farà seguiment del cas i, si escau, es reallotjaran els ocupants del pis. També es crearà una unitat especialitzada de la Guàrdia Urbana que es posarà en marxa a través d’una prova pilot a Ciutat Vella, en què dos agents formats en assetjament immobiliari hauran de detectar possibles casos de mòbing o desallotjaments extrajudicials.

De moment, sobre aquest tipus d’empreses –que els propietaris contracten per desallotjar okupes o llogaters d’una manera ràpida i extrajudicial–, l’Ajuntament ha documentat un total de set intervencions en l'últim any en què presumptament s’haurien pogut produir il·legalitats. La majoria han tingut lloc a Ciutat Vella o Sants. D’aquestes set intervencions, quatre són les que s'han portat a la Fiscalia perquè tenen prou “elements probatoris” per sospitar que poden suposar responsabilitats penals. Inclouen desocupacions d’okupes, però també de llogaters.

Turisme i gentrificació

Segons ha dit Asens, aquestes empreses es contracten per fer fora okupes, però també per desfer-se de llogaters quan hi ha algun interès al darrere, com ara apujar el preu per destinar el pis a lloguer turístic. "La gentrificació i la turistificació fan sovint d’impuls perquè els propietaris vulguin fer fora els inquilins, i per fer-ho sovint se serveixen de l’assetjament: no els deixen pagar els rebuts, els amenacen, etcètera", ha il·lustrat el regidor.

Pel que fa a Desokupa, l’única empresa que l’Ajuntament ha pogut dur a la Fiscalia, està ja querellada per l’Observatori DESC, que al setembre va denunciar la companyia pel desonament de Can Dimoni. En aquella ocasió, els Mossos van desallotjar l’edifici perquè estava en molt mal estat i era perillós per als ocupants, però segons va denunciar la directora de l’observatori, Irene Escorihuela, van ser presumptament treballadors de Desokupa els qui van "destrossar el pis". Els mateixos treballadors que feia dies que feien guàrdia davant la porta i "intimidaven els ocupants vestits de paramilitars".

A la seva web, l’empresa Desokupa, que ahir va rebutjar contestar les preguntes de l’ARA, es presenta com una "empresa especialitzada en el desallotjament de pisos o edificis ocupats il·legalment", amb una "intermediació legal, eficaç, segura i ràpida". "La nostra actuació està basada en la ràpida intermediació amistosa. Tots els nostres passos estan sempre emparats legalment pel nostre equip jurídic", asseguren.

Boxejadors que cobren entre 3.000 i 8.000 euros per feina

Des de fa uns mesos, l’empresa Desokupa es nega a parlar amb els mitjans de comunicació, sobretot després que l’observatori DESC es presentés com a acusació popular contra Desokupa pel desallotjament de Can Dimoni. Tot just quan les seves pràctiques es començaven a qüestionar, però, els responsables de la companyia van concedir diverses entrevistes on es presentaven com la solució a la lentitud del sistema judicial a l’hora de protegir els propietaris amb okupes a casa o llogaters que no paguen. En una entrevista a El Confidencial, l’advocat de l’empresa, Germán Plaza, deia que "mai" actuaven "en casos d’impagament d’hipoteca o lloguer", un "línia vermella" que no travessaven.

També explicaven que el seu mètode era intentar arribar a un acord i, si no, muntaven un dispositiu d’entrada d’accés a la porta les 24 hores, que al final "incomodava" els ocupants i marxaven. El propietari de l’empresa i exdirector de seguretat, Daniel Esteve, explicava que els treballadors –experts en boxa– mai posaven la mà a sobre de ningú, i cobraven entre 3.000 i 8.000 euros per feina, segons el cas. De feina, assegurava, no els en faltava: "Abans rebia cinc trucades a la setmana. Ara en són quinze al dia. Tenim moltíssima feina". Segons va denunciar el DESC, la seva feina presenta "visos delictius, com ara violació de domicili, amenaces i coaccions".