Barcelona espera des de fa una dècada la Casa del Marroc

BarcelonaPassen els anys i el Palau Desvalls de Barcelona continua en estat ruïnós, tancat i parcialment apuntalat. Només l’ala dreta d’aquest edifici de trets neoàrabs, a tocar del Laberint d’Horta, està oberta al públic: acull el Centre de Formació del Laberint, on s’imparteixen cursos de jardineria. La resta de l’espai està tancat. Bona part en estat ruïnós. I això és així des de fa anys, perquè la rehabilitació integral de l’espai implicaria una inversió milionària i, de moment, no hi ha cap projecte per fer-la viable. Aquest majestuós palau, que data del segle XVIII, és una d’aquelles joies poc conegudes de Barcelona. El 2013 va viure el seu moment d’actualitat quan l’Ajuntament el va proposar com a seu de la Casa del Marroc, un projecte que la ciutat té pendent des que el 2008 el llavors alcalde Jordi Hereu ho va anunciar en un viatge a Rabat amb l’objectiu de dinamitzar les relacions Catalunya-Marroc. Però no avança. Descartat el palau, no s’ha pensat en una ubicació alternativa.

La situació política convulsa a banda i banda del Mediterrani -aquests anys hi ha hagut des de la Primavera Àrab fins a dos canvis de govern a Barcelona i la irrupció del procés sobiranista- ha fet que aquesta iniciativa de centre de cultura catalana i marroquina hagi anat quedant al calaix. L’arquitecte Jordi Murtra, que és qui va rebre l’encàrrec del consolat marroquí per fer el projecte, admet que ara ja fa un parell d’anys que no se’n parla perquè el repte que té el consolat més a curt termini és engegar les obres de la nova seu a l’edifici que han adquirit al carrer Pujades. “Haurem de tornar a començar de zero, però ho farem”, assegura a l’ARA. La Generalitat, que també era part implicada en el projecte, no en té cap notícia. La Casa del Marroc ha quedat en els llimbs i la rehabilitació del Palau Desvalls també.

La ubicació d’Horta no era la preferida del consolat marroquí perquè és poc cèntrica. Murtra remarca, en aquest sentit, que, per exemple, s’ha destinat a la Casa de Rússia un palauet situat molt a prop de la Rambla i que la ubicació del Parc del Laberint quedava fora de les rutes habituals de la majoria de la població marroquina. Els veïns de la zona tampoc estaven satisfets amb la proposta, com remarquen des de l’Associació de Veïns d’Horta, que preferia que el consistori hi impulsés un equipament o que cedís l’espai a alguna entitat artística perquè hi instal·lés la seva seu.

Aquest edifici és propietat de l’Ajuntament des que el 1967 la família de Joan Antoni Desvalls el va cedir juntament amb els jardins neoclàssics que avui donen forma al Parc del Laberint, que es va obrir al públic el 1971. Però l’aportació econòmica de la UE que va permetre la rehabilitació global del parc no va incloure el palau. Només l’ala dreta, la que acull els centres de formació i que és, també, la part que ara el consistori vol millorar.

Fonts de l’Ajuntament apunten que una de les línies d’actuació en aquest espai és ampliar l’oferta de cursos. La previsió és invertir 1,3 milions d’euros en una rehabilitació parcial d’urgència, però des del consistori admeten que la rehabilitació global és un gran projecte de ciutat que encara no s’ha concretat.

L’espai alternatiu a Montjuïc, sense ús

La primera ubicació que es va pensar per acollir la Casa del Marroc de Catalunya va ser el de l’antiga seu de l’Institut Botànic a Montjuïc, que requeria un pressupost molt més baix que el Palau Desvalls per ser rehabilitat. Aquí el problema és que calia requalificar l’espai, que actualment no té cap ús. L’estiu del 2016 aquest edifici, que feia deu anys que estava tancat, va ser ocupat. Hi va entrar el grup Babàlia per impulsar-hi projectes de criança compartida. Ara, però, l’espai torna a estar buit.