Barcelona porta a la fiscalia l'assetjament immobiliari a uns veïns a qui van arribar a fumigar

Si el ministeri públic no hi veu delicte, l'Ajuntament sancionarà amb 90.000 euros els propietaris i administradors

Van fumigar l’edifici sense avisar-los, van començar a rehabilitar tot el bloc sense tenir permís municipal i els operaris no paraven de tirar runa, amb el perill que comportava per als inquilins. Són alguns dels tràngols que ha patit l’única família que queda vivint al número 3 del carrer del Pi de Barcelona, al Barri Gòtic. Les múltiples molèsties dels últims anys han fet que el bloc, format per sis habitatges, s’hagi buidat, i només han resistit uns llogaters, que tenen un contracte de renda antiga des del 1957. L’assetjament immobiliari al qual s’han hagut d’enfrontar no hauria de quedar impune, perquè l’Ajuntament de Barcelona ha portat el cas a la fiscalia i, si el ministeri públic no hi veu indicis de delicte, el consistori multarà amb 90.000 euros els propietaris i els administradors de l’edifici.

És el segon cop que el consistori presenta a la fiscalia un cas d’assetjament immobiliari. Al març ja hi va portar el del número 92 del carrer Floridablanca, sobre el qual el ministeri públic encara no s’ha pronunciat; si no ho fa, l’Ajuntament també sancionarà la propietat amb 90.000 euros. En l’assetjament del carrer del Pi el consistori va intervenir després que la família afectada ho va denunciar a l’oficina d’habitatge de Ciutat Vella. Els tècnics municipals van comprovar que l’edifici estava en un estat deficient i durant el procés de mediació van certificar la falta de voluntat dels propietaris de conservar la finca. L’oficina d’habitatge va tenir constància de l’assetjament el 2016, però la família ja portava uns 25 anys manifestant a l’administrador que el pis estava en mal estat per la inacció de la propietat.

El punt d’inflexió va ser fa tres anys, quan els propietaris, que segons fonts pròximes al cas són la família Vilallonga, van començar una rehabilitació integral del bloc sense avisar els llogaters ni tenir autorització del consistori. Això va derivar en molèsties per als únics veïns i va causar problemes de salut a un dels membres de la família. Les obres han provocat diversos desperfectes, i van derivar en goteres i inundacions al pis on viuen els inquilins. L’infern d’aquesta família és un dels casos que recull el documental 'City for sale', que s’ha projectat al festival Docs Barcelona i que retrata la pressió que viu Barcelona per la massificació turística i la gentrificació als seus barris.

Barcelona comença a perseguir l’assetjament immobiliari

Obligats a reallotjar-los

El regidor d’Habitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner, explica que el consistori va aturar les obres perquè no havien demanat permís i ha afegit que els propietaris tenien l’obligació de reallotjar els llogaters per fer una rehabilitació integral. Montaner apunta que en casos així s’arriba a oferir diners als inquilins per marxar, i al número 3 del carrer del Pi la propietat va interposar una demanada per intentar desnonar la família. Tot i que fa uns 40 anys que no hi havia obres de conservació al bloc, la rehabilitació integral no estava destinada a arreglar els problemes dels afectats.

Montaner recorda que des del juliol l’Ajuntament aplica la llei catalana pel dret a l’habitatge per multar els propietaris que rehabiliten els seus edificis amb irregularitats, abusos o assetjament. El regidor subratlla que Barcelona és l’única administració que ho fa, i diu que si la fiscalia hi veu indicis això pot suposar un delicte contra la integritat moral pel tracte degradant, amb penes de sis mesos a dos anys de presó. Tot i això, Montaner remarca que l’objectiu és pactar amb la propietat, com ja s’ha fet al carrer del Carme i al Portal Nou en dos casos d’assetjament i discriminació.

Més continguts de