Societat 13/07/2020

Barcelona iniciarà l'expropiació de 194 pisos buits si no es lloguen d'aquí a un mes

Requereix catorze grans propietaris i, segons la resposta, confia en culminar el procés en mig any

Marc Toro
2 min
Barcelona empaita els pisos buits per destinar-los a lloguer social.

BarcelonaBarcelona mou fitxa per fer front a l'emergència habitacional de la ciutat, agreujada per les conseqüències de la crisi sanitària del covid-19. El govern d'Ada Colau ha requerit 14 grans tenidors d'habitatges perquè lloguin 194 pisos buits en el terminin d'un mes i, en cas contrari, iniciarà el procés d'expropiació d'aquests habitatges. Així ho ha anunciat aquest dilluns en roda de premsa la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, que ha deixat clar que l'objectiu de l'Ajuntament és que "el màxim nombre de pisos a la ciutat es destinin al lloguer assequible".

Els pisos afectats –la majoria en mans de la Sareb o banc dolent– estan inscrits en el registre d'habitatges buits i ocupats de la Generalitat i, pròximament, s'enviarà el mateix requeriment als grans tenidors de 232 pisos més que també hi apareixen en aquesta situació. L'executiu municipal posa en marxa per primer cop un mecanisme previst en el decret d'habitatge 17/2019 del Govern que, segons ha destacat Martín, "facilita els processos expropiatoris".

L'Ajuntament només ha fet en els dos últims mandats sis expropiacions de pisos –i n'està tramitant quatre més–, però Marín ha deixat clar que fins ara eren processos "molt llargs i farragosos" que es podien arribar a allargar més d'un any. Amb el nou decret, ha afegit, l'expropiació es podria culminar "segurament" en un termini "màxim" de mig any. L'Ajuntament, a més, passaria a tenir el control de la propietat i no només de l'ús dels pisos afectats, com passava fins ara, i per a l'expropiació s'hauria de pagar la meitat del valor del pis, que passaria a formar part del parc d'habitatge públic de la ciutat.

Martín ha dit que calculen que en total hi ha 1.000 habitatges buits en aquests moments a Barcelona, però només s'han d'inscriure al registre de la Generalitat quan porten dos anys en aquesta situació. Així, ha explicat que ja han demanat al Govern que sigui necessari constar al registre quan el pis porti sis mesos buit i que, igualment, s'agilitzin encara més els processos d'expropiació. Dues propostes que, segons la regidora, s'estan "valorant".

De les propietàries requerides, algunes només han rebut un requeriment per un pis, mentre que d'altres n'han rebut més d'un, fins a un màxim de 100, que són els que ha rebut la Sareb. I, del total d'habitatges afectats pels requeriments, la majoria són a Nou Barris (51), Sant Martí (33), Horta-Guinardó (29), Sant Andreu (27) i Sants-Montjuïc (25). Un cop hagin estat requerides les propietàries registrades, l'Ajuntament s'adreçarà també a les que no estan en registres oficials però que tenen pisos buits. En paral·lel als eventuals expedients d’expropiació, també es podrien impulsar processos sancionadors amb multes d’entre 90.000 i 900.000 euros.

Retrets des de l'oposició

L'anunci del govern d'Ada Colau arriba un dia abans que, juntament amb una vintena d'entitats, l'executiu presenti el Decàleg de Barcelona per al dret a l'habitatge, una iniciativa que ha enervat part de l'oposició. PP, Cs i Barcelona pel Canvi, de fet, han anunciat que renuncien a participar en la comissió sobre la regulació dels preus del lloguer i han qualificat de "falta de respecte" que s'exposin propostes i conclusions sobre aquest àmbit sense comptar amb la resta de partits al consistori. En un comunicat conjunt retreuen al govern de Barcelona la falta de "diàleg" i "transparència" i els "reiterats incompliments amb els grups de l'oposició".

stats