Barcelona suspèn les llicències d'obra en diversos sectors d'Horta-Guinardó per protegir el teixit urbà històric

La mesura busca fomentar la rehabilitació i recuperar l'arquitectura tradicional del districte

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits per preservar el teixit urbà tradicional al districte d'Horta-Guinardó, concretament al casc antic d'Horta, l'entorn de la plaça Bacardí (centre històric),  els carrers de Campoamor i Salses, i les Cases dels Periodistes al barri de Can Baró i de la Font d'en Fargues. El primer pas és suspendre les llicències per reparcel·lar i fer obra nova, amb l'objectiu de fomentar la rehabilitació del teixit urbanístic antic. L'antic municipi d'Horta, de base agrícola, es va convertir en una zona d'estiueig i repòs que va propiciar la construcció de cases i conjunts arquitectònics característics. A partir dels anys 50 del segle XX, la pressió per edificar va comportar l'enderroc de part d'aquest patrimoni i la substitució del model de ciutat jardí pel de blocs plurifamiliars.

Segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat, la Comissió de Govern ha aprovat la suspensió en l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació d'obra nova, de gran rehabilitació, d'increments de volum o sostre i d'enderroc de construccions en aquest àmbit  per un període màxim d'un any amb l'objectiu d'estudiar la tramitació d'un pla especial urbanístic que permeti "garantir el manteniment dels valors del teixit antic d'aquestes zones i definir estratègies d'intervenció que en fomentin la rehabilitació". Segons l'Ajuntament, l'actual planejament "no garanteix" el manteniment de la tipologia arquitectònica preexistent ni permet preservar la identitat d'aquest lloc.

El districte d'Horta–Guinardó, amb una superfície de 1.195 hectàrees, és el tercer districte més extens de la ciutat de Barcelona. Consta d'11 barris que, abans de l'annexió a la ciutat de Barcelona el 1904, formaven part de tres municipis: Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Horta. L'existència de grans quantitats d'aigua, la urbanització de les antigues finques agrícoles i la seva situació geogràfica en relació amb Barcelona van promoure l'especialització de determinades parts del barri com a nucli d'estiueig i repòs, i van generar un seguit de construccions i teixits d'habitatge característics d'aquesta zona.

En aquest sentit, destaquen les típiques parcel·les allargades amb la casa situada al nord i el jardí orientat al sud a la dreta del carrer Horta, o la urbanització del carrer Chapí amb cases unifamiliars alineades al carrer i amb pati a dins de l'illa, o el creixement ordenat a l'entorn de la plaça Bacardí i el carrer Duero, o les torres modernistes i la ciutat jardí del carrer Campoamor i el carrer Salses, o les promocions d'habitatges unifamiliars aïllats de determinats col·lectius, com ara la de les cooperatives dels periodistes a la Font d'en Fargas i Can Baró.

Des dels anys 50 la pressió immobiliària ha suposat la desaparició de part del teixit tradicional amb la substitució d'edificis antics per altres de nous que ocupen "tot el sòl i amb altures desproporcionades en relació amb les amplades dels carrers" i l'aparició de discontinuïtats i mitgeres. A la zona de Campoamor i de la Font d'en Fargas, l'enderroc de les antigues torres i habitatges unifamiliars i la seva substitució per blocs plurifamiliars ha comportat una transformació de les condicions inicials amb un canvi important de la imatge de ciutat jardí originària.

Aquest pla de protecció se suma als que ja ha tirat endavant en aquest mandat el govern municipal, com ara el del conjunt de 26 cases fàbrica i fàbriques del Raval, al districte Ciutat Vella; la trama històrica del nucli antic de Vallcarca, a Gràcia, i el patrimoni històric del nucli antic del barri de Sant Andreu. Totes aquestes actuacions s'emmarquen en la iniciativa municipal 'Barcelona arquitectura, ciutat patrimoni'.

Precisament, el pla especial de protecció del poble antic de Sant Andreu del Palomar ha sigut distingit amb el Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA, atorgat el 15 de juny. El jurat va destacar l'aproximació que fa el pla al barri des del vessant històric i social, i especialment el seu enfocament, sensible a la demanda veïnal.