"Una dona al carrer pateix molt d'abús"

Barcelona crearà vuitanta places noves per a dones sense llar i adaptarà els equipaments existents 

Les dones representen el 13% del conjunt de persones que viuen al carrer a Barcelona –329 de 2.452, segons l'informe Qui dorm al carrer a Barcelona?–, però, en canvi, són majoria entre els usuaris d'ajudes de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). Sobretot pel que fa a allotjaments temporals en pensions i hotels. I, també, entre les persones ateses pel Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i entre les que demanen un pis de protecció oficial. Això s'explica, segons diferents estudis fets en països de tot el món, pel fet que elles suporten més situacions d'abusos, infrahabitatge o violència per no quedar-se al carrer i perquè tenen més xarxa per buscar alternatives però si hi arriben ho fan en una situació de deteriorament físic i emocional més greu. Al carrer se senten més vulnerables -"Tens por que et violin o es fiquin amb tu", explica la Gemma que ha viscut en caixers automàtics- i als espasi que se'ls ofereixen per dormir, menjar i dutxar-se se senten en clara minoria i amb poca intimitat. 

L'Ajuntament de Barcelona posa ara el focus en aquestes dones i, a través de la mesura de govern per a la prevenció del sensellarisme femení, es compromet a crear vuitanta noves places per allotjar dones en els pròxims tres anys i, també, a adaptar equipaments ja existents per donar-los perspectiva de gènere. L'objectiu, segons la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laura Pérez, és plantar cara a la invisibilitat del problema del sensellarisme femení. 

Les places noves –es preveu que aquest any ja n'hi hagi una vintena– provindran de l'ampliació del programa Primer la llar, que ja gestiona 68 pisos; de nous allotjaments temporals per a dones i famílies monomarentals, i del sistema de crear habitatges provisionals a partir de contenidors de mercaderies, els APROP. Hi haurà, també, deu places més amb suport econòmic de l'Ajuntament a la futura Llar Rosario Endrinal, la qual està construint el Centre Assís. Aquest futur equipament serà exclusiu per a dones, i porta el nom de la dona que va morir  cremada per uns joves en un caixer de Barcelona l'any 2005. 

Les vuitanta places noves s'afegiran a les 2.170 existents, i la mesura representa una inversió d'1,2 milions d'euros per fer les obres d'adequació dels espais existents. Les actuacions impliquen, també, una despesa anual de 600.000 euros anuals. Es remodelaran espais perquè hi hagi llocs específics per a dones. La tinent d'alcalde ha remarcat que treballaran per aconseguir que hi hagi equipaments en què la majoria no siguin homes, com passa ara. "El model s'ha de revisar", ha apuntat. Es preveu, també, establir protocols per a casos de violència masclista en tots els equipaments i crear de grups de dones en tots els centres residencials i centres de dia. 


"Tens por que et violin"

"En els albergs els espais de les dones són més reduïts i el tema de la higiene per a nosaltres està molt oblidat", ha explicat la Gemma, de 44 anys i coneguda com la Chiqui, que ha passat dotze anys al carrer i ara fa cinc mesos que participa en el programa Primer la llar. "Les dones haurien de tenir més suport i intimitat", ha demanat, en referència a espais com les dutxes –hi ha centres en què homes i dones les comparteixen–. Aquesta usuària ha explicat que "canvia molt" la situació de viure al carrer o en un lloc que se sent com a propi: "Al pis estic molt bé, he agafat un gosset, he pogut seguir el tractament mèdic que necessitava. Faig la meva vida i ningú no em controla. Ningú no et pren la plaça si arribes tard".

La Gemma ha viscut a l'aeroport i en caixers, i explica que es vestia d'home i es tallava els cabells  per fer-se passar per un home quan dormia al ras. "Són situacions que els homes no viuen. Tens por que et violin, que es fiquin amb tu... Situacions molt greus. Una dona al carrer pateix molt d'abús", ha explicat. La Gemma també ha parlat dels problemes de convivència amb els homes als albergs per fets com haver de compartir dutxes o que es fessin seves totes les taules: "Alguns homes no tenien cap respecte per les dones que vivíem allà".