Ciutat Vella, el districte que ha perdut més població en l'última dècada

Barcelona es manté estable per sobre dels 1,6 milions d'habitants i els districtes de Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi lideren els creixements

Una panoràmica del districte de Ciutat Vella de Barcelona / XAVIER BERTRAL

La població a Barcelona s'ha mantingut estable en l'última dècada. La xifra d'1.610.427 habitants que consta en l'últim balanç del padró municipal del gener del 2016 és amb prou feines un 1% més que fa 10 anys. En aquest període, però, hi ha hagut molts moviments, no només d'entrades i sortides, sinó també dins de la ciutat. Destaca especialment la 'fuga' d'habitants de Ciutat Vella, que ha perdut més d'una desena part de població des del 2007.

El districte de Ciutat Vella – el més pressionat pel turisme a la ciutat– comptava amb 100.451 habitants a principis d'aquest any, un 12% menys que fa una dècada. És la pèrdua més notòria de població i equival a un ritme de prop de 1.300 habitants menys cada any des del 2007. Ciutat Vella va patir un "creixement sobtat" de població entre els anys 2000 i 2007 que va canviar cap a un "lent descens" a partir de llavors, segons ha apuntat l'Ajuntament de Barcelona.

En altres punts de la ciutat, la pèrdua de població no ha estat, ni de bon tros, tan representativa. Horta-Guinardó, Nou Barris, les Corts i, en menys quantitat, Gràcia, mostren descensos que van de l'1% a ínfims del 0,28% (el cas de Gràcia).

A l'altre extrem hi ha Sant Martí, el districte que ha experimentat un creixement de la població més fort en els darrers 10 anys, però que ja feia temps que creixia, concretament des del 2002. La zona s'ha beneficiat de nous projectes de desenvolupament urbanístic, subratlla el consistori. Altres districtes que també han guanyat població són l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Sant Andreu i Sants-Montjuïc.

Colau blinda Ciutat Vella: 'Stop' als negocis turístics

Més envellits

Pel que fa a l'edat mitjana de la població, se situa en 44 anys i segueix envellint. L'edat mitjana dels habitants de la ciutat ha escalat quatre anys en comparació amb el 1990 i sis en els darrers 35 anys. Aquest envelliment progressiu, tot i que ha frenat el ritme respecte als anys 80 i 90, ha transformat l'estructura poblacional de la ciutat.

El col·lectiu de més grans de 65 anys que viuen a Barcelona supera en nombre el de menys de 25 anys. El grup més nombrós és el que té edats compreses entre els 30 i els 44 anys. Pel que fa al gènere, les dones són majoria i representen el 52,7% de la població. En edats per sobre dels 65 anys, el col·lectiu de dones és un 50% superior al dels homes. A principis d'any, hi havia 702 persones que superaven els 100 anys.

La població estrangera torna a créixer

Els habitants estrangers a Barcelona trenquen sis anys de descensos i registren un creixement net de quasi 5.000 persones, segons el padró municipal. La població estrangera suposa al voltant d'un 18% dels habitants de la ciutat, però entre el 2010 i el 2015 havia caigut en 32.000 persones.

És remarcable l'increment de la població estrangera procedent dels països de la UE sostingut des del 2012. Aquest col·lectiu ja representa quasi un terç del total d'estrangers empadronats a Barcelona.

La procedència dels estrangers és força diversa però hi ha una nacionalitat que lidera: la italiana, amb prop de 27.000 habitants. Els segueixen els pakistanesos, que s'han estancat en prop de 19.000 persones, i els xinesos, amb quasi 14.500 persones.

Els països llatinoamericans que tradicionalment aportaven importants contingents de població estrangera (equatorians, bolivians, peruans, colombians) perden pes en termes relatius i absoluts. En el capítol d'estrangers europeus, el Regne Unit (6.980) fa el 'sorpasso' a Alemanya (6.783).