La fiscal en cap de Barcelona reclama una reforma per poder perseguir els lladres reincidents

Talón admet que hi ha preocupació perquè molts furts els cometen menors estrangers no acompanyats

La fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, ha assegurat que la persecució de la multirreincidència en els furts lleus a la capital catalana s'hauria d'acompanyar d'una reforma legislativa que permetés castigar més durament aquests petits delictes. Actualment els delictes lleus de furts només es poden penar amb multes perquè no es poden acumular encara que l'infractor hagi estat condemnat nombroses vegades per fets similars. Per això, la fiscalia creu que és necessària una reforma legislativa que permeti castigar amb més "severitat" l'acumulació de condemnes per furts lleus.

A la Junta Local de Seguretat de Barcelona de divendres passat es va abordar aquesta problemàtica i en les declaracions públiques d'alguns polítics va semblar que jutges i fiscals podrien fer més per reduir el problema. Talón, que no era a la reunió per la seva discrepància amb el llaç groc que hi ha a l'Ajuntament, ha volgut explicar que des del 2017 la multirreincidència és molt difícil d'aplicar en els furts lleus perquè el Tribunal Suprem va fer-ne una interpretació restrictiva. Per això, des d'aleshores no es poden acumular els antecedents per aquests delictes i imposar condemnes més greus. "No podem fer més del que diu la llei, i la solució està en una reforma legislativa, que depèn de la voluntat política, al Parlament, per portar-ho al Codi Penal", ha explicat en declaracions a l'ACN.

Segons ella, només caldria afegir una breu frase a l'article 235.1.7 del Codi Penal per convertir l'acumulació de delictes lleus de furt en un delicte menys greu.

Sobre la possibilitat d'intentar condemnar els furtadors per delicte continuat o grup criminal i aplicar penes més altes i ordres d'allunyament, Talón diu que és "complicat". "Per poder demostrar el delicte continuat has de tenir diversos fets, i la LECrim obliga la policia que en el moment que té constància d'un delicte aixequi un atestat i ho portin al jutjat; no es poden retenir per fer una acumulació, aquesta solució no és possible", explica. Per condemnar per un delicte de grup criminal, Talón explica que és difícil demostrar davant d'un jutge que hi ha una organització estructurada darrere dels furtadors, perquè calen proves que les persones treballin amb la mateixa finalitat i conjuntament per obtenir beneficis econòmics. Fins ara no s'ha pogut aplicar, tot i que no ho descarta en un futur.

Sobre les ordres d'allunyament, que podrien portar a un delicte de trencament de condemna si el lladre la incompleix, diu que és difícil delimitar certes zones o carrers on no pugui anar el condemnat.

D'altra banda, a la fiscalia també li comencen a preocupar els lladres que cometen furts lleus i són menors d'edat, sobretot estrangers no acompanyats, els 'mena'. Des de fa uns mesos el ministeri públic és més rigorós i demana més ordres d'internament, sobretot si a més cometen delictes més greus i amb violència. Però també els comencen a preocupar els grups organitzats que capten aquests menors per cometre els robatoris. Els cossos policials ja comencen a investigar-ho.

La fiscal en cap de Barcelona ha recordat que des que ella va assumir el càrrec el febrer del 2018, en substitució d'Ana Magaldi, i en plena aplicació de l'article 155 de la Constitució, s'ha reunit diverses vegades amb responsables policials i polítics per abordar els problemes d'inseguretat de la capital catalana. Així, ha tingut diverses trobades amb l'excomissionat de seguretat de Barcelona Amadeu Recasens, els comandaments de Guàrdia Urbana, els Mossos i la Policia Nacional, l'alcaldessa, Ada Colau, representants dels comerciants del passeig de Gràcia, entre d'altres. Talón ha recordat també que el districte de Ciutat Vella ja disposa d'una fiscalia específica des del 1992.

Absència a la Junta de Seguretat pel llaç groc

Talón també ha volgut justificar la seva absència en la reunió de la Junta de Seguretat Local de divendres. Ha explicat que la presència del llaç groc al balcó de l'Ajuntament simbolitza que hi ha presos polítics a l'Estat, cosa que ella nega perquè en aquest cas hi hauria més independentistes a la presó. Si la junta es convoqués en un edifici sense llaç groc ella hi assistiria.

Més continguts de