Barcelona reconeix la legitimitat del Govern de Puigdemont

BacelonaSi no fos pels constants atacs dels grups sobiranistes al pacte de govern entre Barcelona en Comú i el PSC, la política municipal hauria desaparegut avui del ple de Barcelona, completament monopolitzat per la sacsejada política que viu el país. El ple ha reconegut la legitimitat del Govern de Carles Puigdemont i no s'ha pronunciat, en canvi, sobre la declaració d'independència, ja que ha quedat sense aprovar una proposta de la CUP per reconèixer la República Catalana i, també, una del PP per rebutjar la declaració d'independència. La sessió, que ha arrencat amb un minut de silenci per les víctimes de l'atemptat de dimarts a Nova York i per l'home de 93 anys que va morir ahir en un incendi al Putxet, estava, de fet, prevista per a divendres passat, però es va ajornar per la decisió d'aplicar l'article 155 de la Constitució.El ple ha aturat a les 12 del migdia perquè els regidors es poguessin sumar a l'aturada per donar suport als membres del Govern i de la mesa del Parlament que avui declaren a Madrid. Ho han fet tots menys els de PSC, PP i Cs. I han sigut una constant els records per a l'exregidor de l'Ajuntament Joaquim Forn, que avui declarava davant de l'Audiència Nacional a Madrid.

El ple ha reconegut la legitimitat del Govern que capitaneja Carles Puigdemont. La sessió ha aprovat una proposició d'ERC que demana reconèixer el Govern de Catalunya sorgit de les urnes el 27 de setembre del 2015 com el Govern "legítim de Catalunya". BComú, la CUP i el regidor de Demòcrates han donat suport al text, que també demana rebutjar l'aplicació de l'article 155. "És Puigdemont qui ostenta la legitimitat de les institucions catalanes", ha respost Colau quan el PDECat li ha preguntat de manera directa. L'alcaldessa, però, ha aprofitat la intervenció per preguntar al grup municipal demòcrata si tenen clar si Puigdemont és president o no d'una nova república. L'acaldessa ha aprofitat una altra intervenció per carregar contra el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, a qui ha acusat d'haver convençut Puigdemont de no convocar eleccions i declarar la independència. L'ha titllat de "pitonissa".

No ha prosperat, en canvi, la proposta de la CUP perquè l'Ajuntament reconegui la República Catalana i per posar tots els instruments necessaris per a l'inici del procés constituent. En aquest cas, els comuns s'han sumat a PSC, Cs i PP en el bloc del 'no'. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha defensat la legitimitat del Govern tot i apuntar que ha "comès errors importants", com "aprovar lleis molts importants sense prou suport". Pisarello ha argumentat que el govern del PP "també ha actuat de manera il·legítima" amb una "política abusiva i repressora". Tampoc ha tirat endavant, però, una proposta del PP per explicitar el rebuig a la DUI, que ha comptat amb el vot contrari dels grups sobiranistes i de BComú, que s'ha volgut desmarcar dels populars.

El cap de files del PDECat a l'Ajuntament, Xavier Trias, ha intervingut amb un gran llaç groc i recordant que Joaquim Forn, que va ser tinent d'alcalde del consistori, està sent jutjat. Trias ha remarcat que el problema de l'Estat espanyol "no és Catalunya", sinó "de manca de capacitat de diàleg". "L'Estat té un problema, que és l'autoritarisme", ha conclòs. Des d'ERC, Alfred Bosch, ha defensat que el Govern "legítim" de Puigdemont va ser elegit a les urnes i ha dit que els republicans estan disposats a anar a les urnes el 21 de desembre, però ha demanat a les forces no sobiranistes què faran si tornen a guanyar els independentistes.

"El pitjor malson"

"Que ningú no dubti que l'Estat trobarà en nosaltres el seu pitjor malson", ha assegurat des de la CUP María José Lecha, que ha retret a Colau la seva "equidistància". "Alcaldessa, per què va anar a votar si després acusa d'irresponsables els qui volen aplicar els resultats?", li ha preguntat, per remarcar després que "ser neutrals en situació d'injustícia" vol dir "haver escollit el costat de l'opressor".

La portaveu de Ciutadans, Carina Mejías, ha sigut molt contundent en la seva intervenció de rebuig als dos textos. Mejías ha acusat els independentistes d'haver "venut fum" i ha lamentat que ara "tenim un Govern a la fuga". "Deixin de fer el ridícul i retornin la dignitat els catalans", ha demanat. Alberto Fernández Díaz (PP) ha començat la seva intervenció amb to conciliador i ha assegurat que no li van agradar les imatges de com s'increpava el conseller Joaquim Forn a l'aeroport. "No m'agraden els justiciers de carrer", ha dit. El to de la seva intervenció, però, ha anat a més a mesura que avançava i ha acabat demanant als indepenentistes que "no busquin impunitat": "Algú haurà de pagar per la fractura social i la deriva econòmica pel deliri independentista".

Tensió en el pacte local

El PSC, que ha votat en contra de les dues proposicions i ha qualificat les eleccions del 21-D com una "oportunitat", ha presentat un text alternatiu per deixar clara "l'aposta pel diàleg" i defensar la convocatòria electoral del desembre. El text, però, només ha sumat el suport de PP i CS i no s'ha aprovat. Els seus socis al govern municipal, BComú, s'han abstingut, cosa que ha impedit que el text prosperés. Els comuns han remarcat que la convocatòria electoral en les condicions en què s'ha produït "no són una bona notícia". Jaume Ciurana (PDECat), al seu torn, ha desafiat el cap de files del PSC, Jaume Collboni, a "mirar als ulls" Joaquim Forn i dir-li que ell "ha format par de l'operació que el portarà a la presó". El cap de files socialista, després de l'enèsima petició dels grups independentistes als comuns perquè trenquin el pacte, ha respost a l'atac demanant al republicà Alfred Bosch si ells sortiran del govern de l'àrea metropolitana de Barcelona per no coincidir amb els socialistes. Des de la CUP, Maria Rovira havia qualificat l'acord de govern com a "pacte de la vergonya" i ha acusat BComu de moure's per interessos "electoralistes".

El ple no ha aprovat la proposta del PP per rebutjar la declaració unilateral d'independència, que només ha sumat els suports de Cs i PSC. Pisarello ha argumentat que, tot i que els comuns rebutgen la DUI, no s'alinearan amb el PP, a qui ha acusat "d'haver començat el conflicte recollint signatures contra Catalunya".

Durant la sessió, l'Ajuntament ha aprovat una proposició del PDECat per demanar formalmet la retirada del decret llei publicat al BOE el 7 d'octubre per agilitzar el canvi de seus socials de les empreses. La proposta ha comptat amb el vot positiu d'ERC i del regidor de Demòcrates i amb l'abstenció del govern municipal i de la CUP, que ha remarcat que el problema va més enllà d'aquest decret. PP i Cs, al seu torn, hi han votat en contra.

En nom de BComú, Gerardo Pisarello ha assegurat que el decret és "temerari en termes econòmics" i que no té en compte que allò que fa mal a l'economia catalana també en fa a l'economia espanyola, però ha defensat que la declaració d'independència també ha danyat l'àmbit econòmic.

Des d'ERC, i afegint pressió sobre el pacte de govern local de Barcelona, la regidora Trini Capdevila ha qualificat d'"absurditat" que el PSC gestioni l'activitat econòmica a Barcelona i aprovi a Madrid aquest decret. La regidora socialista Montserrat Ballarín, al seu torn, ha instat a seguir treballant "per compensar el terratrèmol creat per la Generalitat".

L'Ajuntament de Barcelona ha xifrat en 8.300 euros el pressupost extra de neteja que va ser necessari per treure la cera del terra de la Diagonal després de la manifestació de suport als Jordis. El consistori demanarà a les entitats convocants que se'n corresponsabilitzin.

Sense ordenances fiscals

El ple no ha discutit, finalment, la proposta d'ordenances fiscals del govern municipal, que ha optat per retirar-les de l'ordre del dia després de no aconseguir cap aliat polític per tirar-les endavant. Com ja va passar l'any passat, doncs, les taxes i impostos municipals que continuaran vigents seran les del 2016 -les úniques que l'equip de Colau ha aconseguit aprovar- i el govern municipal confia poder aprovar modificacions puntuals per introduir-hi novetats. La proposta del govern, que ara ha quedat al calaix, incloïa una nova taxa per als autocars que van a la Font Màgica de Montjuïc i un canvi en el pagament de la zona blava i l’àrea verda perquè l’import estigui vinculat al nivell de contaminació dels vehicles.