Barcelona reactiva l’expropiació temporal de pisos buits dels bancs
L’Ajuntament reprèn el procés amb cinc habitatges i estudia la situació de 2.021 més
BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona ha reprès els cinc processos d’expropiació temporal de l’ús de pisos que les entitats bancàries mantenen buits i que tenia en marxa abans que el govern espanyol impugnés la llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge del 2016. Ara, després que el Tribunal Constitucional hagi aixecat la suspensió d’alguns preceptes d’aquesta llei catalana, el consistori torna a presentar batalla i està disposat a fer servir aquesta via sempre que ho consideri necessari. De moment ha recuperat cinc expedients del paquet de setze que ja tenia en marxa contra entitats financeres per aconseguir l’ús d’aquests pisos. La resta de processos han decaigut perquè els habitatges ja han sigut cedits o adquirits per mitjà del dret de tanteig i retracte.
El requisit per poder engegar aquesta via és que es tracti de pisos en zones amb necessitat d’habitatge, com és el cas de Barcelona, i que faci més de dos anys que estan buits. Si l’entitat no s’avé a cedir-los o a donar-los ús, els expropia per un període d’entre quatre i deu anys i els cedeix a persones que abonaran un lloguer social -no pot superar el 20% dels seus ingressos-. El que s’expropia és l’ús i no la propietat.
L’equip d’Ada Colau, tot i deixar clar que primer intenta la via de l’acord per aconseguir la cessió dels pisos, està disposat a engegar aquest procés sempre que sigui necessari. De fet, amb el cens de pisos buits, que ja ha fet el recompte en disset barris, ha detectat uns 600 habitatges desocupats en mans de bancs que, si porten més de dos anys buits, passaran a ser objectiu d’aquestes expropiacions. I, segons el registre de pisos buits de la Generalitat -n’inclou d’ocupats de manera irregular-, a la ciutat n’hi ha 2.021. La xifra total, però, encara és més alta, ja que el consistori ha comprovat que hi ha pisos buits que no estan inscrits al registre. Abans d’iniciar el procés -i esgotar la via dialogada- s’ha de comprovar que els immobles porten més de dos anys buits. I, per això, el que fa l’Ajuntament és revisar-los. El treball detallat que està fent per elaborar el cens és bàsic per a aquesta missió. De moment, l’estimació de pisos tancats és força més baixa de les que s’havien fet anys enrere, que parlaven d’entre 31.000 i 88.000 pisos, i situa la xifra total en uns 12.500. D’aquests, es pot intervenir en els que siguin d’entitats bancàries i acumulin més de dos anys sense ús.
El BBVA és qui té més pisos buits
Els cinc processos d’expropiació temporal que ara es reprenen afecten la Sareb (dos pisos) i el BBVA (tres). De fet, el BBVA és, segons ha denunciat el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, l’entitat que acumula més pisos buits a la ciutat, 871, i amb la qual no s’ha tancat cap acord global de cessió perquè només manté un acord amb el Govern i gairebé no ha cedit pisos a Barcelona. Els bancs poden presentar al·legacions contra el procés, que es pot allargar uns sis mesos.
L’octubre del 2017 l’Ajuntament ja va comunicar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que havia detectat 150 habitatges que estaven buits i que no estaven inscrits al registre. L’Ajuntament ha cobrat ara la primera sanció, que ha sigut a Caja de Ahorros de Asturias, per un valor de 5.400 euros. Les zones de Barcelona on hi ha més pisos buits detectats són el districte de Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella.
El regidor d’Habitatge va insistir que la via de la sanció és la menys desitjada -per conflictiva i per lenta-. Des que va començar el mandat, l’Ajuntament ha adquirit uns 250 pisos per mitjà del dret de tanteig i retracte, i ha adquirit, també, 17 edificis sencers per intervenir en conflictes en què la propietat volia expulsar els llogaters. L’Ajuntament ara compta amb uns 7.000 pisos de propietat municipal destinats a lloguer.
