Barcelona vol tancar locals de joc i apostes per evitar addiccions

L'Ajuntament veta l'obertura de nous espais i prepara un pla per aconseguir el decreixement 

A la ciutat de Barcelona hi ha avui 53 locals dedicats als jocs d'atzar. En concret, 35 salons de joc, 17 bingos i un casino. Una xifra excessiva a ulls del govern municipal que, tenint en compte els problemes d'adicions que poden generar –sobretot a la població més jove–, ha decidit evitar que n'obrin de nous i, fins i tot, intentar que tanquin alguns dels ja existents.  Durant un any l'Ajunatemnt no concedirà noves llicències per obrir locals de jocs d'atzar, salons de joc, apostes, bingos i casinos. I tampoc no permetrà obres d'ampliació. El compromís municipal és redactar un pla d'usos que reguli la implantació d'aquest tipus de locals amb la idea d'avançar cap al decreixement: quan en tanqui un no se'n podrà obrir cap altre. I s'evitarà, també, que n'hi hagi a prop d'equipaments considerats sensibles, com centres escolars o sanitaris. I aquí és on hi ha l'escletxa per tancar alguns dels que ja estan en funcionament. 

Segons ha explicat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, el que es vol és fer més restrictius els criteris de distàncies que marca actualment la llei catalana, on es determina que no poden obrir espais d'aquest tipus a menys de cent metres d'equipaments sanitaris i educatius. "És insuficient", ha sentenciat Sanz, que ha confiat poder tancar alguna d'aquests sales a partir d'aplicar distàncies més restrictives. La legislació catalana també blinda el nombre màxim de sales de joc per al conjunt de Catalunya, però no evita que si en tanca una en alguna zona del país en pugui obrir una altra a Barcelona, que és el que l'equip d'Ada Colau vol blindar. L'Ajuntament s'ha compromès a mirar totes les "escletxes" al seu abast tan per fer minvar aquest tipus d'oferta com la publicitat que se'n fa. Defensen la "tolerància zero" amb el joc patològic i la necessitat de posar tallafocs per evitar que els joves hi caiguin. I això implica, per exemple, prohibir els anuncis de joc al transport públic - a la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)-, als espais que gestiona Paisatge Urbà, com ara lones o marquesines, o a les activitats que s¡organitzen a la ciutat. Ara, de fet, ja no s'hi accepta publicitat d'aquest tipus i el que es fa, de la mà del pla per a la prevenció de l'addicció al joc 2019-23, és deixar-ho per escrit. 

El govern municipal ha engegat ja la línia de treball per ordenar el sector, posant com a prioritat la salut de la ciutadania. El joc patològic és un problema de salut reconegut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i, segons les dades recollides a través de les enquestes que fa el ministeri de Salut, un 60,2% de la població espanyola d'entre 15 i 64 anys va jugar a jocs amb diners durant el 2017 i un 0,4% va desenvolupar un joc considerat problemàtic. Això equival a unes 20.000 persones només a Catalunya. Tenint en compte aquestes dades, el consistori ha decidit prendre mesures i, de moment, ja ha acordat la suspensió de llicències durant un any. D'aquesta manera, Barcelona vol evitar situacions com les que s'han donat en ciutats com Madrid, on  l'any 2013 hi havia 14 cases d’apostes i ara n’hi ha 103. Set vegades més.

"Volem que Barcelona passi a ser un referent en el tema prevenció del joc patològic i en el decreixement del que ja tenim instal·lat", ha defensat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que ha fet una crida a la resta d'administracions a sumar-se a a aquesta lluita. La regidora ha remarcat que qualsevol facilitat per a l'accés al joc implica més joc patològic i que, a més, residir en barris de nivell socioeconòmic baix incrementa el risc. Per això, la ciutat vol una regulació global d'aquests locals ja que, fins ara, n'hi havia només per a zones amb plans d'usos específics com Ciutat Vella o Sant Antoni, però no s'arriba a la perifèria.

El joc online, la moda que converteix els joves en ludòpates

Programes a les escoles

El govern de Colau ha informat, a més, que ja ha pres altres decisions en paral·lel, com impedir l'accés i la connexió a les pàgines de joc online des de totes les dependències municipals, exigir en els contractes i les convocatòries de subvencions anuals clàusules específiques perquè les entitats i les empreses que hi participin disposin de plans per combatre les addicions, reforçar els sistemes d’informació propis o crear programes de prevenció dirigits específicament a totes les escoles. Ara en tenen aproximadament un 30% i es vol que el 2023 en tinguin totes i s'hagin ampliat els ja existents. Es vol que aquests programes interpel·lin el conjunt de la comunitat educativa, incloses les famílies. 

També es prohibeix la publicitat d'aquests locals a la xarxa de transport públic i es demana a la resta d'administracions que prenguin mesures en aquest sentit davant la proliferació sense control d’aquest tipus d’anuncis durant els últims anys. Ara, segons dades del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), un 45% dels anuncis de jo s'emeten abans de les 22h i el percentatge puja fins al 84,5% en el cas de la ràdio.  El consistori demana que la publicitat del joc passi a tenir les mateix tractament que la de l'alcohol i el tabac i que, per tant, quedi prohibida en horari protegit.

Segons les dades de la direcció general d'Ordenació del Joc, que pertany al ministeri d'Hisenda, el nombre de persones registrades per jugar online a l'Estat ha crescut exponencialment: dels 637.000 usuaris el 2013 a l'1,47 milions de registrats l'any passat. Un dels objectius que es marca l'equip de Colau és disposar de dades sobre addicció al joc a nivell municipal per veure l'efectivitat de les mesures plantejades. 

Sorpresa a la patronal

La patronal del joc privat a Espanya, CEJUEGO, ha emès aquest dimarts una nota per mostrar la seva "sorpresa per la mesura que ha anunciat l'Ajuntament de Barcelona" i la ha considerat "innòcua i innecessària". La patronal recorda que a Catalunya hi ha una estricta regulació de joc des del 2004, quan es va establir un nombre màxim de salons, bingos, casinos i màquines d'hostaleria i que també es van fixar distàncies de fins a 1000 metres entre els diferents establiments del joc a la ciutat de Barcelona.

En el cas de les apostes esportives a Catalunya, CEJUEGO aclareix que aquestes únicament es poden comercialitzar en els establiments de joc anteriorment esmentats. Així la mesura anunciada avui per limitar el seu creixement s'afegeix a la ja imposada regulació autonòmica i en conseqüència sense detriment del seu impacte, respon més, segons la patronal, a percepció social errònia del sector del joc més que a una necessitat real.

El director general de CEJUEGO, Alejandro Landaluce, considera que aquesta mesura és una mostra més del gran desconeixement i l'alarma que hi ha al voltant del sector del joc a l'actualitat.

Indicadors de joc problemàtic 

Es defineix com a possible joc problemàtic aquella persona que es reconeix en tres dels següents símptomes, i com a possible trastorn del joc la que es reconeix en quatre o més:

- Necessita jugar una quantitat cada vegada més gran de diners per aconseguir l'emoció desitjada.
- Es mostra inquiet o irritable quan intenta reduir o deixar de jugar.
- Ha fet diversos esforços sense èxit per controlar, reduir o deixar de jugar.
- Mostra una gran preocupació pel joc (pensaments persistents de reviure els jocs d’experiències passades, planificació de la propera jugada o pensaments reiterats de maneres de guanyar diners per poder tornar a jugar).
- Utilització del joc com a via d'escapament dels problemes o d'alleugeriment del malestar emocional.
- Intents repetits mitjançant el joc de recuperar els diners perduts.
- Tractar d'ocultar el grau d'afectació i implicació en el joc amb familiars, terapeutes o altres persones.
- Posa en risc o ha perdut relacions interpersonals significatives, de treball i d’oportunitats educatives o professionals a causa del joc.
-Compta amb els altres perquè li donin diners per alleujar la seva situació financera desesperada provocada pel joc.

Més continguts de