Barcelona preveu que mig milió de viatges en vehicle privat passin al transport públic

El pla de mobilitat per al 2024 fixa que el 82% dels desplaçaments es facin amb mitjans sostenibles

Tots els canvis que Barcelona prepara en matèria de mobilitat per restar pes als cotxes ja tenen un objectiu quantificable. L'Ajuntament preveu que des d'ara fins al 2024 hi hagi una baixada del 25,65% del nombre de desplaçaments que es fan amb cotxes o motos particulars. És a dir, que si ara un dia laborable qualsevol hi ha més de dos milions de trajectes que es fan amb vehicle privat, aquesta xifra passi a situar-se al voltant del milió i mig i que el gran beneficiari sigui el transport públic, que haurà de créixer com mai i deixar enrere la crisi de confiança que ha representat el covid.

És el que diu el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2024 que el govern d'Ada Colau ha presentat aquest dimarts, i que ara està subjecte al debat amb les entitats que formen part del Pacte per a la Mobilitat. Colau ha fet una crida a apostar "de manera inequívoca" per la salut i per la lluita contra la contaminació, intentar revertir la crisi climàtica i aconseguir una mobilitat més eficient. "El planeta no té pla B i el model de mobilitat continua sent un dels principals factors de contaminació de la crisi climàtica", ha dit l'alcaldessa, que també ha demanat "una col·laboració" entre la resta de les administracions, sobretot la Generalitat i el govern espanyol, per acabar algunes infraestructures clau de la ciutat, com la línia 9 del metro i l'enllaç dels tramvies per la Diagonal. Per acabar, Colau ha definit de "falsa dicotomia" la divisió de la mobilitat sostenible amb el progrés econòmic.

El repte del pla municipal és que el cotxe i la moto particular passin a representar el 18,48% del total de viatges que es fan a la ciutat i que, en canvi, la xarxa de transport públic pugui assumir-ne més del 41%. "Hem de recuperar-lo i fer-lo créixer més que mai", remarca la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que també defensa que el covid ja ha accelerat canvis de mentalitat i que cada vegada hi ha més desplaçaments que es fan a peu o amb bicicleta.

Barcelona posa més traves als cotxes

Per a les bicis es preveu un autèntic boom i que, en quatre anys, doblin el pes que tenen actualment en els desplaçaments i arribin a concentrar-ne el 5%. També es calcula que els ciutadans aniran a més llocs a peu, com ja passa en el context de la pandèmia, i que els desplaçaments que es fan caminant augmentin un 7,5% i passin a suposar el 35% del total. Si totes aquestes premisses es compleixen, Barcelona aconseguirà el macrobjectiu que el 82% dels desplaçaments que es fan a la ciutat siguin amb mitjans sostenibles. Tant la responsable d'Urbanisme com la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, han insistit avui que els canvis previstos són urgents i que s'han de fer ara perquè contribueixen a pal·liar la triple crisi que vivim: sanitària, econòmica i ecològica.

De fet, la previsió municipal és que la mobilitat augmentarà –un 4,7% de desplaçaments diaris– i que el transport públic deixarà enrere la situació actual:  ara el metro i els autobusos estan registrant diàriament 1,2 milions de validacions, tot i que la xifra normal se situaria al voltan dels dos milions.

Obres a Rodalies

Per aconseguir els grans canvis, el govern municipal confia en alguns dels projectes ja previstos, com l'enllaç dels tramvies per la Diagonal, però també en inversions per completar la xarxa de metro i per millorar la freqüència de pas de Rodalies. En el cas dels trens, Sanz assegura que el que és urgent no són grans inversions, sinó obres estratègiques en llocs com Montcada i l'Hospitalet per donar més agilitat a tota la xarxa. El consistori també creu que és el Govern qui ha d'invertir en l'extensió de grans aparcaments dissuasius prop de les parades de tren –fora de Barcelona– per aconseguir que el canvi a mitjans de transport sostenible sigui ja en origen. El pla municipal és continuar estenent l'àrea verda i blava i que, el 2024, ja s'hagi de pagar en el 90% de les places d'aparcament en superfície, mentre que ara aquest percentatge se situa en el 56%. 

Barcelona expulsa cotxes dels aparcaments perifèrics gratuïts

A banda dels objectius numèrics, el pla fixa grans reptes com ara aconseguir que totes les voreres de la ciutat siguin accessibles i que, per tant, hi pugui passar sempre algú amb cadira de rodes o amb un paraigües obert. I un dels objectius en aquesta línia serà eliminar obstacles, com els pals de serveis: el govern municipal assegura que ja manté converses amb les companyies per canviar-los de lloc. Però la lluita per donar al vianant més espai tindrà altres damnificats, com les motos, les bicicletes i els patinets. La màxima és que la vorera ha de ser un espai còmode i segur per al vianant. L'altre gran repte és el de la velocitat: es vol que només a les grans vies de connectivitat es pugui prémer l'accelerador per sobre dels 30 km/h.

Barcelona vol expulsar les motos de la vorera: multes i menys lloc

La ciutat també prepara canvis quant a la distribució de mercaderies per intentar que es faci amb mitjans més sostenibles. L'objectiu fixat, en aquest cas, és que a cada districte hi hagi una plataforma de distribució des de la qual es pugui sortir a fer l'últim tram del repartiment sense necessitat de la furgoneta, i també té en estudi la taxa per gravar l'última milla a les grans distribuïdores, el que es coneix com la taxa Amazon

El model d'èxit de Sant Antoni

En el capítol de les xifres, es preveu guanyar fins a 32 quilòmetres de carrers per a vianants –tot i que el govern encara no detalla on–, 70 quilòmetres de carril bus i que la xarxa de carrils bici creixi un 40%. Segons Sanz, els canvis que s'han fet ja a còpia de pintura i elements de formigó per guanyar espai per als vianants i les bicicletes "clarament" no estaven improvisats, sinó que responen al projecte de futur per a Barcelona i la idea és que, a mesura que hi hagi pressupost, es puguin anar convertint en estructurals. És a dir, fer-los amb obra i no amb pintura.

Per a l'equip de Colau l'exemple a seguir és el de la superilla de Sant Antoni, i aquest és el dibuix que es vol arribar a aplicar a carrers pacificats ara per la via d'urgència com Rocafort i Consell de Cent. A Rocafort aquests dies, s'hi ha estrenat un altre dels nous elements urbanístics: les despavimentacions. S'hi han aixecat trossos d'asfalt per posar-hi vegetació i aconseguir un terra més drenant. Sobre els criticats blocs de formigó, el govern admet que potser no són la millor opció però assegura que el que cal és una revisió del catàleg de mobiliari urbà per adaptar-lo a les noves necessitats. 

El nou PMU s'ha presentat avui en plena commemoració del Dia Sense Cotxes i precisament l'any en què Barcelona no ha preparat cap mena de tall per celebrar-lo, perquè ja en té de permanents com el dels laterals de la Gran Via i la Diagonal, i entén que el canvi ja no pot ser només simbòlic.

Eloi Badia: “Aixecarem una part de l’asfalt de Barcelona per posar-hi gespa”