La Berlinale aposta pel 3D d'autor

Enviat especial / BerlínEl Far West inhòspit i cruel de Valor de ley , el western del germans Coen nominat a deu Oscars, obre avui una Berlinale caracteritzada, com de costum, per la predilecció per temes polítics i socials, amb unes gotes de glamur -aquest any aportades per Madonna, que presentarà a la zona professional del festival la seva nova pel·lícula- i una decidida aposta pel 3D que certifica definitivament l'arribada de les tres dimensions a les pantalles dels festivals de cinema.

I no estem parlant d'una cinta de Pixar o Dreamworks que s'hagi fet un petit forat a la programació, sinó de títols d'autors contrastats com els alemanys Wim Wenders i Werner Herzog. El primer aterra a la Berlinale amb Pina , un documental que s'apropa a la figura de Pina Bausch, la prestigiosa ballarina i coreògrafa que va transformar el llenguatge de la dansa a través dels espectacles que va crear amb la companyia Tanztheater Wuppertal. També Herzog presentarà un documental, Cave of forgotten dreams , en què el cineasta explora amb la nova tecnologia 3D les coves de Chauvet, que conserven les pintures prehistòriques més antigues que es coneixen.

Shakespeare, seqüeles i el futur

La programació de la Berlinale és generosa en punts d'interès. En secció oficial Ralph Fiennes presentarà el seu debut com a director, una adaptació de la tragèdia de Shakespeare Coriolanus en què el mateix Fiennes es fica en la pell del llegendari general romà protagonista de l'obra. Fiennes ha traslladat l'acció de l'obra al present, però mantenint el diàleg original intacte, una decisió que si bé no és nova, no deixa de ser arriscada. També en la secció oficial presentarà Miranda July The future , l'esperada continuació del seu debut cinematogràfic Tu i jo i tots els altres (2005). De nou escrita i interpretada per la videoartista i escriptora, el film parla de com el gat que una parella recull del carrer canvia el seu punt de vista sobre la vida i, de passada, la continuïtat de l'espai i el temps.

Un altre dels títols més esperats és Tropa d'elit 2 , la seqüela del violent film sobre la lluita entre la policia del Brasil i les bandes criminals de les faveles amb què José Padilha es va endur l'Ós d'Or el 2008. La pel·lícula, però, no participa en la secció oficial, sinó en la paral·lela Panorama, una decisió que fa sospitar de la manca de confiança dels programadors en la cinta.

L'adéu d'un dels grans del cinema

No per anunciada deixa de ser una pèssima notícia. Béla Tarr, el director hongarès autor de films imprescindibles per explicar el cinema europeu, deixa l'ofici. O això diu. El seu comiat i testament cinematogràfic, que s'estrena a Berlín, és The Turin horse , un relat que pren com a punt de partida el famós episodi en què Friedrich Nietzsche es va abraçar plorant en mig del carrer a un cavall fuetejat pel seu amo. El filòsof va patir un col·lapse mental del qual no es va recuperar, però la pel·lícula no explica la història de Nietzsche sinó la del cavall i l'humil família a la qual pertanyia. És un cop de geni del genial creador de Sátántangó (1994) i Les harmonies de Werckmeister (2000). Esperem pel bé del cinema que no sigui l'últim.