Polèmica dins del cos de bombers per la gestió dels focs de l'Alt Empordà

GIRONA.El cap dels bombers de Girona, Enric Cano, va defensar l'actuació del cos durant les tasques d'extinció de l'incendi de l'Alt Empordà -que va cremar prop de 13.000 hectàrees al juliol- després que un informe elaborat pel Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) assegurés que hi va haver moments de "caos" i "impotència". "La gestió durant l'incendi va ser correcta", assegura.

Segons Cano, el "caos" a què es refereix l'informe és el que va generar el mateix incendi, que durant les primeres hores va avançar de manera descontrolada a una velocitat de fins a 7,7 quilòmetres per hora a causa de la forta tramuntana que bufava a la zona. "Si haguéssim multiplicat per deu el nombre d'efectius, potser s'hauria salvat alguna hectàrea, però el resultat hauria estat el mateix. El foc era inabastable", insisteix el cap de bombers.

Cano també va deixar clar que durant les primeres hores es van prioritzar les persones i els béns immobles, i a que partir d'aquí es van destinar la majoria d'efectius a aturar el flanc que amenaçava l'Alta Garrotxa. "Si no l'haguessin apagat, s'haurien cremat 20.000 hectàrees més", va advertir Cano.

"Impotència i desordre"

L'informe elaborat pel GRAF assenyala que, per les característiques del foc, amb "focus secundaris massius que s'escampen i propaguen per un territori amb un mosaic d'estructures forestals, elements vulnerables, infraestructures a protegir i zones agrícoles", hi va haver una quantitat enorme de "demandes de protecció" que generaven "soroll i sensació d'impotència i desordre". També relata els moments de "caos inicial", que van obligar els comandaments a prendre's una estona per prioritzar i organitzar els recursos, de manera que alguns dels agents van tenir la "percepció d'estar massa estona esperant ordres". "Cert i necessari -afegeix el text-, ja que calia estructurar l'entrada de recursos a la zona calenta per anar ordenant el caos inicial, si no, s'hauria seguit mantenint el nivell de confusió i desconeixement de qui fa què i on".

Respecte d'aquesta qüestió, Cano va explicar que les instruccions s'anaven donant a mesura que les dotacions s'acostaven a les zones afectades. "També s'anaven repartint els comandaments", va afegir.

El GRAF classifica el foc com de "cinquena generació", que vol dir que es tracta d'un gran incendi forestal en què és necessària la simultaneïtat de serveis. "Són incendis en què la massa boscosa està a tocar dels habitatges i s'han de fer desallotjaments", va dir Cano. Precisament l'informe assenyala que és "necessari" tornar a engegar els plans d'ordenació de recursos forestals.

"Deficiències en la reguarda"

L'informe, però, denuncia també algunes "deficiències en la reguarda i la vigilància de les línies durant el dia i la nit, tot i disposar de personal per fer torns", així com "retard en l'arribada del personal per fer relleus" i "tardança en l'assignació de tasques als vehicles arribats al punt de treball a causa de la dificultat per supervisar totes les accions".

Segons Cano, els mitjans s'anaven enviant a les zones de foc a mesura que arribaven. El cap dels bombers gironins tampoc no té constància d'algunes de les crítiques que van fer alcaldes afectats pel foc. Entre ells el de Llers, Carles Fortiana, que va criticar que els comandaments no aprofitessin el coneixement de la gent del poble a l'hora de moure's pel territori. Fortiana també va denunciar que en un rebrot de l'incendi que hi va haver el dilluns 23 de juliol, i que va estar a punt de cremar tres granges, una fàbrica i una empresa, va trucar fins a tres ocasions als serveis d'emergència a primera hora del matí i no van aparèixer fins al migdia.