Concert final del Concurs Francesc Viñas. GRAN TEATRE DEL LICEU, 23 de gener.
En una ciutat com Barcelona, malalta de disseny, que ho sacrifica tot en pro de la modernitat, la supervivència d'una cita tan entranyable i familiar com el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas és un miracle. Des de fa gairebé mig segle, fidels a la tradició i inassequibles al desànim, el Viñas (així se'l coneix popularment) rep cada mes de gener mig miler de joves veus que busquen la glòria. Els concursants, certament, ja no són el que eren, i avui moltes carreres es fabriquen des dels despatxos dels agents capaços de col·locar una promesa desconeguda en el festival de Salzburg. Però ni per això deixen de tenir sentit certàmens històrics com el Viñas, que porta amb orgull el nom del llegendari tenor català Francesc Viñas, intèrpret wagnerià de referència. Hi ha coses que no canvien en aquest concurs veterà, i una és la seva altíssima xifra de participació: aquest any, en la 48a edició, hi ha hagut ni més ni menys que 468 concursants de 55 estats.
El que més temen els concursos de cant és una sequera de veus que obligui el jurat a declarar deserts els seus premis grossos, cosa que decep el públic i els aspirants a divos. Per fortuna, després de la dura selecció en les eliminatòries, la collita del 2011 ha estat bona. Destaquen, naturalment, els dos primers premis, la soprano nord-americana de 29 anys Tamara Wilson i el tenor guatemalenc Mario Chang, de 24. Ella va exhibir una veu imponent, intens lirisme, sentit dramàtic i gran temperament verdià en les dues àries de temible dificultat: O patria mia, d' Aida, i Ecco l'orrido campo, d' Un ballo in maschera . El tenor, que està molt més verd, va lluir uns bonics mitjos i un fraseig de matisos delicats en la celebèrrima Che gelida manina , de La bohème de Puccini, i el sempre arriscat Ella mi rapita, de Rigoletto . També van agradar molt els segons premis: la soprano espanyola Cristina Toledo, de 27 anys, que va interpretar amb encant i aguts solvents àries d' Il signor Bruschino , de Rossini, i la cèlebre Manon , de Messenet, i el tenor brasiler Atalla Ayan, de 25, que va caldejar l'ambient amb una versió entregada del romanç de la sarsuela La taberna del port , de Sorozábal. L'única veu catalana que va arribar a la prova final, la mezzosoprano Anna Tobella, va cantar molt bé una ària mozartiana de La clemenza de Tito .
L'altre espectacle del Viñas és la fidelitat i la calidesa del públic, que dóna suport als joves talents amb aplaudiments entusiastes i l'entrega professional de l'orquestra del Liceu i del director Guerassim Voronkov, que se les heuen cada any amb un repertori variat en un temps rècord.
