Alerta de Brussel·les: el bloqueig polític frena importants reformes educatives a Espanya

La Comissió destaca que la inversió pública ha caigut del 4,6% del PIB al 4% en l'última dècada

El sistema educatiu també es ressent de la falta de govern a Espanya. "La convocatòria d'eleccions generals ha impedit al govern dur a terme propostes legislatives com ara la reforma de la llei educativa actual, un nou model de beques, l'accés universal a l'educació preescolar o la reducció del nombre de professors interins". Amb aquesta contundència es pronuncia respecte a Espanya l'informe de la Comissió Europea sobre educació i formació entre els països de la Unió d'aquest 2019, en què també s'avisa que la inversió pública en educació a Espanya continua estant per sota de la mitjana europea i que, de fet, s'ha reduït en sis dècimes (fins al 4% del PIB) en l'última dècada. 

Brussel·les, que habitualment es limita a "no comentar processos democràtics interns dels estats membres", emet aquest clar avís sobre les conseqüències del bloqueig polític espanyol després que s'hagi confirmat que hi haurà unes quartes eleccions generals en quatre anys. El bloqueig polític, doncs, està tenint un impacte en les reformes promeses del sistema educatiu d'un país que encara té un elevat percentatge d'abandonament escolar i d'interinitat entre el professorat. "S'han ajornat importants reformes anunciades", rebla l'estudi. Una de les proves és que, com constata la Comissió Europea, "s'ha alentit el progrés" en la reducció del percentatge d'abandonament escolar. Aquest percentatge ha passat de ser del 28,2% el 2010 al 17,9% el 2018, però, com assenyala Brussel·les, es manté molt per sobre de la mitjana europea, del 10,6%, i "molt lluny encara de l'objectiu de baixar del 15% el 2020". 

A més, l'informe també apunta que "l'única reforma legislativa adoptada" és la que redueix les hores d'ensenyament de 25 a 23 hores a l'educació primària i especial i de 20 a 18 hores a la resta, i que redueix també el nombre d'estudiants per aula i agilitza la substitució de baixes de professors.

La falta d'inversió pública contrasta amb la privada

Una altra de les clares conseqüències de la falta de govern és la falta de pressupostos. La Comissió constata que la inversió pública en educació s'ha quedat estancada al voltant del 4% del PIB els últims anys i que, de fet, ha caigut durant l'última dècada. "El fracàs a l'hora d'aprovar uns pressupostos per al 2019 significa que hi haurà la mateixa inversió que el 2018", constata la Comissió. Al mateix temps, però, destaca el fet que Espanya sigui un dels països de la UE amb una inversió privada en educació més elevada. Entre el 2012 i el 2015 la despesa privada en educació va passar de ser el 0,68% del PIB al 0,82%. 

Al sector universitari, d'altra banda, Brussel·les constata que la despesa s'ha reduït en 1.500 milions d'euros entre el 2010 i el 2015, i preveu que caigui en 3.500 milions el 2021. Justament en l'educació superior també s'apunta que s'han ajornat reformes esperades com ara la millora en l'accés a beques. Altres reptes són el percentatge d'alumnes que abandonen els estudis universitaris (21,5%) o el fet que la mobilitat dels estudiants és més baixa que a la resta de la Unió Europea. 

La situació del professorat i les diferències entre autonomies

Una de les millores pendents per a Espanya és la de les condicions de treball i la situació del professorat. Brussel·les destaca que "molts professors tenen contractes interins, al voltant d'un 25%, precisament perquè durant la crisi econòmica no es van cobrir les places necessàries". L'informe para atenció al fet que en comunitats com les Illes Balears el percentatge d'interins és del 41%, mentre que a Galícia és del 13%. Justament aquesta elevada proporció de professors en situació d'interinitat és una de les causes que, segons Brussel·les, "fa difícil construir terminis estables i cohesionats a les escoles". L'informe recorda també que en la convocatòria d'oposicions per a professorat oberta l'any passat els resultats van ser "més baixos del previst" i que això va impedir cobrir totes les places. 

A més, Brussel·les no només destaca la situació d'interinitat com un dels factors que cal millorar del sistema educatiu espanyol, sinó que també parla del fet que el professorat està envellint i que "requerirà una renovació clara la propera dècada". L'actualització que necessiten els professionals de l'educació no és només d'edat sinó de competències. En l'enquesta elaborada per fer l'informe, el percentatge de professors que responen que, un cop han acabat la seva educació, se senten preparats per fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació és inferior a la mitjana europea (és del 36,2% al costat del 39,4% europeu). A més, només el 38% dels professors aclareixen que han estat formats en TIC, mentre que la mitjana europea és de gairebé el 53%.

Més continguts de