Brussel·les esbossa un pla sense concrecions per neutralitzar els gasos contaminants el 2050

La Comissió desdibuixa més el full de ruta perquè admet que és insuficient però no el canvia a curt termini

El 2017 els gasos d'efecte hivernacle van arribar al seu màxim històric. L'Organització per a les Nacions Unides (ONU) constatava així aquest dimarts que els estats signants de l'Acord de París estan, de fet, més lluny que mai de complir els seus compromisos per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Després del toc d'atenció, la resposta de la Comissió Europea no s'ha fet esperar. Amb dates i objectius altisonants, aquest dimecres el comissari d'Acció pel Clima i l'Energia, Miguel Arias Cañete, ha anunciat una nova proposta de pla estratègic per part de l'executiu europeu que té com a objectiu arribar a neutralitzar els gasos d'efecte hivernacle el 2050. 

Convertir Europa en la "primera gran economia" lliure de carboni. Aquesta ha estat la declaració d'intencions de Cañete. Però en els documents aprovats aquest dimecres per la Comissió encara es desdibuixa més el full de ruta d'Europa per a la descarbonització. Fins ara les institucions europees havien pactat la reducció dels gasos d'efecte hivernacle entre un 80% i un 95% el 2050 comparat amb el 1990. Per fer-ho hi ha uns objectius intermedis establerts de cara al 2020 i al 2030. En el primer cas, el compromís és reduir un 20% les emissions d'efecte hivernacle i arribar a un 20% d'energia renovable dins el total de la consumida. De cara al 2030, la promesa era reduir fins al 40% els gasos contaminants i elevar al 27% el percentatge d'energies renovables. 

Però si dimarts l'ONU deia que calia triplicar aquests objectius ara la Comissió admet que no són suficients: "Sense més accions reduirem un 60% les emissions de cara al 2050", ha dit Cañete. I, malgrat això, proposa un nou pla que eleva lleugerament l'exigència a llarg termini i no aclareix com s'han d'elevar les exigències als objectius més propers, que són, de fet, els que estaven dissenyats per assolir l'Acord de París, que compromet 195 països a  mantenir l'escalfament global per sota dels 2 graus i intentar fins i tot que baixi d'1,5 graus, un objectiu "factible" segons el text aprovat aquest dimarts. 

De fet, el document constata que els desastres de causes naturals van tenir només l'any passat un cost de 283.000 milions d'euros, una xifra rècord. També apunta que si actualment afecten un 5% de la població europea, aquesta xifra es pot elevar fins als dos terços el 2011. El cost per inundacions, per exemple, podria pujar fins a 112.000 milions d'euros, mentre que actualment costa 5.000 milions. 

Què vol dir "neutralitzar" els gasos d'efecte hivernacle?

El primer pas per rectificar és admetre l'error, però la proposta que la Comissió Europea ha posat sobre la taula no aporta cap solució concreta. D'entrada cal entendre la diferència entre eliminar els  gasos i "neutralitzar-los". La neutralitat de gasos d'efecte hivernacle significa que, malgrat que se'n continuaran emetent, el seu efecte quedarà contrarestat o anul·lat gràcies a altres activitats. De manera natural són el mar i els boscos els actors que neutralitzen o "emmagatzemen" CO2. 

De fet, la mateixa comissió admet que sempre hi haurà activitats que emetin aquesta mena de gasos. Fins ara l'objectiu de cara al 2050 era reduir aquestes emissions fins a un 90%, ara és neutralitzar-les. En realitat, doncs, la Comissió aposta principalment per impulsar més activitats neutralitzadores, però no queda clar que l'objectiu sigui més ambiciós a l'hora d'eliminar o rebaixar els gasos d'efecte hivernacle. En altres àmbits com l'eficiència energètica, la Comissió fa referència a l'ús de sistemes de refrigeració i calefacció més eficients i sostenibles, a potenciar la biomassa i l'emmagatzematge de CO2. 

Quines propostes fa la Comissió?

El pla de l'executiu europeu dibuixa grans línies d'actuació però no fixa objectius concrets en gairebé cap dels casos. Primer de tot es focalitza en l'energia. En aquest sentit, apunta a un augment considerable de l'ús de les renovables amb un pes menor de l'energia nuclear i apuntant a la necessitat d'aprofundir en innovacions tecnològiques com els edificis i ciutats intel·ligents, a més d'una economia circular. El que sí que calcula és que Europa gasta actualment 226.000 milions d'euros en importació de combustibles fòssils i assegura que en un escenari com aquest es reduiria aquesta dependència fins a un 70% i s'estalviaria entre 2.000 i 3.000 milions d'euros entre el 2031 i el 2050. També apunta a la necessitat de millorar i aprofundir en l'ús de l'hidrogen i la conversió i emmagatzematge d'energia elèctrica. 

Pel que fa al transport, la Comissió fa propostes tan genèriques com l'ús de les xarxes públiques i compartides com ara la bicicleta compartida, també l'ús futur de drons i la reducció del vehicles privat a través de noves maneres de compartir transport. Tot plegat calcula que suposaria haver d'elevar a un 2,8% del PIB la inversió, és a dir inversions anuals d'entre 520.000 i 575.000 milions d'euros que, admet, han de venir principalment del sector privat encara que les institucions europees actuïn d'impulsor i guia. 

Quines implicacions té?

El document de 24 pàgines publicat aquest dimecres per la Comissió va acompanyat d'un informe més profund que analitza vuit possibles escenaris on s'apliquin mesures de diferent intensitat per assolir els objectius fixats. Però no es tracta d'una proposta legislativa ni tampoc inclou noves polítiques. És un esbós sense concrecions d'un pla estratègic molt ampli. Com recull el mateix text, a més, els estats de la Unió han d'enviar a la Comissió abans que s'acabi l'any el seu propi esborrany de pla climàtic i energètic en línia amb els objectius del 2030 que la mateixa Comissió qualifica avui d'insuficients. A banda, assegura que ja hi ha regions, municipalitats i empreses que estan dissenyant la seva pròpia visió per contribuir al debat en línia amb els objectius del 2050. Així doncs, l'objectiu principal d'aquest document és demostrar un compromís més polític que real de cara a la conferència de les Nacions Unides que se celebrarà la setmana que ve a Polònia per la lluita en contra del canvi climàtic, el COP24. 

De fet, com en qualsevol tràmit, ara la Comissió "convida" el Parlament Europeu, el Consell i la resta d'institucions a tenir en consideració aquesta estratègia de cara al 2030 per al debat de caps d'estat sobre el futur d'Europa previst per al maig del 2019. "El motiu d'aquesta estratègia a llarg termini no és fixar objectius sinó crear una visió i una direcció adequada, marcar un pla, inspirar i permetre a les parts interessades [...] desenvolupar noves i inspiradores indústries, empreses i feines associades", admet el comunicat. 

Més continguts de