Brussel·les es renta les mans amb els transgènics

L'Eurocambra ha aprovat aquest dimarts una nova legislació que permetrà als països de la Unió Europea (UE) restringir o prohibir els cultius que continguin organismes genèticament modificats (OGM), també coneguts com a transgènics, als seus propis territoris.

La reforma d'aquesta legislació feia quatre anys que estava bloquejada pels desacords entre els estats a favor i en contra dels transgènics. Les noves disposicions, que entraran en vigor a la primavera de 2015, han rebut 480 vots a favor, 159 en contra i 58 abstencions, reunida a la seva seu d'Estrasburg (França).

Els diputats del Partit Popular Europeu (PPE) i els socialdemòcrates (S&D) van donar suport majoritàriament a les noves normes, i molts d'ells van indicar al debat previ a la votació, que, sense ser la solució ideal, permetrà resoldre les dificultats existents des de fa anys en relació a l'autorització d'Organismes Genèticament Modificats.

"Els estats membres i els consumidors poden sentir-se ara més segurs sobre els transgènics", ha dit el diputat socialdemòcrata Matthias Groote, que va lamentar, no obstant, que no s'hagi previst finançament per compensar als agricultors els cultius dels quals es contaminin amb OGM.

Per la seva banda, la diputada del PPE Pilar Ayuso ha recordat que s'havia arribat a una situació "insostenible" en relació amb les autoritzacions d'OGM i ha considerat que les noves disposicions ajudaran a desbloquejar-la.

Els diputats del grup dels verds han deixat clar al debat que s'oposarien a la normativa perquè "renacionaliza una política europea importantíssima", ha dit el belga Bart Staes, que considera que la nova llei "no és democràtica" i que donarà a les multinacionals "gran poder" sobre l'autorització.

La diputada espanyola Lídia Senra (Alternativa Galega d'Esquerda a Europa), ha alertat que les noves disposicions "no podran preservar una agricultura lliure de transgènics".

També s'ha mostrat en contra de les noves normes la líder del Front Nacional francès, Marine Le Pen, que opina que els transgènics "són perillosos" perquè posen en perill la biodiversitat. "Els supermercats francesos hauran d'acceptar cada vegada més productes amb transgènics", ha alertat.

Per la seva banda, el comissari europeu de Sanitat i Seguretat Alimentària, Vytenis Andriukaitis ha comentat al final del debat que amb la nova legislació els Estats membres "tindran eines jurídicament sòlides" per decidir sobre l'autorització o el rebuig del cultiu de transgènics al seu territori.

A més, les empreses del sector biotecnològic de la UE, agrupades a EuropaBio, han criticat que les noves disposicions donin als països "una llicència per prohibir productes sans que han estat aprovats a nivell europeu i permetin basar aquest veto en arguments no científics".

En l'actualitat, un gran nombre d'Estats membres, com França, Àustria o Hongria compten amb mesures nacionals contra el cultiu de transgènics, que sí que estan autoritzats a nivell europeu, cosa que crea certes dificultats legals.

Les noves regles permetran als estats membres prohibir els OGM per motius de política mediambiental diferents als riscos per a la salut o el medi ambient ja citats per l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).

Els països que vulguin prohibir els OGM podran al·legar causes com l'ordenació urbanística i territorial o l'impacte socioeconòmic.

La legislació estableix un procediment que permetrà a les companyies de cultiu d'OGM consentir aquestes restriccions en la seva llicència de comercialització abans que l'estat membre adopti aquestes mesures. Els països, però, poden imposar una prohibició de forma unilateral encara que la companyia no hi estigui d'acord.

Els Estats membres hauran de garantir que els cultius OGM no contaminen altres productes i prestar especial atenció per prevenir la contaminació transfronterera.

Actualment el blat de moro MON810 és l'únic cultiu genèticament modificat que es conrea a Europa.