La plataforma No Més Morts a la C-55 denuncia la Generalitat perquè dubta de la legalitat de les mitjanes

ManresaLa Plataforma 'No Més Morts a la C-55', que reclama de fa un quinquenni el desdoblament d’aquesta via i la gratuïtat de la C-16, ha presentat aquest dijous una denúncia a la Fiscalia de Seguretat Viària en què demana que el ministeri fiscal investigui les diverses actuacions de la Generalitat a la C-55, amb especial atenció a les últimes obres que s’hi han fet, i determini “si hi ha una acció deliberada per afavorir la concessió de Ferrovial (Autema) a la C-16 en perjudici dels conductors”. Ho ha explicat Fina Casals, presidenta de l’entitat, que ha exposat que, recorrent a la via judicial, la plataforma obre “una nova etapa” després d’anys “de resistència” i mobilització ciutadana.

Entre d’altres, i en fins a 23 documents, l’entitat denuncia diferents aspectes tècnics d’unes obres que, segons el seu parer, han convertit la C-55 “en una ratonera”. Segons ha exposat Fina Casals: “Volem saber si la darrera actuació s’ajusta als protocols tècnics de seguretat. En tenim dubtes perquè hi ha trams en què no s’ha deixat cap tipus de voral, de manera que un cotxe no podria passar de cap manera al costat d’una bicicleta, molt menys si hagués de deixar espai a una ambulància o un altre vehicle dels serveis d’emergència”.

La “perillositat” afegida de les mitgeres

En nom de la plataforma, Fina Casals ha posat també sobre la taula “la perillositat” d’una carretera que ha quedat “emmurallada” i que ara té “fins a tres tipus diferents de mitgera, en un tram que s’allarga gairebé una desena de quilòmetres i que fa efecte tub”. L’afegitó, explica, “provoca la por d’alguns conductors, impedint qualsevol tipus d’avançament” i creant situacions gairebé “claustrofòbiques”. Per Carles Miras, secretari de la plataforma: "Malgrat ens vulguin vendre aquesta obra com una millora de la via, es tracta d’una mala còpia de l’anomenat sistema 2+1, utilitzat en algunes carreteres de Suècia i Holanda als anys 90, i que suma un nombre considerable de detractors".

El gruix de documents presentats a fiscalia recull, a més, tot tipus d’informació sobre la C-55 i l’autopista C-16. “Volem que, a partir d’aquesta denúncia, s’estudiï la perillositat de la carretera ja que no s’ha fet abans d’ofici”, ha lamentat Marcel·lí Reyes, també membre de ‘No Més Morts a la C-55’. Reyes s’ha mostrat convençut que si les obres presenten defectes de forma o irregularitats “hi podria haver responsabilitats jurídiques o penals, fins i tot un delicte de prevaricació”.

"Vam demanar que se situessin mitgeres en 7 o 8 punts específics, però no de forma ininterrompuda", ha afegit Carles Miras. Per la plataforma, la nova estretor crea inseguretats a molts conductors i si bé fa impossible un xoc frontal, "pot provocar d'altres tipus d'accident o un xoc en cadena”.

“Per què costa tant aixecar barreres a la C-16?”

A partir de la denuncia, la plataforma també espera que la fiscalia estudiï si les obres afavoreixen interessos particulars de la concessionària de la C-16. "Ens preguntem si hi ha una deliberada actuació dels governs de la Generalitat per afavorir a Ferrovial”, ha reivindicat Miras. “És per aquest motiu que consta tant aixecar barreres?', s'ha preguntat en llegir un comunicat en nom de l'entitat. Amb aquesta actuació la Plataforma pretén obrir un nou front de lluita per "obtenir el desdoblament de la C-55". Però, a més, vol que es posi sobre la taula si és correcte que “els desorbitats rèdits de la construcció de la C-16, 4.035 milions d’euros, per un inversió de 126 milions, l’hagin convertit en l’autopista més cara de l’estat espanyol”.

Des del 2000, a la C-55, hi ha hagut 107 víctimes mortals. L'última va ser la jove manresana Mònica Naranjo Guerrero, el passat 19 de març i justament el dia que havien finalitzat les obres.