El CAP del Raval Nord reclama una ampliació urgent

Els professionals denuncien que estan en una situació límit

Si dues cadires de rodes es troben cara a cara en un dels passadissos convertits en sala d’espera del centre d’atenció primària (CAP) del Raval Nord, no passen, i una de les dues s’ha de ficar dins d’una consulta per deixar passar l’altra. De fet, en aquest CAP del centre de Barcelona una persona que vagi en cadira de rodes no hi pot entrar sola, sinó que necessita que algú de dins o de fora del centre li obri la feixuga porta d’entrada. Els professionals d’aquest centre denuncien les condicions deficitàries en què es troben a la instal·lació. “Hem de trobar una solució urgent a aquesta situació”, demana la directora d’aquest CAP, Anna Romagosa. I l’única que de moment els arquitectes de CatSalut han posat sobre la taula és traslladar tot el centre a l’antiga Capella de la Misericòrdia, a pocs metres d’on és ara. El problema és que l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar aquest espai fa cinc anys al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) perquè ampliés el seu espai.

L’edifici que ocupa el CAP del Raval Nord és l’antic Dispensari Antituberculós construït el 1933 per Sert, Subirana i Torres Clavé, i és una dels principals obres racionalistes de la ciutat. S’hi va fer una reforma integral el 1992, però com que està protegit cada reforma que es planteja es mira amb lupa. “Hi ha un problema estructural”, diu Romagosa, que es queixa d’humitats, inundacions i plagues. Per això creu que per reformar l’edifici es trigaria massa anys i considera que l’estat actual del CAP no pot esperar tant de temps. En algunes de les sales que hi ha en aquest centre no hi ha ventilació ni finestres, cosa que porta problemes quan s’hi han de fer cures. I en d’altres no hi entra el carretó d’aturades, que han de fer passar per les sales que hi comuniquen. “La sala d’extraccions de sang està massificada i no compleix els requisits”, afegeix la directora d’aquest centre sanitari, que explica que acull unes 60 extraccions diàries en un espai on encabeixen quatre cadires reclinables separades només per cortines.

Sales sense ventilació

“És un edifici molt vell”, afirma la Josefina, una pacient de 86 anys que fa temps que viu al barri. Ara bé, assegura que no té cap queixa de l’assitència sanitària. Una atenció que el CAP ofereix amb 14 metges, 3 pediatres, 14 infermeres per a adults, 3 de pediatria i una per a gestió de casos. De mitjana, aquests professionals tenen assignats uns 1.500 pacients.

Els pediatres, per exemple, treballen en sales “molts petites” i sense ventilació directa, explica Romagosa. “A la sala d’espera els nadons han de conviure amb nens que tenen, per exemple, bronquitis”, diu la directora del centre. De fet, per a la directora adjunta, Núria Villanueva, hi ha espais del centre que no compleixen la normativa. Els problemes d’aquest CAP s’agreugen, segons Villanueva, per les barreres culturals de la població que hi va, immigrant en gran part. Tot i que tenen mediadors culturals, la direcció assegura que no n’hi ha prou per a la feina del dia a dia, ja que els mediadors venen uns dies concrets.

La sala d’espera del CAP és plena dia sí dia també. Els pacients, com els professionals que hi treballen, esperen que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat trobin aviat una solució per a aquest centre, ja sigui a la disputada Capella de la Misericòrdia o en un altre espai. De moment no hi ha cap termini fixat.

El centre ‘competeix’ amb el Macba

Des del 2013 l’ampliació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) està prevista que es faci a la Capella de la Misericòrdia. L’espai s’havia d’utilitzar per a exposicions temporals i usos polivalents, entre altres propostes que incorporava l’últim projecte. El 2017 es va aprovar el pla estratègic del museu, que incloïa l’ampliació. Tot i que el director del Macba, Ferran Barenblit, no considera la possibilitat de no materialitzar aquest pla, admet que tenen en compte “el problema del CAP”. És a dir, per a Barenblit, l’espai de la Capella de la Misericòrdia és irrenunciable, perquè l’ampliació allà es va aprovar ja fa cinc anys, però admet que comparteix “la necessitat” de trobar un espai per ampliar el CAP del Raval Nord. La decisió final la prendran l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.

Més continguts de