ENTREVISTA

“Per a la societat, a partir de certa edat les dones som inservibles”

De la menopausa no se’n parla. Per això Carla Romagosa, que va tenir menopausa precoç als 39 anys, ha decidit parlar-ne públicament en un llibre

Carla Romagosa (Barcelona, 1974) ha escrit un llibre “sanador” i amb sentit de l’humor per explicar els canvis vitals que va viure quan li van diagnosticar menopausa precoç abans de fer els 40 anys.

No va ser l’únic canvi que vas viure.

Tenia 39 anys quan el meu xicot em va deixar per una altra persona. I vaig decidir visitar una clínica de reproducció assistida per intentar ser mare. I em van dir: “No pots, no tens òvuls”. Em van fer proves i em van dir que tenia menopausa precoç.

Com t’ho vas prendre?

Va ser un gerro d’aigua freda. Em van dir que tenia un 5% de possibilitats de ser mare amb els meus propis òvuls i m’ho vaig plantejar. Era un tema emocionalment molt fort i també hi havia condicionants ètics. Soc una persona d’escoltar el propi cos i en un moment donat vaig parar i em vaig escoltar a mi mateixa. Em vaig dir: “La natura t’està dient una altra cosa i tampoc és cap drama”.

Què sabies de la menopausa?

Res.

I això que és una cosa que ens passa a totes en un moment o altre.

Però no se’n parla. Un dels motius per començar a escriure va ser per explicar a la família i als amics propers el que m’estava passant, i l’altre, per no oblidar-me’n. Trobava que era un punt d’inflexió en la meva vida que no podia oblidar. Tenint en compte, però, que la menopausa no és cap malaltia: no dramatitzem, és una cosa que ens passa a totes. Però en el meu cas va ser un moment en què se’m van ajuntar moltes coses i ho vaig passar molt malament perquè vaig tenir molts símptomes.

Per què no se’n parla, de la menopausa? Per què encara és tabú?

Perquè crec que la societat ha posicionat les dones a partir d’una edat com a inservibles i com a menys atractives. Arriba un moment en què hi ha un canvi físic evident, una redistribució del greix i de la massa muscular, surten arrugues... Això és un canvi físic evident i la societat ha decidit que la dona deixa de ser guapa a partir d’aquell moment. És un pes social molt fort.

Tu el vas sentir?

Sí, perquè el porto programat. El que volia explicar en aquest llibre és que no passa res, segueixes sent molt dona. I sí, sentia que no tenia la mateixa energia que abans fins que vaig entendre que els meus ritmes eren diferents. I el desig no desapareix. El que passa és que si estàs cansada, tens problemes vaginals, et fan mal les articulacions i tens migranya, t’asseguro que no tens desig. Però no desapareix. I és molt important dir això perquè aquest llibre també el vaig escriure pensant en els homes.

Com s’ho prenien, els homes?

Alguns sortien corrents per aquest pes social que una dona menopàusica és una dona vella en lloc de bella. Ho identifiquen amb una dona gran. I altres ho veuen com un xollo perquè no poden tenir fills i és perfecte per a ells. Entren en joc les necessitats de cadascú.

Com ha canviat la teva relació amb els homes?

Des del moment en què ja no pots procrear deixes de veure l’home com a possible pare del teus fills i és un company. Hi busques altres característiques.

És un alliberament?

Totalment. Animo les dones que tinguin menopausa precoç a prendre-s’ho així. Ser mare no és l’últim objectiu, en aquesta vida, tot i que era el meu. Hi ha dones per a qui pot ser un alliberament sexual i descobreixen una nova sexualitat. Per a mi ha sigut més aviat un alliberament psicològic, de canvi de patró masculí: de sentir-me atreta per un altre tipus d’home.

Més enllà dels fogots, quins altres símptomes es poden tenir i són, potser, menys coneguts?

Les hormones femenines serveixen per regular el funcionament de moltes parts del cos, i ho canvia tot. Pots tenir dolor a les articulacions, migranya, insomni, angoixa, depressió, canvis d’estat d’ànim, debilitat del sòl pèlvic, atròfia vaginal... No totes les dones ho pateixen igual. Hi ha dones que només tenen fogots i altres que es passen anys sense poder dormir.

La dona rep l’atenció que necessita, quan entra en aquesta fase?

Jo crec que no. Sovint els símptomes de la menopausa són tractats per separat perquè no existeixen a tot arreu unitats de menopausa. I s’optimitzarien millor els recursos sanitaris si en lloc de medicar per l’insomni, per la migranya, pel cansament o per la depressió, es tractés de forma integral i es donés suport psicològic. Hi ha molts estudis que demostren que la teràpia psicològica ajuda a calmar els fogots i els problemes psicosexuals.

Vas canviar els teus hàbits de vida?

Vaig intentar gestionar l’estrès d’una altra manera, intento practicar ioga i fer les coses que m’agraden. He après a dir que no. També he canviat la manera de menjar, m’alimento més amb verdures i fruita, el cos em demanava menjar menys proteïna animal. Ara prenc tractament hormonal substitutiu perquè soc molt jove. Jo hi era reticent, no havia pres mai hormones ni anticonceptius i no ho volia. Fins que vaig entendre que els metges en saben més que jo. No sé fins quan en prendré, ho hauré de negociar amb la meva ginecòloga.

Més continguts de