Carlos Puig: “Els esports adaptats t’ensenyen moltes coses útils per a la vida”

Trobar informació sobre els esports practicats per persones amb discapacitats no sempre és fàcil. El gran objectiu de Carlos Puig (Barcelona, 1983) és reunir-los en una mateixa plataforma, donar-los visibilitat i promoure la seva inclusió en una societat que massa sovint en desconeix l’existència.

Carlos, com vas arribar al món audiovisual?

Tinc una discapacitat visual i vaig començar a estudiar informàtica, però després em vaig replantejar el que volia fer i vaig apostar per comunicació audiovisual, que era la meva gran passió. M’agrada escriure i imaginar-me històries.

Com se’t va ocórrer la idea de posar en marxa Afiliats?

Practico esport i em vaig adonar que cada vegada hi havia menys equips. El primer objectiu era donar a conèixer els esports adaptats entre la gent que no té cap discapacitat. L’única solució és la inclusió. Normalitzar-la és el nostre primer repte. Vaig demanar a la Universitat Pompeu Fabra material audiovisual per fer una sèrie de reportatges per explicar com es practiquen els esports adaptats. El següent pas va ser crear l’associació per intentar que el projecte no estigui gestionat per una sola persona. La millor notícia seria sumar molta gent i aconseguir que tirés endavant sense cap personalisme.

Quins són els objectius?

Els horitzons que estem obrint són molt diferents. Vam començar amb una sèrie de reportatges, però ara busquem més coses. Volem aconseguir que Afiliats sigui un espai audiovisual de referència per a les persones amb discapacitats. El projecte té tres potes: una pàgina web per als esportistes que practiquen esport inclusiu, un canal de YouTube amb produccions pròpies i externes i xarxes socials específiques. L’objectiu és que sigui un punt de trobada de molta informació que ara apareix dispersa a internet. L’accés als continguts no és fàcil.

¿Amb quins obstacles específics es troben els esportistes amb discapacitats?

Com qualsevol disciplina amateur, l’esport adaptat té moltes dificultats per superar. Els esportistes amb discapacitats han de buscar gent per poder fer esport i això no sempre és senzill. Per a una persona amb una discapacitat, l’esport és molt important per a la seva salut. Els practicants tenen limitacions que han de compaginar i millorar amb altres capacitats. La pràctica de l’esport potencia moltes capacitats. Aprens a viure amb elles. Quan era petit, per exemple, la meva mare se sorprenia perquè jugava a ping-pong, en què la pilota és molt petita i costa de veure. L’esport ajuda a tenir una millor qualitat de vida. Si hi ha obstacles, la inclusió és més difícil. La societat ha d’entendre que aquests esports es poden practicar tot i que no hi hagi cap persona amb discapacitat.

L’esport adaptat és un dels grans desconeguts del sector.

Quan les persones coneixen aquests esports, els practiquen amb normalitat, però quan no tenen informació apareixen els prejudicis. La majoria de la gent no coneix moltes disciplines, però quan les practica se n’enamora i s’adona que aprèn coses noves. Ara que tothom camina amb el mòbil a la mà, el golbol millora les capacitats espacials de la gent. Els esports adaptats són educatius i t’ensenyen moltes coses útils per a la vida.

Quina informació es dona actualment als col·legis?

A poc a poc està millorant perquè hi ha entitats que ho intenten, però encara hi ha molta feina per fer. A nosaltres ens agradaria que les nostres peces audiovisuals acabessin a les escoles. Els nostres reportatges poden ser una eina útil per a un professor que vulgui donar a conèixer els esports adaptats. Ara mateix hi ha iniciatives puntuals de col·legis concrets, però a nosaltres ens agradaria que tot s’unifiqués amb un projecte global. Hi ha moltes coses que encara no s’expliquen a les escoles, com afrontar que hi hagi una persona amb discapacitat al teu entorn o que puguis ser tu aquesta persona. Quines necessitats té?

Vau intentar un micromecenatge a El meu gra de sorra, però no va acabar de funcionar, oi?

Ens vam esforçar molt, però la nostra experiència no va ser bona. És difícil, no vam tenir èxit. Costa que el missatge arribi a la gent. Les federacions i els esportistes ens van donar un cop de mà difonent la informació, però ens va costar una mica. Quan fas iniciatives d’aquesta mena has d’estar preparat per no encertar tots els passos. Es tracta d’anar provant. Nosaltres ho tornarem a intentar i ens n’acabarem sortint, això segur.

Quants diners farien falta per completar el projecte?

El nostre objectiu era aconseguir 4.000 euros. M’agrada el concepte de donació participativa. Les recompenses que vam oferir incloïen la pràctica d’esports adaptats. També estem buscant patrocinadors, però volem que es creguin el projecte i s’hi impliquin de veritat. No es tracta de donar diners i desentendre-se’n. Si aconseguim tirar endavant el projecte, ajudarem persones com jo a trobar el seu espai. Les persones amb discapacitat han de ser el motor del projecte.