Almenys tres persones van denunciar haver patit maltractaments al CIE de la Zona Franca el 2019

Irídia demana regularitzar les persones immigrants sense papers per l'emergència del coronavirus

Març del 2020. Una persona tancada al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca denuncia que un grup de policies el va agredir durant la primera setmana de confinament per l'emergència sanitària del coronavirus. "Em van acorralar. Mentre l'agent 1 em donava cops de puny de manera indiscriminada, els agents 2, 4 i 5 m'immobilitzaven i l'agent 3 m'agredia amb la porra a l'esquena i les cames", relata el denunciant. No és un cas aïllat. El Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia assegura que l'any passat va atendre set persones més que relataven haver estat víctimes de maltractaments al centre. "Només van acabar denunciant-ho tres persones", recull l'informe elaborat per l'entitat que s'ha fet públic aquest dilluns.

El document, al qual ha tingut accés l'ARA, explica que encara hi ha molts espais del centre sense càmeres de videovigilància, com ara la zona de les escales, les estances i els serveis. El gran problema per a l'entitat –que és una de les poques que compta amb autorització per visitar periòdicament les instal·lacions– és que la policia espanyola, que és el cos que gestiona el centre, acaba expulsant els migrants i els testimonis de les agressions abans que els fets es denunciïn o arribin a la via judicial.

Des del 20 de març el CIE de la Zona Franca es troba tancat per l'emergència sanitària generada pel coronavirus. Va ser el primer centre de l'Estat a buidar-se arran de la pandèmia, després que diverses institucions recomanessin la mesura per fer front a la situació. Últimament diversos jutges al conjunt de l'Estat han ordenat el tancament d'altres instal·lacions a les Canàries o a Múrcia, pel risc que implica l'"amuntegament" de persones en plena pandèmia.

La justícia obliga a buidar els CIE pel risc que implica l'"amuntegament" de persones en plena pandèmia

"Considerem que aquest buidatge excepcional del CIE ha de servir per poder fer una anàlisi en profunditat sobre l'existència dels CIE i la urgència de la necessitat d'un canvi de paradigma en polítiques migratòries i de drets civils", assegura l'advocat Andrés García Berrio, portaveu de l'entitat. És per això que Irídia demana la regularització de totes les persones estrangeres sense documentació "per poder garantir els seus drets en uns moments complicats com els que vivim ara i els que vindran", explica el lletrat. 

Reforma de la llei d'estrangeria

L'informe d'Irídia recull un seguit de recomanacions a diferents institucions. L'entitat demana al govern espanyol que iniciï un procés de regularització dels immigrants que porten més de cinc anys vivint a l'estat sense papers i que reformi la llei d'estrangeria per flexibilitzar els criteris per a l'obtenció de la documentació. Per exemple, Irídia demana que qualsevol persona pugui accedir a una oferta de feina acreditant que porta un any residint a l'estat o que no es tingui en compte l'arrelament social com a requisit per a l'obtenció d'una feina.

Pel que fa als CIE, Irídia insisteix en el tancament definitiu de les instal·lacions i que el govern espanyol opti per altres vies per executar les deportacions d'immigrants que la de detenir-los i tancar-los en aquests centres. Mentre estiguin en funcionament, l'entitat demana que la sanitat pública passi a encarregar-se del servei mèdic i sanitari dels CIE, en el cas del de Barcelona, a través del departament de Salut de la Generalitat.

Respecte al procés de deportació, es demana a l'Estat que es faci respectant els drets humans i a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona que activin mecanismes per assessorar els afectats i les seves famílies i facilitar l'obtenció de documentació.