Reprogramen cèl·lules de la pell perquè actuïn com a plaquetes

El canvi, provat en ratolins, triga només dues setmanes a produir-se

"M’al·lucina pensar que aquest tipus de transició es pugui fer entre dues cèl·lules diferents", diu l'investigador Ángel Raya. Parla de la possibilitat de decidir prèviament quin tipus de cèl·lula crear, però sense la necessitat de recórrer a una cèl·lula mare, i la seva al·lucinació està justificada perquè el seu grup acaba de publicar un treball  a la revista 'Cell Reports' en el qual explica com s’ho han fet per aconseguir que una cèl·lula de la pell passi a ser un megacariòcit, aquella cèl·lula que produeix les plaquetes de la sang.

Raya és professor Icrea al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]), i la seva troballa obre la porta a dissenyar cèl·lules d’una manera alternativa a la generació de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC). És a dir, "una forma dirigida per produir el tipus de cèl·lula concreta que es vulgui", diu Raya. La novetat, en aquest cas, és que s’ha aconseguit fer en el camp de la sang, donant forma a cèl·lules que són capaces de proliferar posteriorment i no pas altres tipus concrets de cèl·lules que no proliferen, com per exemple les neurones. Això sí, no és el primer cop que s’aconsegueix una cosa similar. Com explica el mateix Raya, fa un parell de mesos la Universitat de Lund (Suècia) ja va publicar a 'Cell Reports' que amb aquesta mateixa tecnologia havia aconseguit generar glòbuls vermells. Ara el CMR[B] ha portat la tècnica més enllà produint megacariòcits, aquestes cèl·lules de la medul·la òssia. La Universitat de Lund, de fet, juntament amb el Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques ( Ciemat) de Madrid, han participat en aquesta investigació que es publica ara.

La troballa de l’equip barceloní de medicina regenerativa és, en definitiva, un procés de reprogramació " conceptualment diferent" del que s'atribueix  al japonès Shinya Yamanaka i que li va fer merèixer el Nobel de medicina l’any 2012. A més a més, com a element interessant a tenir en compte, és capaç de fer-ho d’una manera molt més ràpida. La reprogramació d’una iPSC fins a donar peu a cèl·lules diferenciades pot prolongar-se entre sis i nou mesos, mentre que aquest sistema que ara presenta el CMR[B] es produeix en només dues setmanes. No és l’únic avantatge, perquè el mecanisme utilitzat ara és especialment senzill i requereix només d’un còctel de sis factors diversos que es poden cultivar al laboratori. "Són proteïnes que es produeixen quan una cèl·lula s’està dirigint i diferenciant fins a convertir-se en una cèl·lula de la sang", explica Raya. Un altre condicionant juga en favor d’aquesta tècnica, i és que les cèl·lules de la pell que actuen com a matèria primera són " fàcils d’aconseguir".

Alternativa a les transfusions

El nou mètode per generar plaquetes a partir de cèl·lules de la pell seria "ideal" per a pacients amb dificultats per generar-les per ell mateix, tant necessàries com són per permetre la coagulació de la sang. Més que pacients afectats per un accident en el qual hagin perdut molta sang, es tractaria sobretot d’una bona alternativa per a malalties rares com l’anèmia de Falconi, assegura l’investigador. Ara bé, Raya reconeix que encara calen anys de treballs per identificar sota quines condicions aquesta tecnologia es podria utilitzar en humans. Ells, de moment, han validat la utilitat del model en ratolins, en els quals sí que han vist que els megacariòcits produïts a partir de la pell són capaços de completar la seva maduració i generar plaquetes. Per aquesta raó ara estan buscant un soci que permeti fer la inversió necessària per fer aquestes comprovacions, i tot i que el mateix Raya reconeix que ja han trobat diversos actors interessats, aquesta inversió podria ser de "diverses desenes de milions".

"S’obre la veda. El nostre únic repte ara és la imaginació, no tant la tècnica", apunta Raya. Dóna per fet que en els propers anys hi haurà més exemples d’aquest tipus.

Més continguts de