BarcelonaA l'Arnau li toca fer el dinar. Vestit amb unes bermudes i una samarreta vella, aquest manresà de 24 anys fregeix ceba en una paella, vigilant que el balanceig del vaixell no faci vessar l'oli bullint. L'Arnau ha estat l'últim a incorporar-se a la tripulació de l' R.V. Heraclitus , una estrafolària embarcació construïda l'any 1975 per un grup d'ecologistes d'Oakland (Califòrnia) i que des d'aleshores ha navegat per tot el món amb l'objectiu d'investigar l'oceà i les cultures del mar. Les últimes setmanes de juliol el vaixell ha estat amarrat al port del Fòrum.
"Aquí ens repartim les feines entre tots i cada dia et toca una tasca diferent", diu l'Arnau. Només fa tres dies que és a bord i se'l veu emocionat amb la perspectiva de quedar-se com a mínim els nou mesos que dura el programa d'iniciació, en què espera aprendre a navegar, fer teatre i conviure amb persones de tot el món. Entre els 16 tripulants de l' Heraclitus hi ha escocesos, americans, australians, tunisians i alemanys, entre altres. Paguen 20 euros al dia a canvi d'allotjament i menjar.
"Aquest vaixell és una mena de microcosmos flotant. Sempre tenim navegants de tot el món i de perfils molt diferents", explica la cap de l'expedició, Christine Handte, una alemanya de complexió forta i aire juvenil nascuda en un poble a la vora del llac Constança. Handte, que ara ronda la cinquantena, tenia només 21 anys quan un exnòvio la va convèncer per pujar a l' Heraclitus . En aquell moment l'embarcació acabava d'arribar a Còrsega després d'una llarga expedició pels mars d'Àsia. Avui en dia l' Heraclitus manté el seu esperit de recerca i ha navegat més de 300.000 milles des que va sortir per primera vegada d'Oakland.
"El nostre propòsit és continuar recopilant les histories parlades de la gent del mar", explica Handte des del despatx de popa, envoltada de paperassa. Durant els pròxims quatre anys, l' Heraclitus es limitarà a navegar pel Mediterrani per recollir testimonis dels pobles del Mare Nostrum.
Del mar al museu
"El Mediterrani és el bressol de la civilització occidental, no podem deixar que la seva cultura parlada es perdi", comenta Handte prenent-se un cafè que li prepara la Miriam, una tripulant veterana, de Tunis. Després de salpar de Barcleona, l' Heraclitus ha arribat a Sant Carles de la Ràpita, on Handte i el seu equip faran entrevistes a pescadors i altres membres de la comunitat que tinguin vides relacionades amb el mar. Després navegaran fins a Marsella. Els resultats del projecte, anomenat Vida i llegendes de la Mediterrània , que inclourà la filmació d'un documental, s'exposaran l'any 2014 al Museu d'Etnografia de València.
L'embarcació té el suport de diverses institucions, però es finança gràcies a les donacions privades i els diners que la tripulació posa de la seva butxaca. La major part dels diners es destinen a pagar els amarradors i a comprar menjar. Del manteniment tècnic se n'encarreguen ells mateixos. "És un vaixell molt vell i necessita reparacions constants, ja ho veus", explica la Christine després d'un tour per l'embarcació. Al costat dels iots de luxe del Fòrum, l' R.V. Heraclitus sembla un munt de ferralla i ciment flotant en lloc d'un vaixell de recerca. Els ulls de bou pintats de vermell i les veles pròpies d'un jonc xinès li donen un aire de nau pirata.
"Si no m'hagués quedat a l'atur mai no hauria pogut participar en una aventura com aquesta", diu el David, un jove de 30 anys de Barcelona que fa uns mesos va perdre la feina d'administratiu. Tant a l'Arnau com al David la crisi econòmica i la falta d'oportunitats laborals al nostre país els va impulsar a incorporar-se a l' Heraclitus . "El projecte em semblava molt interessant i la gent és molt acollidora", diu l'Arnau, mirant de reüll la paella.
La Christine s'encarrega de preparar i dur a terme les entrevistes als pescadors. Procura evitar qüestions sensibles, com la pesca il·legal, l'ús indegut de les subvencions de la UE al sector pesquer i l' impacte negatiu del turisme per a l'ecologia. "Intentem donar veu a tothom, no ens posicionem", afegeix la cap alemanya, asseguda al terra de la petita biblioteca de proa. S'hi poden trobar des de manuals de ioga fins a novel·les policíaques i guies Lonely Planet.
"Entendre quines són les necessitats de la gent i quine les de la naturalesa és un procés llarg", conclou Handte, que fa 25 anys que viu a l' Heraclitus . Ella també s'ocupa d'organitzar les activitats de teatre. "Jo volia ser artista -reconeix Handte, que no va estudiar cap carrera universitària abans d'embarcar-se-, però ara la meva vida és l' Heraclitus ".
