Barcelona.Don Van Vliet (1941-2010), més conegut com a Captain Beefheart, va morir divendres passat a Califòrnia a causa d'una esclerosi múltiple, als 69 anys. I no cal ser endeví per predir que la seva mort elevarà una llegenda d'artista maleït a proporcions mitològiques. Ho mereix. Qualificat pel crític de rock Lester Bangs com "el músic més important que van donar els seixanta", Van Vliet va ser la peça més estranya i valuosa del puzle psicodèlic californià. Va créixer al Mojave, i sens dubte els aires desèrtics van deixar en la seva música una empremta tan important com les influències del blues i el rock'n'roll.
Trout mask replica (1969) és encara avui un dels discos més influents de la història del rock. Aquí Vliet va derrotar els bluesmen en el seu joc: va crear un estil propi de cantar, un grunyit d'home llop que més que expressar un sentiment redefinia què era un sentiment. En les seves 28 cançons, Vliet va difuminar els límits entre el rock, el blues, el free jazz i la música atonal. Psiconautes com Waits o Sonic Youth el consideren una influència bàsica. Manipulador i autoritari fins a l'extrem, Vliet va aconseguir el miracle que el productor del disc i amic d'infància Frank Zappa es plegués a les seves ordres com un xaiet. Vliet es va retirar de la música l'any 1982 i va passar els darrers anys dedicat a la pintura d'avantguarda.
