El canvi d'any a Montjuïc: un caos de foc, llum, aigua i música

BarcelonaPle hoteler a Barcelona per la nit de Cap d’Any. Ni el Procés ni l’alerta antiterrorista frenen els turistes. A l’avinguda Maria Cristina segurament hi havia més estrangers que barcelonins. Molts japonesos. Gent de tot arreu. De la mà del francès Christophe Berthonneau i el seu Groupe F, s’anunciava un espectacle de glamur i cultura. Va ser un big bang de 24 minuts que va deixar les campanades quasi com una anècdota.

Hi va haver més foc que mai, més llum que mai, l’aigua de sempre i una música que tirava al chill out. Tot plegat, lluny de l’estil grans èxits de la Mercè, pour épater. O de l’estil grandeur de l’altre francès que vol conquerir la ciutat, Manuel Valls. Esclar: Berthonneau és una ànima creativa sorgida del teatre de carrer, de l’espectacle total. Abans d’entrar al Groupe F havia passat per Comediants i La Fura dels Baus. Se li nota. Ara és un dels grans experts mundials en pirotècnia artística. El seu regne és el de la llum. El 2002, Any Gaudí, ja va il·luminar la Sagrada Família.

La font d’aigua envoltada de foc

En el seu espectacle de pas del 2018 al 2019 a Barcelona, Berthonneau va saber treure profit de l’escenografia de l’Exposició del 1929, amb la font de Bohigas envoltada de boques de foc i fent que uns astronautes vestits de plata s’enfilessin per les recuperades quatre columnes de Puig i Cadafalch. L’efecte més nou per al públic van ser les flamarades que brollaven de tot arreu, al ritme d’una percussió hipnòtica. El foc sorgit de la terra tenia la seva rèplica en el foc espurnejant del cel. Infern contra estrelles. I els homes posthumans, diminuts, platejats, ballant enmig d’un caos acolorit.

El missatge cosmopolita, que no hi podia faltar, va quedar circumscrit a les projeccions damunt d’una esfera inflable situada al centre, davant les fonts: imatges de natura i tradicions culturals dels cinc continents. El planeta també semblava minúscul i en perill d’extinció enmig d’aquell univers d’aigua, foc i llum.

Llum damunt l’escenari perfecte

Berthonneau va fer-se seu tot l’espai, va expandir la llum damunt els edificis, tenyint-los de verds, taronges i violetes. Va fer pujar escales amunt, fins al MNAC, els tentacles del foc terrenal. I va fer esclatar els focs d’artifici damunt les teulades dels vells pavellons de la Fira. Va okupar tot el Montjuïc visible des de l’avinguda Maria Cristina i la plaça d’Espanya, convertint-lo en l’escenari perfecte.

Més enllà de donar protagonisme a les quatre columnes, no hi va haver cap referència als presos polítics. Tampoc a la retransmissió de TV3. Tampoc el públic va fer cap gest. Era un públic cosmopolita, al qual li havia costat accedir al lloc a causa dels estrictes controls policials. Un públic obedient que acabada la festa es va dissoldre amb facilitat a remolc dels vehicles de la Guàrdia Urbana i de la neteja. Es tractava d’evitar que hi hagués una festa de carrer fora de control. Seguretat. Ordre. Passada la una, Barcelona tornava a la seva normalitat. La normalitat d’un 2019 que, com l’any que deixem enrere, no ho serà gens, de normal. Continuarem instal·lats en un caos de foc, llum, aigua i música.