Canviar la terminologia per transformar la realitat

L’equip editor de The Guardian recomana des de fa uns dies als seus redactors, entre altres coses, que en lloc de canvi climàtic escriguin crisi, emergència o col·lapse climàtic i que no parlin d’ escèptics climàtics sinó de negacionistes climàtics. I, per si algú els titlla de fomentar l’alarmisme, subratllen que tant la proximitat de les conseqüències catastròfiques com la cada cop més indiscutible evidència científica fan més pertinents i objectius els nous termes. Més encara, que necessiten els nous termes per fer arribar a l’audiència el missatge que consideren que han de transmetre.

No es pot comunicar alarma sense paraules que alarmin i no és casual que el poc alarmant canvi climàtic hagi tingut més presència en els discursos polítics que el més preocupant escalfament global. El mateix The Guardian informava l’any 2003 que una circular confidencial dels assessors de Bush havia recomanat en aquest àmbit no fer servir paraules que espantessin i, sobretot, emfatitzar constantment que no hi havia consens científic sobre l’origen humà de l’escalfament global, un terme que s’aconsellava defugir en favor, precisament, de canvi climàtic.

De no espantar quan hi ha motius de sobres per fer-ho, només se’n pot dir intoxicar. En aquest cas, induint a una passivitat que ja està tenint conseqüències catastròfiques. Tots els mitjans seguirem parlant de canvi climàtic, perquè és el terme que tothom entén, i és acurat i objectiu, però molts -inclòs l’ARA- també parlarem de crisi, col·lapse i emergència, posant l’accent en el que comporta el canvi i en la imperiosa necessitat de reaccionar-hi.

Un mitjà informa però també forma opinió. La lentitud amb què els ciutadans han reaccionat a la catàstrofe ecològica fa pensar que circulars com la del 2003 han aconseguit, en bona part, el que pretenien. El canvi terminològic que abandera The Guardian és un intent de neutralitzar-les i d’informar i formar millor.

Més continguts de