Cap coordinació en l’acollida de migrants que arriben a Catalunya procedents d'Andalusia
La Generalitat ha proposat al ministeri ordenar els fluxos i s’ofereix a obrir places humanitàries
BarcelonaEls migrants que arriben en pastera a les costes d’Andalusia són traslladats a les principals ciutats d’Espanya amb programes finançats per l’Estat sense cap avís previ als ajuntaments. És el que ha passat amb les 2.500 persones que des del juny han anat a parar a Barcelona en autobusos noliejats per la Creu Roja o amb bitllets pagats en cotxes de línia. Fonts municipals reconeixen que habitualment s’assabenten hores abans d’aquestes arribades. Tampoc hi ha coordinació entre l’Estat i la Generalitat per ordenar les arribades a Catalunya, segons el Govern.
Oriol Amorós, responsable d’Immigració de la Generalitat, que té les competències en acollida, detalla a l’ARA: “No ens avisen de les arribades i no les podem planificar, però les últimes setmanes s’ha millorat la gestió, i les persones malaltes, menors d’edat i les dones que poden ser víctimes de trata, a més de les persones que sol·liciten asil, són acollides”. “És cert que hi ha casos no vulnerables que se’ns escapen”, reconeix. Com explicava ahir l’ARA, hi ha nouvinguts que han de passar al carrer les seves primeres nits a Barcelona després de baixar d’aquests autobusos a l’Estació del Nord. Diumenge van arribar 135 persones en quatre autocars noliejats per la Creu Roja. L’entitat assegura que només porta els migrants a les ciutats de destinació “si indiquen prèviament que hi tenen xarxes familiars o contactes personals que els ajudaran a establir-se”, i recorda que si no hi ha previsió és perquè l’arribada de pasteres és “imprevisible”. L’entitat ofereix als nouvinguts roba, aliments i la possibilitat de fer trucades.
La Generalitat ha ofert a l’Estat obrir a Catalunya més places d’acollida humanitària -un programa estatal d’una durada màxima de tres mesos a què s’haurien de poder acollir tots els migrants, malgrat que després d’aquest temps es trobarien en la il·legalitat- si s’ordenen les arribades des del sud. “La nostra proposta és que s’obrin més centres d’acollida temporal a la costa, on els migrants passin uns dies i es pugui organitzar una acollida nominal a les ciutats del centre i el nord”, explica Amorós. “La resposta del ministeri ha sigut positiva”.
El tinent d’alcalde Jaume Asens es va reunir fa unes setmanes amb la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, per reclamar que s’estableixi un protocol de comunicació entre el govern espanyol i les principals ciutats d’acollida per conèixer amb anticipació les arribades. També van demanar un pla de contingència davant l’argument dels fluxos a l’estiu en què puguin participar les administracions autonòmiques i municipals. De fet, l’Ajuntament ja va posar a disposició de la Creu Roja al juny un total de 176 places en dos equipaments municipals davant l’increment del flux de pasteres entre el Marroc i les costes espanyoles. Aquest dispositiu havia de servir per evitar que les persones en situació de vulnerabilitat o que no tenen cap xarxa d’acollida -que segons dades de Creu Roja representen un 20% del total- es trobin desemparades quan arriben.
Tracte diferent
En el cas dels migrants rescatats per l’ Open Arms davant les costes de Líbia, que van rebre molta més atenció mediàtica, el govern espanyol els va donar un permís humanitari de 30 dies per legalitzar la seva situació, i la Generalitat va habilitar la residència Blume a Esplugues de Llobregat, a més d’allotjar les dones i els menors en equipaments específics. Els migrants arribats de la frontera sud, però, han sigut rebuts amb una ordre d’expulsió de la policia espanyola i no tenen accés a places d’acollida si no són casos vulnerables. A banda dels arribats a la frontera sud, l’Ajuntament acull cada mes unes 200 persones migrades , la majoria famílies amb criatures petites que estan en tràmits d’asil.
