Carlos M. Duarte: “La sostenibilitat és la gran oportunitat de negoci des de la Revolució Industrial”

BarcelonaL’objectiu és que l’any 2050 els oceans hagin recuperat la biodiversitat, que es preservin efectivament els ecosistemes marins, que es mitigui la contaminació i que s’apliqui una explotació intel·ligent dels recursos. Així és com es planteja el futur a mitjà termini Carlos M. Duarte (Lisboa, 1960), que avui al vespre rebrà el premi internacional d’ecologia Ramon Margalef. Cap d’aquests objectius, assegura, no es podrà resoldre si prèviament no es plantegen solucions efectives a l’emergència climàtica actual. Seguidor de Margalef, amb qui va col·laborar prop de 20 anys, Duarte, un dels ecòlegs marins més influents del món, que ara exerceix a l’Aràbia Saudita, es mostra moderadament optimista: creu que l’economia evolucionarà cap a models sostenibles i que l’economia circular del carboni passarà a ser la gran protagonista.

És difícil definir-lo com a ecòleg marí.

Tenim projectes de recerca en biomedicina per a l’estudi de cèl·lules canceroses o el desenvolupament d’embrions sintètics. També en fotònica, per trobar materials d’origen marí útils per a l’enllumenat; en nanotecnologia, per fabricar sensors dedicats a l’estudi d’animals marins i que ara també porten els cotxes de Fórmula 1, o en biotecnologia, en què busquem productes naturals d’interès farmacèutic. Ben aviat començarem l’estudi d’alguna fórmula que ens permeti eliminar contaminants químics del nostre organisme. En tots els casos, el mar és la font d’inspiració.

Un mar emmalaltit...

Estem definint una estratègia per recuperar la riquesa natural dels mars l’any 2050. És possible fer-ho. Moltes de les accions necessàries ja es van posar en marxa els anys 70 i 80 del segle passat. Algunes triguen 20 anys o més a donar fruits, i tot just ara els veiem en forma de recuperació de biodiversitat. Si mantenim aquestes estratègies, tindrem un mar plenament funcional d’aquí 30 anys.

¿Aturar el canvi climàtic és el primer pas?

N’hi ha cinc: protegir les espècies, preservar els espais marins, cultivar els oceans de manera intel·ligent, mitigar la contaminació i resoldre el problema del canvi climàtic.

Què és un mar funcional?

L’abundància de vida, la biodiversitat, és el nostre capital natural. D’alguna manera, vivim dels interessos que genera, que és com un fons que no toques mai i et permet viure del seu rendiment. El capital s’ha anant reduint i ara toca incrementar-lo, i l’única manera és invertir en carboni. Si dupliquem la biomassa oceànica convertirem el carboni contaminant en forma de CO2 en vida. Cal fer tot el possible per recuperar ecosistemes com els manglars i les maresmes, grans embornals de carboni a més de ser zones de cria d’animals marins. Protegint els manglars, per exemple, reduïm l’impacte del canvi climàtic i augmentem la biodiversitat.

Moltes accions a emprendre volen una acció decidida a nivell global.

A poc a poc s’està imposant un canvi de mentalitat. Fins i tot a l’Aràbia Saudita, on ara treballo. Hi contribueix el fet que es comenci a parlar d’economia circular del carboni: alguns experts consideren que resoldre el canvi climàtic és l’oportunitat econòmica més gran des de la Revolució Industrial. Bàsicament, perquè el gran problema és el de la sostenibilitat, que és horitzontal i afecta tots els sectors: l’alimentació, el vestit, l’energia, el transport. El volum del mercat de la sostenibilitat serà de 13.000 bilions de dòlars l’any 2030, segons l’ European Economic Review.

Ni la Xina ni els Estats Units semblen estar-ne gaire al cas.

Ja sabem quina és la posició de Donald Trump. La Xina, en canvi, és ara mateix el país que està impulsant una acció més decidida. Ha entès que la seva posició com a potència global perilla si no aborda amb celeritat els problemes de salut pública, l’augment del nivell del mar o la contaminació a les grans ciutats. La gran paradoxa és la incapacitat dels sistemes democràtics actuals per mantenir polítiques sostingudes a llarg termini. Els Estats Units en són un bon exemple.

Doni’m alguna bona notícia.

L’expedició Malaspina, en què van participar més de 400 científics de tot el món, acaba de determinar que els nivells de plom global a l’oceà derivats de la combustió de gasolines estan pràcticament resolts. Aquest mateix projecte ha generat l’única base de dades genòmica de l’oceà profund, de la qual s’ha extret una proteïna bacteriana capaç de degradar el plàstic. I una tercera: estem veient una recuperació de mamífers marins realment espectacular. Hi ha poblacions de balenes, elefants marins o tortugues que s’han multiplicat per 100 en els últims 20 anys.