Casa de cites
A l'article La sombra de una cita , publicat el 16 de gener a El País , Ana María Moix explicava que tota la vida l'ha acompanyat una cita de Stendhal. Sent estrictes, la paraula exacta és citació i no cita (d'aquesta manera s'eviten confusions greus, com la que algun incaut arribés a creure que Moix i Stendhal es van citar en una sessió d'espiritisme). La cita, doncs, de Stendhal és " Elle n'était pas jolie, elle était pire ", que traduïda seria "No era guapa, era pitjor". Durant dècades, Moix la va llegir en obres diverses i la va repetir convençuda que Stendhal l'havia escrit a El roig i el negre per a descriure Mathilde de la Mole. Però un dia va descobrir amb gran sorpresa que la cita no apareixia ni en aquest novel·la ni a La cartoixa de Parma. Així és com Moix va decidir recórrer a l'acadèmic Pere Gimferrer, que contra tots els pronòstics -hi havia apostes en joc- no va saber donar-li una resposta. Desolada, Moix concloïa -tradueixo-: "Sobre qui no era guapa, sinó pitjor, i qui ho va escriure, res de res. Ja no ho sabré mai".
És en moments com aquest que creix dins meu el desig imperiós d'assumir nous reptes i l'ànsia de consolar els afligits. I alhora admeto que em va vèncer, en el meu fur intern -sigui el que sigui això, probablement una víscera-, una ambició malsana i pueril d'aportar una dada literària que, per una sola vegada en la història de la humanitat, Gimferrer desconeixia (durant un rapte, una absència fugaç, m'inclino a creure). Tot apunta que la cita " Elle n'était pas jolie, elle était pire " no és de Stendhal, sinó de Victor Hugo. Així és com apareix signada a Últimas tardes con Teresa , de Juan Marsé, encapçalant el tercer capítol sense numerar de la primera part. Sembla que Hugo la va dedicar a l'actriu Marie Dorval, amb el propòsit d'alabar-ne la bellesa, el donaire i la gràcia gitana. Altres fonts atribueixen la frase a Camille Saint-Saëns, referida a la mezzosoprano Pauline Viardot, encara que, si la va pronunciar, sospito que la devia plagiar d'Hugo, ja que no és gaire corrent que les cites dels compositors adquireixin una certa popularitat. Jo mateix no em veuria amb cor de citar el més petit pensament de Richard Wagner, si és que en va tenir cap de petit. Els que el van conèixer diuen d'ell que, a taula, demanava el saler d'una manera grandiosa.
