Casa meva és un vaixell
L'amor al mar, la sensació de llibertat, la passió per viatjar i les raons econòmiques s'alien en la decisió de mudar-se a una embarcació. No hi ha dades, però no són pocs els que han optat per aquest habitatge singular i viuen flotant sobre l'aigua
BarcelonaFa un dia plàcid d'estiu i el mar és tranquil. Les condicions atmosfèriques són immillorables. Tot i això, quan els dos peus són a coberta i terra ferma queda enrere, el cos s'aboca a un tímid balanceig, perceptible només per als no avesats. L'Amadeu, que sempre havia tingut tendència a marejar-se, es mou per la superfície de l'Amphora II amb la mateixa seguretat que devia fer-ho pel dúplex de 120 metres quadrats on vivia abans de mudar-se. Amb el trasllat va complir un somni antic, i està encantat d'haver-lo materialitzat.
No és fàcil quantificar el nombre de persones que viuen en un vaixell a Catalunya, entre altres motius perquè les autoritats de molts ports no veuen amb entusiasme aquesta vida flotant. "En alguns, els socis han arribat a votar en assemblea que es prohibeixi de manera explícita. Però hi ha un buit legal que fa inviable aquesta prohibició", explica la Marta, que ha viscut molt temps en un vaixell i en aquests moments en busca un altre per traslladar-s'hi.
Ho podeu llegir a l'Ara Premium.
