MEDI AMBIENT

Cases que neixen d’una llavor

Les construccions de fusta es popularitzen a Lleida per comoditat i per estalvi energètic

“A l’hivern no em val la pena baixar a casa, estic més calent aquí dalt”, explica el Miquel, que és guarda forestal del refugi Ventosa i Calvell, al Parc Nacional d’Aigüestortes. L’espai es va ampliar l’any 2018 amb una nova cabanya que no baixa dels 25 graus tot l’any, malgrat les temperatures sota zero que es registren a la zona. “Mentre que al refugi vell necessitem una estufa de pèl·lets [biomassa combustible] per mantenir-nos a 20 graus, aquí no hi ha calefacció”, se sorprèn el Miquel, com també la família Borja Llaser, propietària d’un antic paller rehabilitat a Aramunt que ara s’utilitza de casa, fins i tot quan el fred propi de Conca de Dalt (Pallars Jussà) s’escola per les parets de tots els habitatges menys el seu. El Joan i la seva dona tampoc es queden enrere, i és que després de jubilar-se es van construir una caseta al seu poble natal, Anglesola (Urgell). “Per comoditat i per estalvi energètic”, argumenta el Joan, perquè l’energia del sol resulta suficient per escalfar totes les habitacions. I quan fa calor? Ras i curt: “Abaixem persianes”.

Tres construccions diferents amb un denominador comú: la fusta. I, en aquest cas, també l’arquitecte. Josep Bunyesc es va construir l’oficina en un edifici de fusta al bell mig de Lleida unit a la seva casa particular, aixecada deu anys enrere. “Vam ser els primers a fer un habitatge amb criteris passius, de baix consum i a base de fusta a Espanya. Des d’aleshores hem participat en una vuitantena de projectes més amb l’eficiència energètica i els materials naturals en el punt de mira”, comenta ell mateix.

Tots els treballadors van descalços. “La sensació d’estar en contacte amb la fusta resulta molt difícil d’explicar, segur que hi haurà qui no ho valorarà, però caminar sobre la fusta no és el mateix que caminar sobre una rajola”, explica el Joan, que no amaga la predilecció per la fusta, sobretot en condicions climàtiques adverses: “Podem disposar la fusta amb gruixos d’aïllament deu vegades superiors al formigó, de fins a 20 centímetres, quan al teu pis n’hi deu haver 5 o 6. A més, la fusta no és un bon conductor del fred ni de la calor i, per tant, tot això que ens estalviem de calefacció a l’hivern i d’aire condicionat a l’estiu. Aquesta casa és com un termos”.

A la ciutat de Lleida es van començar a popularitzar les cases de fusta a finals del 2016, quan l’arquitecte Oriol Aubets en va construir una al barri de la Bordeta en tan sols cinc mesos. “La fusta facilita l’automuntatge -assegura l’arquitecte- perquè un cop arriben les peces prefabricades només cal anar collant tot l’edifici, com si fos un moble d’Ikea, això sí, més gran”. El Josep afegeix quina és la clau de l’auge recent d’aquesta mena de construccions. “Són fàcils, ràpides i de proximitat”, subratlla.

Arquitectura eficient

Fustes Sebastià -que és l’únic fabricant català de panells de fusta contralaminada, l’eix vertebral necessari per construir les cases de fusta eficients- centra la seva activitat al municipi de Rialp (Pallars Sobirà) per extreure la fusta dels arbres del Pirineu, fonamentalment de l’avet i el pi, mitjançant una silvicultura controlada que disminueix el risc d’incendis i afavoreix el creixement d’arbres nous.

Així, els boscos es mantenen nets i es renoven amb control per garantir-ne la continuïtat, tal com remarca l’adjunt de gerència de l’empresa, Sergi Sebastià, per a qui es tracta, a més, d’una altra forma de vida sana: “La fusta prové dels boscos, que absorbeixen permanentment CO 2 i emeten oxigen. De fet, és l’únic material que neix plantant una llavor, la resta són processats i necessiten grans quantitats de CO2 ”, explica. L’arquitecte Josep Bunyesc defensa, igual que Sebastià, que “no tindria cap sentit” construir cases que no consumeixin energia per reduir l’impacte mediambiental fent servir “materials que en consumeixen molta, com ara el formigó i el metall”. “El que guanyaríem d’una banda ho perdríem de l’altra”, opina l’arquitecte.

Al Pallars Jussà i Sobirà, l’Alta Ribagorça o la comarca del Barcelonès, les cases de fusta de proximitat -en la construcció de les quals ha participat Fustes Sebastià- ja es poden comptar per desenes. En canvi, la introducció d’aquesta mena de cases a l’Estat és mínima. “D’entre un 2% i un 6%”, calcula el Sergi, encara lluny del 30%, per exemple, d’Alemanya.

“La història recent del nostre país no s’ha construït amb fusta, però fa deu anys hauríem parlat del 0%, així que som positius respecte al futur”, diu Sebastià. Un futur de la construcció que, segons auguren els ecologistes, s’escriurà amb fusta o no s’escriurà.

Més continguts de