EDUCACIÓ

Català de filles a mares

Premien un projecte d’aprenentatge lingüístic

Les aules de l’Escola Francesc Macià de Barcelona es buiden d’infants a mitja tarda i s’omplen d’adults. Un grup de mares pakistaneses i índies, amb vestits tradicionals i conversant en urdú, s’asseuen al costat de la seva filla o el seu fill. Durant una hora i mitja, els fills són els mestres de català de les mares. “¿Voleu que repassem els transports?”, proposa la Komal Naz, la dinamitzadora del grup, d’origen pakistanès. “¿No podem fer la fitxa dels metges?”, pregunta una mare.

És la tercera classe del nou curs en aquest centre escolar de Sants d’ençà que es va reprendre el projecte Aprenem. Famílies en Xarxa (AFEX), el programa educatiu extraescolar impulsat per Casa Àsia. Aquest projecte, enfocat particularment a famílies migrants de l’Àsia meridional, consisteix en la creació de parelles lingüístiques entre persones joves voluntàries i un membre de la seva família disposat a aprendre català o castellà. “Convertim els educats en educadors”, explica la seva fundadora, Imma Llort.

Inspirada en el projecte Youth Empowering Parents, del Canadà, aquesta iniciativa es va posar en marxa el curs 2015-16 a l’IES Milà i Fontanals del Raval gràcies al suport econòmic de la direcció de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment està present en quatre escoles i instituts, als barris barcelonins de Sants, Trinitat Vella, Besòs Mar i el Poble-sec. A l’octubre, AFEX va rebre el Premi Francesc Candel de la Fundació Carulla -amb una dotació de 12.000 euros- com a reconeixement a la seva feina “per la inclusió social a través de la cultura”.

“Aquestes classes són un trampolí d’autonomia personal”, defensa Naz. Gairebé totes les alumnes són mares d’origen estranger que volen eliminar les barreres lingüístiques de la seva vida diària: les reunions de pares, el metge, la paperassa... “Hi ha una dependència respecte als fills, que sovint han de faltar a escola per fer de mediadors dels seus pares”, explica Naz.

Per garantir l’assistència de les dones, que generalment es fan càrrec de casa seva, AFEX facilita un servei d’escola bressol per als fills més menuts. Els grans, d’entre 9 i 15 anys, s’encarreguen de la docència a les mateixes aules on als matins aprenen. Amb 10 anys, l’Amema repeteix amb paciència la lliçó a la seva mare, la Shabana, arribada de l’Índia fa set anys a Catalunya sense saber l’alfabet llatí.

L’educació, un valor important

Tot i les dificultats culturals, moltes d’aquestes dones venen des del Pakistan o l’Índia amb titulacions, i l’educació “és per a elles el valor més important”, insisteix Naz. “La seva satisfacció màxima és que els fills no hagin de fer les feines poc remunerades i precàries dels seus pares”, precisa la dinamitzadora de les classes.

La pakistanesa és la tercera comunitat estrangera més nombrosa a Barcelona, amb unes 19.900 persones, segons les dades de l’Ajuntament d’aquest any. El gruix d’arribades a la ciutat de la immigració procedent de l’Àsia meridional es va produir a finals de la primera dècada del segle XXI i molts reagrupaments familiars són recents, cosa que explica que la llengua sigui encara un repte per a molts adults. Els nens i les nenes, a través de les aules d’acollida, sí que s’han pogut inserir més suaument en el sistema educatiu i lingüístic. En el marc del projecte AFEX aprofiten la tarda per aplanar aquest camí als seus progenitors.

Tot i la majoria pakistanesa, a les classes també s’hi ajunten mares marroquines, colombianes i xineses, entre altres orígens. “Tots els temes estudiats s’enfoquen des de la diversitat cultural per generar més implicació”, explica la responsable de Casa Àsia. “Es trenquen els estigmes i les alumnes veuen que no són tan diferents”, subratlla Naz, que es mostra orgullosa dels vincles personals creats dins l’aula.

Més continguts de