Catalunya adopta el model de França en l'atenció als sensepapers
A Europa, la majoria de països donen assistència als sensepapers, tot i imposar condicions. Entre els més restrictius hi ha Alemanya i Suècia. Catalunya adopta el model de França i Portugal.
BARCELONA.Un 8% de les targetes sanitàries a Catalunya deixaran de funcionar a partir d'avui en aplicació del reial decret del govern espanyol que deixa fora de la sanitat pública gratuïta els immigrants sense papers i tots els ciutadans de nacionalitat espanyola que no hagin cotitzat mai o que tinguin rendes superiors als 100.000 euros. A Catalunya, són unes 600.000 persones, de les quals 180.000 són estrangers en situació irregular, a qui la Generalitat preveu donar una targeta específica que els donarà accés al metge de família, a urgències o als especialistes, amb autorització, sempre que tinguin tres mesos d'empadronament i ingressos inferiors a la renda bàsica.
Catalunya adopta així el model de països com França i Portugal, que demanen els mateixos requisits per evitar el turisme sanitari. Tot i la varietat, a Europa l'accés als sensepapers es condiciona a un període previ de permanència i es demana renovació periòdica de la targeta. "Aquesta és una solució més senzilla i equilibrada, i segurament menys costosa, que la via espanyola", diu el professor d'economia i empresa de la UPF, Jaume Puig-Junoy. A Espanya, l'accés a la sanitat deixarà de ser universal des d'avui. "La solució adoptada pel govern espanyol és més semblant a la de Grècia, Romania i Alemanya, amb la diferència, respecte dels dos últims, que de moment no existeix el deure de denunciar els sensepapers", afegeix. Espanya donava un accés al mateix nivell que els seus ciutadans i ara és Itàlia qui menys impediments posa per accedir a la sanitat.
França i PortugalEmpadronament de tres mesos i demostrar una renda mínima
És el mateix model que ha adoptat Catalunya. A França, els immigrants irregulars poden accedir legalment a la sanitat gratuïta però amb dues condicions: demostrar que fa tres mesos que viuen al país i no superar un determinat llindar econòmic, a més de pagar una taxa de 30 euros per accedir al sistema. Són els mateixos requisits que demana Portugal. Médicos del Mundo critica que per complir aquestes condicions s'han de seguir uns tràmits administratius "que acaben sent grans obstacles en l'accés a l'atenció sanitària". A França han de presentar una factura i a Portugal, testimonis.
Bèlgica i HolandaPermeten l'accés dels immigrants irregulars amb alguns requisits
A Bèlgica, els sensepapers poden accedir a l'atenció mèdica urgent, que inclou una gran varietat de serveis, segons indica un estudi sobre l'accés dels immigrants a la sanitat a la Unió Europea que va fer l'entitat de defensa dels immigrants HUMA Network. A Holanda, l'accés dels sensepapers està condicionat a la valoració que faci el metge cas per cas sobre si el tractament és "mèdicament necessari". Si demostren que no tenen prou recursos, no han de pagar pel servei.
Alemanya i GrèciaDos dels països més restrictius amb els immigrants sense papers
L'estudi d'HUMA denuncia que a Alemanya existeix un fals paral·lelisme amb els drets de les persones que sol·liciten asil però que no es reflecteix en la pràctica diària perquè els treballadors públics tenen l'obligació de denunciar els ciutadans sense permís de residència. Només alguns metges i infermeres trenquen el rígid marc legal i els atenen, però la majoria espera a anar d'urgències. Grècia també prohibeix atendre els senspapers.
ItàliaÀmplia cobertura sanitària tot i que copaguen alguns serveis
La llei els reconeix assistència sanitària a través d'un codi anònim renovable que actualitzen fàcilment. Han de fer una contribució simbòlica al sistema de salut.
Regne Unit, Suècia i XipreAssisteixen d'urgències i la resta de serveis s'han de pagar
A la Gran Bretanya, han de pagar, i per avançat, l'hospitalització, els especialistes i l'atenció al part i les urgències, i el metge de família és gratuït, tot i que pot decidir no incloure'ls en la seva llista de la seguretat social. A Suècia, l'estudi denuncia que els sensepapers són "invisibles", no disposen de cap servei gratis i "tenen grans dificultats per poder-los pagar".
La majoria de països garanteixen les urgències tot i les restriccions a la resta de serveis. Els metges insisteixen que això surt més car a la llarga. També alerten que suposa un perill de salut pública, ja que a urgències no es poden controlar malalties infeccioses com el VIH i la tuberculosi. El govern espanyol ha assegurat que aquestes malalties així com altres de cròniques seran tractades, tot i que no ha especificat com. A la resta d'Europa, Itàlia, França i Portugal preveuen atendre de manera gratuïta els malalts de VIH, mentre que a la Gran Bretanya, per exemple, ho han de pagar.
