SEGURETAT

Catalunya consolida el seu propi aparell antiterrorista

Els Mossos reforcen la investigació de l’islamisme i les presons es preparen per detectar la radicalització

Un agent dels Mossos d'Esquadra, davant la Sagrada Família en una imatge d'arxiu

Els Mossos d’Esquadra són més visibles que mai. Al carrer i davant de les zones més concorregudes, molts agents exhibeixen armilles antibales i armes llargues. Catalunya està en un nivell 4 en l’escala d’alerta antiterrorista des del gener del 2015, però amb els atemptats de Brussel·les s’ha reforçat encara més. Però més patrulles i vigilància no són l’única manera de lluitar contra el terrorisme: a Catalunya es reforça la seguretat per dues vies més, a través de les unitats policials que es dediquen a investigar possibles cèl·lules jihadistes i per la via de les presons.

D’una banda, els Mossos no renuncien a ser una policia integral, capaç d’assumir tots els reptes; i, de l’altra, la conselleria de Justícia prepara els centres penitenciaris per prevenir, detectar i afrontar la radicalització islamista. Per aquestes dues vies Catalunya consolida el seu propi aparell antiterrorista, autònom respecte al d’Espanya, però que coopera amb el de l’Estat.

Els Mossos ja fa temps que busquen reforçar l’àrea d’informació exterior, l’encarregada d’analitzar i investigar - espiar, dient-ho pla- els perills per a la seguretat de Catalunya que vinguin de l’exterior. Tot i l’adjectiu exterior, és la unitat responsable de combatre el jihadisme encara que els possibles extremistes visquin aquí. D’entrada van ampliar-la incorporant-hi agents de l’àrea d’informació interior, que s’encarrega dels perills autòctons, però no n’hi va haver prou. El pas següent hauria sigut fer-la créixer amb places noves, però les oposicions no acaben d’arribar i és ara que cal reforçar la investigació de l’extremisme islàmic.

Per això s’ha posat en marxa una tercera via: traslladar a l’àrea d’informació exterior policies de les unitats d’investigació del cos policial. Serien entre 30 i 60 agents, segons fonts del cos, però encara no s’ha tancat la xifra ni s’han explicat les condicions del trasllat. És complex perquè hi ha entrebancs burocràtics -hi ha policies que tenen places definitives que serien més difícils de moure-, s’haurien d’oferir unes bones condicions per promoure els canvis i no s’ha de perjudicar el funcionament de les unitats d’investigació. Si s’hi traslladessin massa agents d’àrees concretes es podrien deixar orfes les unitats dedicades a assumptes com els homicidis, el crim organitzat i els robatoris. Però, a la vegada, els agents d’investigació són idonis per passar a informació, ja que tenen experiència en tasques com seguiments, escoltes telefòniques i rastrejos a les xarxes socials.

Entre els policies que s’haurien d’incorporar a informació exterior, segons va avançar la Cadena SER, hi ha qui n’ha de passar a ser el cap: el fins ara cap de l’àrea central de crim organitzat, Antoni Rodríguez. Tot i que aquest trasllat està previst, l’ARA ha pogut saber que divendres Rodríguez encara era al seu despatx de la unitat de crim organitzat.

Presos i radicalització

“Si tinguéssim un pres per jihadisme a les presons catalanes sabríem atendre-ho”, va explicar el conseller de Justícia, Carles Mundó, en una entrevista en aquest diari publicada fa pocs dies. Fonts de la conselleria asseguren que estan preparats per rebre un condemnat per jihadisme. Però fins ara l’Audiència Nacional ha enviat sempre aquests presos a centres en l’àmbit de competència de la Policia Nacional. Poden ser una font d’informació per a la lluita antiterrorista i l’Estat prefereix tenir-los sota el seu control.

Tot i això, Justícia està preparant els programes que ja té per tractar els presos amb conductes violentes perquè també serveixin per als que, a més, s’hagin convertit en extremistes islamistes. A Bèlgica, Dinamarca i França s’han detectat casos de terroristes que van atemptar-hi i s’havien radicalitzat a les presons. Això, a Catalunya, encara no ha passat -que se sàpiga-; no s’ha detingut cap jihadista radicalitzat en un centre català.

Que no hagi passat fins ara no vol dir que no pugui passar: als centres penitenciaris hi acaben persones que ja han vulnerat la llei i sovint estan en una situació vulnerable, terreny adobat per a la manipulació. L’extremisme els pot oferir un objectiu a la vida que no troben enlloc més. Per això es prepara el personal de les presons perquè sigui capaç d’afrontar aquests casos. Segons Mundó, hi ha “600 comandaments penitenciaris formats per prevenir i detectar processos de radicalització”. A més, segons fonts de la conselleria, està a punt de començar un curs específic per formar 200 funcionaris rasos. Segons una font relacionada amb els serveis penitenciaris, els funcionaris entrenats estan atents a detalls com amb qui es relaciona cada pres, si deixa de tenir cap mena de contacte amb dones o, fins i tot, si deixa de fumar, per saber si es pot estar radicalitzant. Si ho detectessin en un pres li farien un seguiment específic, tot i que no notaria cap tracte diferent. Tot, amb contacte directe i permanent amb els Mossos d’Esquadra.

Mossos, CNI i Policia: una relació complexa

Mentre que el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol i els Mossos d’Esquadra cooperen per investigar el jihadisme, la relació de les policies catalana i espanyola és més complicada. L’exemple més clar és la xivatada de dos agents de la Policia Nacional a un grup jihadista que els Mossos van desarticular la primavera de l’any passat. Aquest moviment va provocar que tres membres del grup fugissin, tot i que van ser enxampats a Bulgària quan intentaven anar cap a Síria, i podria haver posat en perill un infiltrat dels Mossos a la cèl·lula. L’Audiència Nacional  va arxivar el cas de la xivatada per la via ràpida.

Més continguts de