Catalunya és més rica en espècies que la majoria de països europeus

BarcelonaContemplar l’estany de Sant Maurici, al Parc Nacional d’Aigüestortes, a l’Alt Pirineu i, a menys de 300 quilòmetres, gaudir d’uns aiguamolls com els del Delta de l’Ebre. La varietat paisatgística i de recursos naturals a Catalunya potser es dona per feta però no està, ni de lluny, garantida. Els perills que amenacen la biodiversitat al planeta no exclouen un territori que, en termes de riquesa de fauna i flora -amb més de 33.000 espècies-, seria el tercer país d’Europa i té concentrada en una sola comarca, la Garrotxa, més diversitat d’espècies que en tot el Regne Unit.

És el biòleg i i doctor en ecologia Carles Castell qui desgrana aquestes dades mentre recorre l’exposició Som Natura, que serà pràcticament tot aquest any -fins al novembre- a la seu del Fòrum del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Les espècies identificades a Catalunya representen un 36% de tota la riquesa estatal i una quarta part de tota la biodiversitat coneguda a la Unió Europea, una xifra excepcional si es té en compte que en extensió representa només un 0,7% del territori comunitari.

Aquesta biodiversitat, insisteix l’assessor científic de l’exposició, és la que produeix l’aire que respirem, garanteix la qualitat de l’aigua o dels aliments i ens proporciona llocs on simplement gaudir, descansar o trobar la inspiració.

Però l’alarma s’encén amb la constatació que han fet els científics després d’aplicar l’indicador Living Planet a Catalunya, que mesura l’evolució d’espècies de vertebrats i invertebrats. En 14 anys, la pèrdua de població de les més de 250 espècies estudiades s’enfila al 25%. “És cert que hi ha algunes poblacions que gràcies a les actuacions han millorat, com la llúdriga o el voltor, però són l’excepció i no la norma”, avisa Castell.

El poder inigualable dels humans

El recorregut convida a la reflexió i acosta els interrogants a la realitat més propera: ¿menjaran gambes de Palamós les pròximes generacions de catalans? ¿Podran practicar l’esquí a les estacions que avui funcionen? Castell subratlla que la resposta final a aquestes preguntes i al futur que espera a la biodiversitat catalana la té l’ésser humà i l’ús que faci les dècades vinents dels recursos disponibles.

El biòleg descriu de manera gràfica l’impacte que ja ha tingut el fins ara breu pas de l’home per la Terra per mesurar el seu poder: “Si dibuixéssim la història del planeta en una línia de cinc quilòmetres, l’espècie humana només apareixeria en els últims 30 centímetres, i les grans transformacions dels últims 200 anys serien l’equivalent a 0,02 mil·límetres”.

El poder de canviar-ho tot de l’home impregna l’exposició i incorpora una advertència. La societat catalana, cada cop més concentrada en els nuclis urbans seguint una tònica mundial, s’allunya de la natura i va perdent de vista que “no només en forma part sinó que en depèn absolutament”, subratlla el científic.

Una gran maqueta de Catalunya -reproduïda amb tecnologia d’impressió 3D i sobre la qual es van projectant mappings - ajuda a fer-se una idea de l’equilibri: el naixement dels rius, el sistema hidrogràfic, la infraestructura verda dels boscos o els aiguamolls se superposen també amb la infraestructura grisa (preses, carreteres i d’altres construccions fetes per l’home que recorren el territori).

Esquivant el catastrofisme, Som Natura convida a passar a l’acció per preservar la biodiversitat actual. Recull el resultat de programes que han aconseguit resultats positius -un bon llistat impulsat tant per institucions públiques com per corporacions privades- i interpel·la el visitant obrint-li la finestra dels projectes de ciència ciutadana que proliferen a tot el país i als quals tothom pot contribuir.