DESIGUALTATS

Catalunya gesta un pacte nacional per empoderar la immigració

Aposta per incorporar més persones estrangeres a l’administració, però les entitats volen concreció

Només cal mirar alguns indicadors per adonar-se de les desigualtats entre la població nacional i l’estrangera a Catalunya. La població nacional té una taxa d’atur d’un 9,7% i l’estrangera d’un 20,8%; la nacional té una taxa de risc de pobresa d’un 15,7% i l’estrangera d’un 41,6%. De fet, molt pocs immigrants tenen llocs de responsabilitat a l’administració, les empreses o els mitjans de comunicació, segons admet el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós. “Hem de fer que la diversitat es visibilitzi”, afegeix. Aconseguir-ho, i empoderar els immigrants potenciant la seva interacció amb la resta de la societat, és un dels tres objectius del pacte nacional per a la interculturalitat que prepara el Govern i que també preveu impulsar-ne la inclusió i que siguin més coneguts i reconeguts. Les entitats socials, però, demanen que el pacte no sigui “només declaratiu” i reclamen mesures concretes.

El 2008 ja hi va haver un pacte nacional per a la immigració. Aleshores un 14,99% de la població catalana era estrangera. El 2017 aquesta xifra es va acabar situant en un 13,78%, i en l’última dècada aquest percentatge s’ha mantingut al voltant d’un 15%. Però en aquest mateix període l’existència d’aquesta immigració no s’ha fet present en tots els espais de la societat. “A la Generalitat i als Mossos d’Esquadra no hi és tothom. Al Parlament una mica més que abans, però a la cua del Banc dels Aliments tampoc hi és tothom”, exposa Amorós. Tot i això, subratlla casos com el del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani -el primer conseller d’origen marroquí- o de la diputada Najat Driouech, la primera diputada amb vel islàmic al Parlament, que han d’ajudar a posar en marxa mesures per visibilitzar “tots els orígens”.

Amorós destaca que el pacte nacional per a la interculturalitat és una de les apostes d’El Homrani per a aquesta legislatura. El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania assegura que encara no s’ha fixat cap data per al pacte “perquè és més important el procés que el final”. “El procés ha de servir per tenir un debat en profunditat sobre què és la societat catalana i com teixim tanta diversitat en un sol poble”, afirma Amorós. En aquest sentit, remarca que Catalunya “és el país d’Europa que més s’ha transformat al segle XXI”, ja que en poc més d’una dècada la població ha augmentat un 20% amb més d’un milió de persones que han nascut a l’estranger.

Tot i això, des de la Taula del Tercer Sector, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, deixen clar que “no existirà la interculturalitat fins que hi hagi una igualtat d’oportunitats”. “Aquest hauria de ser l’element principal”, considera el portaveu de la Taula en temes d’immigració i president de Fedelatina, Javier Bonomi, que fa una crida al Govern perquè doti el pacte “d’un pressupost i un full de ruta”. “Per no reeditar el que ha passat en altres països europeus, hem d’intentar que els migrants puguin trencar els seus sostres de vidre. Han de poder entrar a l’administració perquè, per exemple, en l’àmbit escolar persones de diferents orígens puguin formar part del professorat”, explica.

Valorar les llengües estrangeres

Per aconseguir aquesta presència de la immigració als espais on, de moment, no és tan visible, Amorós assegura que, en el cas de la Generalitat, el pacte nacional ha de servir per plantejar-ho també dins l’administració catalana. Una de les opcions que s’estudien per fer créixer el nombre de persones immigrants entre els funcionaris és tenir en compte el coneixement de llengües estrangeres a l’hora de convocar els processos de selecció públics o les oposicions. “Que tinguem funcionaris que puguin atendre amb més llengües, aporta valor”, manifesta Amorós. Hi coincideix Bonomi, que defensa la discriminació positiva i l’impuls de programes de formació que facilitin la incorporació d’immigrants al sector públic. El representant de la Taula del Tercer Sector exemplifica que això ho han començat a treballar amb les noves convocatòries de places als Mossos i a la Guàrdia Urbana: s’han fet programes formatius específics per als immigrants per “donar-los eines” que els ajudin a passar les proves de selecció.

Amorós també confia que el pacte provoqui que les empreses i les entitats “es preguntin si les seves plantilles són diverses”. Pel que fa a la presència de la immigració als mitjans de comunicació, una de les apostes del Govern és, amb el suport del Col·legi de Periodistes, que existeixi una guia d’experts amb persones de tots els orígens perquè siguin més presents. “Si es visibilitza una societat més diversa, els nostres ulls canviaran”, pronostica el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Considera que “el racisme es cura tenint un amic d’un altre color de pell”. Tot i això, Bonomi afegeix: “Si el pacte nacional és un discurs polític però després no es trasllada en programes, hauran passat dues generacions de nouvinguts i continuarem al mateix lloc”.

“Quan no seré immigrant?”

Amorós reconeix que una pregunta recurrent entre les persones que han vingut a viure a Catalunya és: “Quan deixaré de ser immigrant?” “Immigrant ho hauries de ser mentre et desplaces d’un lloc a un altre”, defensa Amorós, que admet que la resposta no és individual. Segons ell, no només depèn de cada persona, sinó també de la resta de la societat. Però es mostra optimista i afirma que “Catalunya seguirà sent un únic poble format per persones que venen de tot arreu”.

Més continguts de